Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Manuel Alcalde Fornieles
Atletisme
Atleta i entrenador especialitzat en proves de marxa atlètica.
Començà a practicar la marxa adinou anys sota les ordres de Moisès Llopart en el GCR la Seda També fou atleta del Futbol Club Barcelona i del club de la Policia Nacional En el Campionat d’Espanya fou dos cops campió dels20 km marxa en pista 1980, 1984 i campió dels 50 km marxa 1987 Participà en dos Campionats d’Europa 1982, 1986, tres Campionats del Món 1983, 1987, 1991, dos Jocs Olímpics 1984, 1988 i sis Copes del Món de marxa Guanyà el Campionat de Catalunya de marxa en ruta 1986 L’any 1991 abandonà la marxa d’elit després d’haver estat 29 vegades internacional Obrí una escola…
Sebastià Vidal i Dimas
Economia
Comerciant.
Emigrà a Amèrica, a Cuba, on s’establí a Santiago El 1882 ja era soci gerent de la casa Serradell y Cía El 1895 la companyia es convertí en Vidal, Serra y Cía, de la qual fou, amb el seu germà Carles, soci comanditari Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, formà part de la Junta de Beneficència, on, el 1892, fou vocal El 1895 retornà a Barcelona, on reprengué la seva activitat comercial formà part de la societat Martí i Llopart, com a soci comanditari, i més tard 1902 de la casa Teixidó i Rodes S en C Parallelament continuà com a comanditari…
banderer
Història
Durant els ss XIV-XVII, pintor municipal.
S'encarregava de confeccionar banderes i penons, pintar senyals heràldics i elements decoratius en ciris, draps de respatller, etc, construir cadafals i castells per a entremesos de processó, vestuaris de personatges que hi prenien part, pintar cortines i tota mena d’obra decorativa Hi figuren alguns artistes de mèrit Berenguer Llopart, pintor dels enteixinats de la casa de la ciutat de Barcelona Tomàs i Gabriel Alemany, pintors de retaules Jaume Vergós, Antoni Toreno, Benet Galindo, Francesc Jornet, etc A València abundaren els pintors d’escuts, pavesos i banderes, tant al…
Anna Moffo
Música
Soprano nord-americana d’origen italià.
Estudià a l’Institut Curtis de Filadèlfia i posteriorment amplià la seva formació a Roma, on fou deixebla de L Ricci i de M Llopart El 1955 debutà a Spoleto amb el paper de Norina Don Pasquale i l’any següent fou Zerlina Don Giovanni al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Especialitzada en papers de soubrette en òperes de G Donizetti i WA Mozart, també interpretà papers de coloratura com el de Violetta La Traviata —el 1959, al Metropolitan de Nova York— o el de Gilda Rigoletto —el 1964, al Covent Garden— Abandonà momentàniament la seva carrera el 1974 i…
Pratenc Associació d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme del Prat de Llobregat.
Fou creat el febrer de 1981 per a acollir un grup de joves atletes de la ciutat, que havien estat captats a les escoles locals per monitors del CN Montjuïc, per tal que no els calgués desplaçar-se a Barcelona per entrenar La primera junta directiva quedà presidida per Esteban Sabaté Gómez, que ocupà la presidència fins el 1989 Des del primer any organitza el Trofeu Pratenc Associació d’Atletisme, des del 1987 el Trofeu Infantil Femení Mònica Gregorio, des del 2000 la Cursa Delta Prat 10 km i el 2013 celebrà la primera Mitja Marató del Prat Desenvolupa la seva activitat a les pistes Moisés…
La Tramontana
Setmanari
Setmanari satíric popular, republicà i anticlerical, hereu directe de La Teula i La Teula Barcelonina, publicat per primera vegada a Barcelona el 16 de febrer de 1881 per Josep Llunas i Pujals; portava el subtítol Periòdic vermell
.
Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…
Faustino Ruiz Rubio

Faustino Ruiz Rubio (a la dreta)
ARXIU F. RUIZ
Atletisme
Marxador.
Sorgit del CA Palafrugell, s’inicià en l’atletisme el 1977 i s’especialitzà en la marxa atlètica a partir del 1981 Amb Antonio Ruiz Villar com a entrenador, ja obtingué un parell de podis en Campionats d’Espanya en categoria júnior Posteriorment, s’entrenà amb el campió alemany Walter Schwoche 1988-90 i amb Jordi Llopart a partir del 1991 Assolí quatre títols de campió de Catalunya de 20 km 1988, 1989, 1990, 1992 i el 1991 ocupà el tercer lloc en l’estatal de 50 km Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà dues Copes del Món 1991, 1995 A més del CA…
Dolors Lamarca i Morell
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària i filòloga.
Llicenciada en filologia clàssica 1966 i diplomada en biblioteconomia i documentació 1974 Restablerta la Generalitat de Catalunya, fou cap del Servei de Biblioteques i del Patrimoni Bibliogràfic entre el 1980 i el 1983 Durant aquest període, i amb la collaboració de Pilar Llopart, contribuí decisivament a posar les bases de l’actual sistema bibliotecari de Catalunya, a partir de la creació de l’Institut Català de Bibliografia, la promulgació de la Llei de biblioteques, l’adaptació i la traducció al català de la normativa de catalogació internacional i l’inici del mapa…
Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana
Arquitectura
Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys trenta.
Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935, presidit per Amadeu…
Torre de la Guàrdia (Subirats)
Art romànic
Dalt d’un turó de 385 metres d’altitud i prop del nucli de Sant Pau d’Ordal han pervingut molt poques restes del que s’anomena torre de la Guàrdia Hi ha una mancança absoluta de documentació sobre aquesta torre, de planta quadrada, d’uns dos metres d’alçària, amb una mena de sòcol, tot de pedra de marge enganxada amb fang, que envolta la construcció Crida l’atenció la forma quadrada de l’obra, no gaire comuna en la rodalia Encara que probablement el seu origen sigui alt-medieval i formés part del sistema de guaita, juntament amb la torre de Can Llopart que alertava el castell de…