Resultats de la cerca

És el creador d’un tipus d’escultura elaborada amb formes barroques i centrada en la figura humana Cenotafi 1957, David i Goliat 1959, L’home 1963, L’home traspassant la porta 1966, L’agonia de la mare 1969, Escena còmica de la vida moderna 1976, Louise Labé 1981, A la salut de la revolució 1988, Aviador 1993 i Edat de les conclusions 1998 com a pintor collaborà en la decoració de l’església de Mont-rouge, a París 1947-48

Situada al contacte entre els Vosges i la plana de la Lorena, a la vora del Mosella Tradicional centre d’indústria cotonera, en té també de metallúrgica i de maquinària La ciutat es formà al voltant de l’antic monestir de Saint-Benoît 970 i del castell 980 La basílica de Saint-Maurice s XI, reconstruïda al s XIII, té la torre romànica i el cor i la portada gòtics s XIV El museu posseeix importants colleccions de pintura francesa i les anomenades imatges d’Épinal , producció de tipus popular començada per Jean Charles Pellerin el 1800 són fulls solts gravats al coure o…

Filla del rei Enric I de Germània, duc de Saxònia, i germana de l’emperador Otó I Fou casada primerament amb el duc Gisilbert I de Lorena, i després, amb el rei Lluís IV de França, el qual féu alliberar, amb l’ajut del seu germà, de la captivitat en què el tenia Hug el Gran En morir el seu segon marit 954, exercí la tutoria del fill Lotari I Sembla que tingué una predilecció pels monestirs catalans, per tal com a petició d’ella foren donats preceptes reials a Cesari, abat de Santa Cecília de Montserrat 951, a Ponç, abat de Sant Miquel de Cuixà 958, i a Sunyer, abat de Sant Pol de…

Fill del duc Leopold I de Lorena Casat amb l’arxiduquessa Maria Teresa d’Àustria 1736, filla i hereva de l’emperador Carles VI, fou nomenat corregent el 1740 i coronat emperador a Frankfurt 1745, en morir Carles VI fou l’iniciador de la dinastia dels Habsburg-Lorena Tot i que la seva actuació política fou de poca importància, cal remarcar-ne l’interès que demostrà pels afers econòmics i la creixent impopularitat deguda a les successives desfetes militars que sofrí contra els turcs

Important nucli industrial i port fluvial situat a l’aiguabarreig dels rius Mosella i Seille Indústria metallúrgica, de construccions mecàniques, de material elèctric i alimentària Conserva diverses restes arqueològiques de l’època romana Entre els monuments antics hi ha l’aqüeducte de Jouy-aux-Arches, les termes i la basílica de Saint-Pierre-de-la-Citadelle segle IV Entre les esglésies es destaquen la catedral, gòtica, començada aproximadament el 1221 i acabada al segle XVI, la de Saint-Maximin segles XII-XV, la de Saint-Vincent segles XIII-XIV i la de Saint-Martin segles XIII-XVI D’època…

Hi ha indústria de la confecció i vidriera Antiga Tullum Leucorum , fou capital dels gals leucs Bisbat des de mitjan s IV, pertangué després successivament al regne franc, a la Lorena i a l’Imperi Germànic Al s XIII era ciutat imperial Per la pau de Westfàlia 1648 França n'esdevingué mestressa, i Vauban la convertí en plaça forta S'hi destaquen la catedral de Saint-Étienne s XIII-XV, la collegiata de Saint-Gengoult s XIII-XVI i l’ajuntament s XVIII

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar empresonat,…

Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències

El 1745 fou nomenat, a Dresden, pintor de cambra de la cort saxona El 1751 s’establí a Roma Residí a Madrid, com a pintor de cort, del 1761 al 1768 i del 1772 al 1777 Hi féu nombrosos retrats, que són el més remarcable de la seva obra pictòrica es destaquen els de Maria Lluïsa de Parma i de la Marquesa del Llano , ambdós al Museo del Prado La seva activitat més destacada és la de teòric elaborà, juntament amb JJWinckelmann, que conegué a Roma 1755 i per qui fou influït, les teories del neoclassicisme, que plasmà en El Parnàs , decoració d’un sostre de la Villa Albani de Roma 1761, obra freda…

Estudiós de la liquenologia del Marroc i, en general, de la regió mediterrània, els darrers anys de la seva vida es dedicà a l’estudi dels líquens del sud-est de la península Ibèrica, en collaboració amb Xavier Llimona, i en morir donà el seu herbari, que conté nombrosos tipus, a l’Institut Botànic de Barcelona