Resultats de la cerca
Es mostren 164 resultats
El Liceu de València
Institució cultural creada a València, el 1836, per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito.
Funcionà al palau del Temple en 1839-63 En formaren part Querol, Llorente, Pasqual Pérez, Altet i Ruate, Miquel Amat, Pérez i Pujol, Ferrer i Matutano, Ciril Amorós, etc Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües 1858, on foren premiats, en català, VBalaguer i TLlorente L’entitat publicà una revista, El Liceo 1841-43, on aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics
Ateneu Científic, Artístic i Literari de València
Associació estudiantil de València fundada el 1868 i originàriament denominada Ateneu de València.
Realitzà una intensa activitat cultural, de caràcter eclèctic en les matèries i en la ideologia, i entre els seus socis figuraren alguns dels qui després foren escriptors importants del final del s XIX valencià Vicent W Querol, Teodor Llorente, Vicent Blasco Ibáñez Publicà un “Boletín-Revista” 1870 i 1876 La radicalització política, produïda entorn de la guerra carlina del 1872-76, hi suscità diverses escissions que en provocaren la decadència Encara subsistia vers el 1920
Societat Patriòtica Barcinonense de Bons Amics
Societat fundada el 1820, les finalitats de la qual eren de difondre les llums, consolidar el sistema (constitucional) i aterrar-ne els enemics; el seu principal animador fou fra Lluís G.Oronoz.
Els seus membres s’oferiren per formar el primer batalló de milícies nacionals La societat es féu càrrec corporativament de la defensa de l’obra de Llorente Proyecto de una Constitución eclesiástica , de la qual s’encarregà Joan BGrassot Pel novembre del 1820 instauraren càtedres d’ideologia i de dret natural No hi ha notícies de la societat després de l’empresonament d’Oronoz, acusat de connivència en l’intent republicà de GBessières
Lluís Guarner i Pérez
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Llicenciat en lletres i catedràtic d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Bibliografia Diversos autors 1988 3 Vegeu bibliografia
José María de Palacio y de Palacio
Historiografia
Doctor en medicina i historiador.
Marquès de Villarreal de Álava i de Casa Palacio Especialitzat en el tema dels jueus valencians relacionats amb Colom, la inquisició és autor, juntament amb Miguel de la Pinta y Llorente, de Procesos inquisitoriales contra la familia de Luis Vives , 1964 i la Bíblia incunable de València Publicà també Contribución al estudio de los burgueses y ciudadanos honrados de Cataluña 1957 i La Maison royale des deux Siciles, l'ordre constantinien de Saint Georges et l'ordre de Saint Janvier 1964
Almanaque Las Provincias
Historiografia catalana
Anuari del diari valencià homònim editat des del 1880 i amb periodicitat anual. Resumeix l’activitat anual valenciana sota una òptica conservadora.
Fou instituït per Teodor Llorente i Olivares, director del diari i l’almanac fins la seva mort 1911, a qui succeí 1911-49 el seu fill Teodor Llorente i Falcó després n’han tingut cura altres periodistes Crònica de fets, noms i notícies de València, amb esdeveniments polítics, econòmics, institucionals, culturals, esportius —des del principi del s XX—, notes de societat, informacions quotidianes, festes, etc, té caràcter eminentment local només s’hi esmenten els esdeveniments generals que apareixen integrats dins la societat valenciana També fa referències a la…
Benito Bello de Torices
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols
Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya

Cartell de la 25a edició de la Volta Cicloturista del Cor de Catalunya, organitzada pels Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya
Amics Cicloturistes del Cor de Catalunya / Ferran Quesada
Ciclisme
Club de ciclisme amb seu a Manresa.
Fou fundat el 1985 i presidit per Josep Mata i Llorente En aquell moment reuní 40 socis Des del seu inici se centrà en l’organització de la Volta Cicloturista al Cor de Catalunya Una mica més tard, el 1986, s’organitzà la primera edició de la Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona, en honor al guanyador de la Volta a Espanya del 1976 En el seu 25è aniversari 2009 organitzà una prova pels principals ports de muntanya dels Alps per on passa el Tour de França
Vicent Venceslau Querol i Campos
Vicent Venceslau Querol i Campos
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Cursà els estudis de dret a la Universitat de València 1854-60, on establí amistat amb Teodor Llorente i conegué Marià Aguiló, que l’influí Ocupà càrrecs administratius importants a la companyia ferroviària MSA 1876-79 a Madrid Collaborà, entre altres publicacions, a El Pensamiento de Valencia 1858, El Miguelete 1856, Las Bellas Artes 1858, La Opinión 1860-66, Las Provincias i Revista de Valencia ”1881-83 Juntament amb altres joves, fundà la societat literària La Estrella 1852-57, i fou membre del Liceu de València i president de l’Ateneu Científic, Literari i…
,
Víctor Iranzo i Simón
Literatura catalana
Poeta.
Residí des de dotze anys a València, on formà part de l’Ateneu Científic i Literari Comerciant afeccionat a la literatura, publicà en castellà el seu primer llibre de poemes, Flores sin aroma 1872 Fou un dels fundadors de Lo Rat Penat 1878 i de l’Ateneu Mercantil 1879 Obtingué la flor natural pel poema La dona valenciana als Jocs Florals del 1885 d’aquella entitat i dedicà diverses composicions a les reines de la festa Pòstumament hom aplegà la seva obra poètica a Poesies 1900, amb pròleg de Llorente i diversos escrits d’homenatge, i a “Lectura Popular” 1916