Resultats de la cerca

El seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona, li comprà simoníacament el bisbat d’Urgell 1041 malgrat això, el 1050 s’oposà a les pretensions del seu altre germà, el comte de Cerdanya Ramon I, sobre l’Urgell i, més tard, secundà els processos d’excomunió contra el primer

En morir el seu pare es trencà el principi tradicional que els reis francs nomenessin els comtes per a Catalunya i s’establí el principi hereditari en la transmissió del càrrec comtal L’establiment d’aquest principi hereditari fou potser el pas més gran donat pels comtes catalans vers la independència i la sobirania Talment com si els tres fills grans del Pelós assimilessin les honors a un bé privat, en morir llur pare les heretaren, se les mig repartiren i les començaren a governar sense esperar llur investidura per part de la monarquia, potser aprofitant que el monarca regnant, Odó I, no…

Potser descendent de Borrell, comte de Cerdanya-Urgell-Osona Casada amb Guifré ja des del 877, li sobrevisqué d’uns pocs anys Tingué una nombrosa fillada Apareix constantment al costat del seu marit cooperant en la seva obra de govern

Segons aquesta llegenda Garí es lliurà a aspres penitències en una cova de Montserrat, però, temptat pel diable, caigué després en triple pecat de fornicació, d’homicidi i de falsia en la persona d’una filla del comte després d’una duríssima expiació, fou perdonat per boca d’un infant fill del comte És una antiquíssima llegenda siríaca de sant Jaume Penitent, que en les seves versions europees italianes, alemanyes, franceses i catalanes és sempre anomenat Joan i que té uns parallels islàmics el santó Barsisa La primera manifestació conservada de la llegenda catalana és del 1439, però sembla…

En morir Guifré I, l’any 897, llurs descendents establiren un sistema de cogovern, consistent a repartir-se les zones d’actuació tot reconeixent al germà gran una categoria superior Aquest, Guifré II, administrà Barcelona, Girona i Osona el segon, Miró II, la Cerdanya, el Berguedà i el Conflent i el tercer, Sunifred II, el comtat d’Urgell Besalú restà encara uns quants anys a mans de l’oncle, el comte Radulf I A causa de la minoritat de Sunyer és probable que aleshores hom no li adjudiqués funcions administratives, sinó que restés sota la tutela de Guifré II de Barcelona En passar els anys…

A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan VIII, que en…

És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard