Resultats de la cerca

Fill de Lucien Guitry 1860-1925, actor i dramaturg Autor de comèdies burgeses, on treballava a més com a actor Le veilleur de la nuit , 1911 La pèlerine écossaise , 1914 Deburau , 1918 Je t'aime , 1920 Le mot de Cambronne , 1936 etc, dirigí i interpretà films basats en obres seves — Faisons un rêve 1936, Quadrille 1938, etc— o d’altri La Malibran 1948, Si Versailles m'était conté 1954, Napoléon 1955

El seu nom real era Édith Gassion Es crià d’una manera irregular restà cega a tres anys, però recuperà la vista Cantà pels cafès durant la guerra de 1939-45 descoberta per Maurice Chevalier, esdevingué una chansonneuse mundialment cèlebre Les seves cançons més destacades foren Non, je ne regrette rien, La vie en rose, Milord, Mon vieux Lucien i altres, amb texts de JCocteau, Michel Prévert, etc També protagonitzà algunes pellícules

Decorador per a Marcel L’Herbier i Jean Renoir 1919-26 i ajudant de René Clair, es vinculà a la darrera avantguarda El seu art revulsiu, moral i eficaç, sabé alternar la dignitat amb la denúncia Entre les seves realitzacions destaquen Douce 1943, Le diable au corps 1946, Occupe-toi d’Amélie 1949, L’auberge rouge 1952, Le rouge et le noir 1954, Marguerite de la nuit 1955, adaptació del Faust, La traversée de Paris 1956, La Chartreuse de Parme 1969 i Lucien Leuwen 1974

S’inicià de la mà del preparador Àngel Artero i debutà com a professional el 1925 a l’Olímpia de Barcelona Es proclamà campió d’Europa en la categoria del pes gall 1929 en derrotar als punts l’italià Domenico Bernasconi Retingué aquest títol fins el 1931, any que fou derrotat pel romanès Lucien Popescu També guanyà el Campionat d’Espanya de la categoria en tres ocasions entre el 1928 i el 1932 El 1936 abandonà la boxa professional després de disputar 83 combats i guanyar-ne 63 Fou afusellat al Camp de la Bota

Casada amb el banquer Récamier a París 1793, el seu nom era Julie Bernard Durant el Consolat reuní en el seu saló diversos polítics i admiradors Lucien Bonaparte, els Montmorency, Bernadotte, etc Visqué un quant temps amb Madame de Staël i mantingué relacions amb el príncep August de Prússia Pel fet d’haver afavorit elements de l’oposició, fou desterrada de París per l’emperador 1811 Posteriorment tingué relacions amb Benjamin Constant 1814-15, i, retirada altra vegada a la seva residència d’Abbaye-aux-Bois 1819, continuà la seva intensa amistat amb Chateaubriand, figura…

Es formà a Moscou amb Konstantinos Mostras L’any 1922 es traslladà a París per perfeccionar-se amb Lucien Capet Dos anys més tard començà la seva carrera com a concertista en aquesta ciutat, però el 1939, a causa de la Segona Guerra Mundial, emigrà als Estats Units El 1944 fou nomenat professor de l’Institut Curtis de Filadèlfia, i poc després, de la Juilliard School de Nova York En el terreny pedagògic, la seva influència sobre els ensenyaments musicals ha estat fonamental Entre els seus deixebles destaquen Itzhak Perlman, Miriam Fried, Jaime Laredo i Pinchas Zukerman L’any 1962…

Debutà a Brusselles 1834 actuà a París amb CGrisi i hi debutà com a coreògraf Visità els EUA 1839-41 i estudià amb AVestris Actuà a Madrid —d’on hagué d’anar-se'n a causa d’un duel— i el 1847 a Peterburg l’èxit assolit l’induí a establir-s’hi fou mestre de ball de l’Escola Imperial de Dansa des del 1859 i esdevingué el coreògraf més cèlebre del seu temps les seves creacions de ballets de Čajkovskij El llac dels cignes, El trencanous, La bella dorment encara són emprades La seva filla Marie Petipa Peterburg 1857 — París 1930 i el seu germà Lucien Petipa Marsella 1815 — Versalles…

Fundat el 1886, fou dissolt els primers anys del segle XX Era integrat per Eugène Ysaÿe primer violí, Matthieu Crickboom segon violí, Lucien van Hout viola i Joseph Jacob violoncel Desenvolupà un paper fonamental en la vida musical de Bèlgica i a París Estrenà el Quartet de corda número 1 en re M , op 35, de V d’Indy, el Quartet de corda número 1 , de JG Ropartz, el Premier quatuor à cordes , opus 10, de C Debussy, i el Concert d’E Chausson El 1906, el Quartet Ysaÿe es tornà a constituir per a l’estrena del Quintet per a piano número 1 en re m , opus 89, de G Fauré, però amb…

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro es…

Començà treballant com a periodista i actor cinematogràfic, i el 1923, amb Paris qui dort , esdevingué un dels més importants cineastes francesos El seu primer període, lligat a l’avantguardisme — Entr’acte 1924, amb guió de Francis Picabia, Duchamp i Ray Le voyage imaginaire 1926, sàtira de l’onirisme—, fou seguit per una tendència al retrat boulevardier , però refinat — Un chapeau de paille d’Italie 1927 Sous les toits de Paris — Introduí després una subtil ironia social — Le million , primer film sonoritzat, que resultà revolucionari en la tècnica del nou mitjà À nous la liberté 1931 Le…