Resultats de la cerca

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Neta del geògraf Pau Vila, estudià música amb Blanca Selva i Joan Massià i musicologia amb Higini Anglès i Bernhard Rövenstrunck Exercí la crítica musical a Serra d’Or i El Ciervo , i fou autora de La música contemporània 1974, traduïda a diversos idiomes  Bibliografia crítica de la "festa" o "Misteri d’Elig" 1975, amb Roger  Alier Història de la música catalana 1985 Pau Casals, una vida musical 1985   Mil anys de música catalana 1991, Mozart, un genio musical 1993 i Conchita Badía, 1897-1975 Canción de arte 1997, amb Rafael del Pino i Carlos Manso i editat per Archivo Manuel de…

El 1679 obtingué la plaça d’organista de la basílica de Santa Maria del Mar, on succeí al seu detentor anterior, Francesc Milà En aquest mateix centre ocupà, interinament, el càrrec de mestre de capella, entre el 2 d’agost i el 26 de setembre de 1685 En la seva necrologia es fa constar que era “home molt insigne en lo art de tocar lo orga, y únich en Catalunya” De la seva obra es conserven cinquanta-nou composicions organístiques tientos , versos i himnes, com també un villancet a dotze veus i continu, Avecilla, animada avecilla La seva producció compositiva s’insereix en la consolidació…

Vida Estudià amb JAPh Spitta i feu un doctorat amb H Riemann l’any 1893 Del 1908 al 1927 ensenyà a l’Akademie für Kirchen un Schulmusik de Berlín L’any 1915 esdevingué director de la collecció de música antiga a la Biblioteca Nacional de Prússia, a Berlín, i entre el 1927 i el 1934 fou director de totes les colleccions d’aquest centre Fou un dels pocs musicòlegs alemanys que expressaren el seu desacord amb el Tercer Reich Pioner en la musicologia basada en l’estudi de les fonts, feu aportacions importants en els camps de la paleografia, la música de l' ars nova , la història de la teoria…

Fundat per Pius X amb el nom d’Escola Superior de Música Sacra, obrí les seves portes el 3 de gener de 1911, i no fou fins el 1931 que adoptà el nom actual Aquest Institut aborda la música religiosa des del punt de vista pràctic, teòric i històric, i promou el coneixement i la difusió del patrimoni tradicional de la música sacra La formació que ofereix es divideix en cinc branques diferents música sacra, cant gregorià, orgue, direcció coral i musicologia Posseeix, a més, una important bibilioteca, destinada tant a la docència com a la investigació, que conté documents escrits, sonors,…

Format musicalment per la seva mare, la pianista i pedagoga Carme Matas i Aurigemma , ben aviat decidí dedicar-se a la música El 1902 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià violoncel amb el mestre Josep Soler A partir del 1909 oferí alguns recitals, i el 1912 fou presentat al Palau de la Música Catalana, amb un concert en què fou acompanyat al piano per la seva mare El 1914 anà a París per ampliar estudis, però hagué de tornar a causa de l’esclat de la Primera Guerra Mundial Del 1920 al 1933 residí a Londres, des d’on dugué a terme una gran activitat concertística…

Vida Estigué al servei del cardenal i arquebisbe de Toledo Juan Pardo de Tavera entre el 1534 i el 1545 L’any 1543 figura com a sacerdot a l’església d’Hontova, a la diòcesi toledana Publicà Libro de cifra nueva para tecla, arpa y vihuela Alcalá de Henares, 1557, un llibre de tabulatura on utilitzà un sistema molt innovador en què les xifres de l’1 al 7 indiquen les notes diatòniques de l’escala Aquest sistema fou emprat més tard per Antonio de Cabezón i Francisco Correa de Arauxo El llibre de Venegas, a més de composicions pròpies i d’altres originals de contemporanis seus com F Soto de…

Actualment es conserva a la Biblioteca del Palacio Real de Madrid, d’on li ve el nom Inclou una de les millors antologies de la música vocal profana del segle XV ibèric En total conté 458 peces polifòniques, la major part villancicos També hi apareixen altres gèneres com el romance Encara que un gran nombre de les obres són anònimes, hi són representats compositors com Juan del Encina, Francisco de la Torre, Pedro de Escobar o Francisco de Peñalosa La collecció és un reflex del repertori de la capella musical dels Reis Catòlics La major part de les peces són a quatre veus, però també n’hi…

Avui dia té caràcter de nacional en forma d’entitat autònoma adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya El departament de música conté més de 12 000 unitats entre manuscrits, impresos i llibres, entre els quals hi ha més de setanta manuscrits medievals La història d’aquest fons s’inicià amb l’adquisició per part de la Diputació barcelonina de la biblioteca musical de Joan Carreras i Dagas, l’any 1892 El 1907 Felip Pedrell en feu la catalogació i publicà el Catàlech de la Biblioteca musical de la Diputació de Barcelona , i el 1914 el fons passà a la Biblioteca de…

Aquest nomenà un patronat Eduard Fontserè, Jordi Rubió, Agustí Duran i Sanpere, Francesc Pujol, Josep Maria Batista i Roca per tal d’englobar diversos mecenatges seus anteriors la Fundació Montserrat Patxot i Rabell 1919, a benefici de noies pobres, preferentment filles de Sant Feliu de Guíxols la Fundació Maria Patxot i Rabell 1925, que donava beques d’estudis a noies sense mitjans econòmics la Fundació Clara Jubert de Patxot 1920, que facilitava pensions de vellesa els concursos Rafael Patxot i Ferrer 1920 per a estudis històrics, polítics i socials, convocats per l’Acadèmia de Bones…