Resultats de la cerca
Es mostren 1185 resultats
Jeroni Brotons
Història del dret
Notari de l’escrivania major del consell municipal de Barcelona.
El 1699 fou designat per a continuar el llibre del Cerimonial dels magnífics consellers que Esteve Gilabert Bruniquer havia format fins el 1618, el qual prosseguí fins el 1714 Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer 1912-16
Jeroni Boscana
Cristianisme
Missioner franciscà.
Treballà a les missions californianes de La Purísima Concepción 1806, San Luis Rey 1811, San Juan Capistrano 1814 i San Gabriel 1826, on morí de mort violenta Féu una descripció etnològica dels indis de San Juan Capistrano, publicada en anglès Nova York, 1846
Jeroni Merola
Literatura catalana
Catedràtic de la Universitat de Barcelona iescriptor.
És autor de l’obra República original sacada del cuerpo humano 1587, 1595, en la qual considera enginyosament el cos humà com a model de la república ben organitzada i fa una defensa de la facultat de medicina
Jeroni Castell
Música
Organista català.
Juntament amb els pares Joan Graner, Bernat Baretja, Pere de Vilagrasa, Joan Marc i Miquel Villalba, és un dels pocs monjos músics de la darreria del segle XVI de qui es té notícia Ingressà a l’Escolania de Montserrat, on rebé la seva formació musical, i el 1586 entrà a formar part de la comunitat monàstica El Catálogo de los Monges que siendo niños sirvieron de Escolanes segles XVI-XVIII l’anomena destríssim en la música i gran organista del monestir de Montserrat i també del de San Martín de Madrid A Montserrat, a més, exercí els oficis de cantor major i de mestre de novicis La pèrdua de l’…
Jeroni Sentpere
Literatura
Poeta i novelista.
Mercader establert a València i germà d’Andreu Sentpere Convocà i fou un dels tres jutges del certamen en llaor de la Immaculada València 1532 celebrat a la parròquia de Santa caterina en la publicació corresponent figura el seu libel i diverses poesies en català Entre el 1550 i el 1552 els jurats de València li encarregaren la composició dels actes sacramentals que es representaven la vigília del Corpus Publicà Libro de la caballería celestial del pie de la rosa fragante Anvers 1554, que és una novella de cavalleries espiritual i la dedicà al mestre de Montesa Pere Lluís Galceran de Borja i …
,
Jeroni Santacana
Arquitectura
Arquitecte.
Dirigí les obres del convent de la Mercè de Barcelona —actualment convertit en Capitania General— del 1606 al 1608, obres que continuà el seu germà o fill Jacint Santacana entre el 1613 i el 1621
Jeroni Sanç
Cristianisme
Historiografia catalana
Historiador.
Darrer dels abats vitalicis del monestir cistercenc de Benifassà Abat des del 1531, el 1554 cessà en el càrrec arran de l’establiment pel papa d’abats triennals És autor d’un arbre genealògic dels reis de Catalunya-Aragó fins a Carles V el 1526, amb explicacions en castellà Aragonum clara insignia regum , 1541, i d’una Vita Joannis II Aragonum regis Traduí al castellà la regla de sant Benet, que fou impresa en llatí i castellà el 1543
,
Jeroni Tarrés
Història
Cap de la policia coneguda per ronda d’en Tarrés
.
Practicava el proxenetisme i la usura Detingut i processat a causa de la seva participació en l’assassinat de Francesc Tubert, Ros d’Espolla , a Premià de Dalt 1851, passà per les presons de Barcelona, Tarragona i Ceuta Participà com a voluntari en la guerra d’Àfrica, on morí
Jeroni Torrella
Esoterisme
Metge i astròleg.
Fill de metge i germà del també metge Gaspar Torrella Es graduà a Siena en arts i medicina Coneixia el grec i l’àrab Fou metge de Joana d’Aragó, reina de Nàpols i germana de Ferran II El 1502 fou examinador de la Universitat de València i en 1505-07 catedràtic de medicina A instàncies del mestre racional Joan Escrivà publicà l’obra De imaginibus astrologicis non solum medicis verum etiam litteratis viris 1496
Jeroni Taix
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor.
Dominicà Educat a Sevilla, professà a Barcelona 1520 fou mestre en teologia 1542 Estigué als convents de Tortosa, Barcelona on fou sotsprior i conventual, Sant Onofre i Mallorca Publicà en castellà, per ordre dels seus superiors, un llibre sobre la Mare de Déu del Roser València 1549 el traduí ell mateix al català El 1549 en contractà amb Carles Amorós la impressió de mil exemplars en català, edició avui perduda la primera edició catalana coneguda és del 1556, a Barcelona Llibre de la institució, manera de dir, miracles e indulgències del Roser Fou profusament reimpresa fins a la fi del…
,