Resultats de la cerca

Al s XV era típic a la collegiata de Sant Feliu de Girona, però a causa de certs abusos fou suprimida la paròdia Era anàloga a la del bisbetó, més pròpia de les catedrals

A diferència del seu germà Jaume Ramon , a través del qual es relacionà amb els escriptors i intellectuals barcelonins, visqué al Vendrell, on regentà la impremta familiar i on, també amb el seu cosí Joan Ramon i Soler , publicaren El Vendrellense  1892 i El Vendrellenc  1900 Començà publicant narracions breus de caràcter costumista a revistes de Barcelona, amb el pseudònim Ramonet R , que després, gràcies a la influència d’Emili Vilanova, transformà en sainet, també en prosa, i es dedicà a l’escena El primer sainet, A cal notari, o Uns capítols matrimonials desfets 1899, en què intenta un…

Paleta i gravador, fou també actor i, a partir del 1868, es dedicà intensament a escriure peces teatrals de circumstàncies, en castellà i en català, especialment melodrames lacrimògens adreçats a les capes més humils de la menestralia barcelonina, o altres de més convencionals, sempre sense pretensions literàries, entre els quals cal esmentar La perla de Catalunya o La Verge de les Mercès 1869, Catalans, fora les quintes 1870, Fray Patricio o La máscara del crimen 1871, arranjament, en llengua castellana, fet en collaboració amb Joaquim Dimas, Joan Garí en les muntanyes de Montserrat 1872 i…

De familia jueva treballadora, des de l’adolescència prengué part en manifestacions i activitats polítiques d’esquerra Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot d’un bombarder, experiència que posteriorment rebutjà a causa de la mort d’innocents Es graduà 1952 i doctorà 1958 en història per la universitat de Columbia amb la tesi La Guardia in Congress , el seu primer llibre publicat 1959 En 1956-63 fou professor a l’Spelman College d’Atlanta, un institut d’estudis superiors per a dones afroamericanes, d’on fou expulsat per insubordinació després de participar amb algunes estudiants en…

En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda  Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański  Nóż w wodzie ‘El ganivet  en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb  Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film…

Llicenciat en dret, diplomat per la Universitat de Perusa, graduat per l’Institut Universitari de Torí i màster d’Economia del Treball per la Universitat de Cornell EUA Entre altres càrrecs i tasques professionals, fou locutor de l’Spanish Service de la BBC , cap del Departament de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona , comissari del 75è aniversari del Futbol Club Barcelona , traductor de la Divisió Lingüística de l’ ONU  a Ginebra i director de la Fira Internacional de Barcelona En 1980-84 i 1984-85 fou conseller de Comerç, Consum i Turisme de…

Mobilitzat el 1943 a la marina i empresonat pels britànics el 1945, el 2007 reconegué haver estat  obligat a unir-se a les Joventuts Hitlerianes Després de la guerra fou collaborador del diari Die Zeit fins el 1951, que inicià la trajectòria literària Pertanyent al Grup 47 , la seva obra, influïda sobretot per Ernest Hemingway, constitueix sobretot una confrontació amb la consciència moral collectiva durant el nazisme Proper al Partit Socialdemòcrata, tingué una projecció pública important en les iniciatives de reconciliació d'Alemanya amb països de l'Est d'Europa —el 1970 acompanyà el…

Format a Llotja 1795-1802, hi féu les nereides de la font de Neptú del pati 1802 El 1802 la Junta de Comerç li concedí una pensió per a anar a Roma, on s’installà definitivament Amb la invasió francesa li fou oferta una càtedra a Llotja, càrrec que no acceptà El 1816 esdevingué soci de mèrit de l’Accademia di San Luca de Roma, de la qual esdevingué vicepresident 1836 i president 1837-40, l’únic no italià —juntament amb Thorwaldsen— en tot el s XIX Fou director dels pensionats espanyols a Roma 1830-55, cavaller, comte palatí, acadèmic de Florència i de San Fernando i escultor honorari de…

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge,…