Resultats de la cerca

Lluità a Catalunya durant la segona guerra Carlina Des de les Filipines 1852-58, anà a la Indoxina amb l’expedició hispanofrancesa, on fou ferit Recompensat amb la Légion d’Honneur, fou nomenat plenipotenciari per al tractat de pau i ascendit a general de brigada 1863 El 1868 participà, a Barcelona, en la Revolució de Setembre i ocupà càrrecs a Cuba i Puerto Rico Fou capità general de les Canàries 1871-73 i de Mallorca 1873-74 Escriví una Reseña histórica de la expedición de Cochinchina 1869 i obres de tema militar

Oficial de l’exèrcit, participà en el cop d’estat conservador del 1932 El 1938 assumí el poder i implantà una dictadura dretana i fortament nacionalista canvià el nom de Siam per Tailàndia i reivindicà diverses terres de Cambodja i Laos Collaborà amb els japonesos 1941-45 contra Cambodja i Malàisia Destituït 1945, tornà al poder mitjançant un cop de força 1948-57 Donà suport als francesos durant la guerra d’Indoxina, i des del 1955 intentà de liberalitzar el seu règim Enderrocat per un cop d’estat 1957, és retirà al Japó

Oficial de marina, durant la Primera Guerra Mundial manà un torpediner Professà com a carmelità i esdevingué provincial de París 1932-39 Després de la invasió de França 1940 tornà a la marina Alt comissari al Pacífic, fou el cap de la flota francesa lliure Entre el 1945 i el 1947 fou alt comissari a la Indoxina amb la missió de restablir la sobirania francesa a la Unió Indoxinesa, cosa que provocà els incidents del 1946 Renuncià altre cop a la vida militar i tornà en un convent carmelità bretó

Com a oficial dels fusellers senegalesos es distingí en les campanyes d’Indoxina i del Marroc entre el 1953 i el 1956, i, més tard, en la d’Algèria 1959-61 Participà en el cop militar del general Soglo octubre del 1963 i quan aquest esdevingué cap d’estat desembre del 1965, després d’un segon cop, fou nomenat comandant en cap de l’exèrcit President de la república 1967-68 i responsable de la defensa nacional 1970-72, l’any 1973 fou arrestat i condemnat a vint anys de detenció El 1984 fou amnistiat

Serví a la marina, al Senegal, al Sudan, a la Indoxina i a Madagascar El 1914 fou ferit al Mosa El 1923 s’installà a Perpinyà com a major de la guarnició i estigué uns quaranta anys al Rosselló, on adquirí anomenada a partir de l’any següent com a pintor de la mar i, més especialment, de Cotlliure Rebé la influència de Delacroix i de la pintura extremooriental i s’adscriví a l’impressionisme Pintà sobretot olis, d’una construcció sòlida, però també aquarelles i dibuixos Ha fet nombroses exposicions a París, Tolosa, Marsella, Montpeller i Perpinyà

Quant a la unificació de Corea, no fou possible de prendre cap resolució Pel que fa a la Indoxina, davant la desfeta francesa a Dien Bien Phu maig del 1954, els representants del Vietminh, la República del Vietnam, Laos, Cambodja, França, la Xina Popular, l’URSS, els EUA i la Gran Bretanya acordaren la fi de les hostilitats, la divisió provisional del Vietnam en dues zones, separades pel parallel 17, atribuïdes al Vietminh nord i al règim de l’exemperador Bao-Dai sud, i la celebració d’eleccions en ambdues zones en el termini de dos anys, amb l’objecte de reunificar el país…

La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-…

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les forces del general De Gaulle Fou comandant en cap de les tropes franceses a la Xina i a Tonquín 1945-46 i a la Indoxina 1952-53, cap de la regió militar d’Algèria 1956-58 i governador militar de París 1959-60 Contrari a la retirada francesa d’Algèria, topà amb el president De Gaulle i participà en la fallida rebellió militar del 1961 Algèria Refugiat a Madrid, hi fundà, juntament amb el general Jouhaud, l' Organisation de l'Armée Secrète OAS El 1962 fou capturat a Alger i condemnat a cadena perpètua, però restà lliure arran de l’…

El 1939 ingressà a l’exèrcit colonial francès, i es distingí en la guerra d’Indoxina, motiu pel qual rebé importants condecoracions Esdevingué cap de les forces armades de la recentment proclamada República Centreafricana 1960, i al desembre del 1965 deposà el president David Dacko i assumí poders dictatorials L’any 1976 convertí la república en Imperi Centreafricà i l’any següent es féu coronar emperador amb el nom de Bokassa I Instaurà un règim de terror notori per la brutalitat i la rapacitat El 1979 fou derrocat i es refugià a la Costa d’Ivori Fou condemnat a mort en absència…