Resultats de la cerca

Espai d’exposicions creat com a homenatge a Lola Anglada, procura ajudar artistes joves de qualitat contrastada La selecció dels treballs es fa per mitjà d’un jurat qualificat extern Amb més de deu anys de funcionament, està obert a qualsevol disciplina, organitza exposicions itinerants que viatgen arreu d’Europa i acull convocatòries de premis i beques per la producció artística

Fill de la cantant i ballarina Lola Flores Poeta del rock urbà, és l’autor de temes essencials de la música pop espanyola com La puerta de Alcalá , i també, fins a la seva mort, compositor de la majoria de les cançons de Rosario Flores Dins la seva discografia cal destacar Antonio 1980, Al caer el sol 1981, Gran Vía 1988 i Cosas mías 1994

En plena Nouvelle Vague assolí un gran renom amb Lola 1961 i amb dues comèdies musicals Les parapluies de Cherbourg 1963 i Les demoiselles de Rochefort 1966 Posteriorment realitzà The Model Shop 1968, The Piedpiper of Hamelin 1971, Lady Oscar 1979, Une chambre en ville 1982 i Parking 1985, entre d’altres El 1988 dirigí Trois places pour le 26 , el seu últim film

Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar

De caràcter fonamentalment literari, incloïa contes d’autors catalans Alcover, Briz, Guimerà, Verdaguer, etc o estrangers Andersen, Grimm, Tolstoj o Mistral, que ajudà a popularitzar La part tipogràfica i d’illustració respon als principis modernistes de l’època hi collaboraren J Llongueres, Billy i Joan d’Ivori El 1924 l’Editorial Catalana reprengué la seva publicació hi escriví llavors Serra i Boldú i hi dibuixaren Lola Anglada i Emili Ferrer

Conegut només per Sarabia Format a Llotja Es presentà individualment el 1929 a les Galeries Laietanes de Barcelona, on exposà diverses vegades posteriorment, així com en altres països, especialment a Amèrica Cal remarcar els seus nus femenins i els temes de gitanos, així com els paisatges, especialment del Marroc i de Tossa de Mar, vila a la qual estigué molt lligat Estigué casat amb la pintora Lola Bech i Beltran

Els seus films —la majoria dels quals procedeixen de novelles o de peces teatrals— reflecteixen el seu interès per alguns aspectes del Romanticisme alemany —derivats cap a una malenconia una mica morbosa— i palesen una tècnica d’arrel pictòrica, sovint barroca, en el tractament d’escenaris i personatges Dirigí Liebelei 1932, La signora di tutti premiat a Venècia, 1934, Tendre ennemie 1936, Werther 1938, Letter From an Unknown Woman 1948, a Hollywood, La ronde 1950, Madame de 1953, Lola Montès 1956

En sortiren 129 números Era editat i dirigit per Avellí Artís n'era redactor en cap Joan Laguia i Lliteras Publicà texts dels millors escriptors de l’època, com contes de JCarner i CRiba, Els nens de la meva escala , de JSalvat-Papasseit, unes pàgines d’història de Catalunya de Rovira i Virgili i contes d’Andersen, dibuixats per Joan d’Ivori, un dels principals illustradors de la revista juntament amb Lola Anglada i, els darrers temps, J Obiols Fou suprimida per la Dictadura

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d’Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d’altres

Inicià estudis de dret a Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la lírica Des del 1855 fou deixeble de B Saldoni Marxà a Itàlia, on estudià cant amb T Mabellini a Florència i amb S Ronconi Actuà per Europa i al continent americà El 1869 es casà amb la mezzosoprano Désirée Artôt Junts feren diverses gires per Europa i arribaren a actuar a Rússia Tingueren una filla, coneguda amb el nom artístic Lola Artôt de Padilla, que també es dedicà al cant Saldoni assegurà que Mariano Padilla conegué i rebé consells del mateix G Verdi