Resultats de la cerca
Es mostren 233 resultats
Antoni Feliu i Codina

Antoni Feliu i Codina
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Literatura catalana
Periodista i polític.
Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina 1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper 1865, L’Embustero 1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català 1879 i El Diluvio 1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue
,
Pere Llitrà
Literatura catalana
Història del dret
Escriptor.
Notari Síndic de la ciutat de Palma davant de Ferran II de Catalunya-Aragó quan aquest emprenia el setge de Màlaga 1487 Les seves cartes, en prosa catalana, als jurats de Mallorca informant dels esdeveniments, com també la descripció artística i geogràfica que els envià de Màlaga, on entrà amb les primeres forces cristianes, són un valuós document històric i literari, i foren publicades per Pi i Margall al volum sobre el Regne de Granada 1850 de la sèrie Recuerdos y bellezas de España
,
Josep Nora Bornay

Josep Nora Bornay (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE / MASIP
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma
Joan Pié
Escultura
Escultor.
Deixeble de Josep Llimona i de la Llotja de Barcelona S'establí un temps a París el 1910, i hi fou societari del Salon d’Automne Participà en exposicions oficials barcelonines i guanyà el primer premi de medallons amb l’efígie de Pi i Margall 1932 Exposà a La Quinzaine d’art espagnol de París 1942 a la Galerie Charpentier Hi ha obres seves a París i a Nova York Es caracteritzà per una simplificació primitivista de la realitat força insòlita dins l’art català de l’època
Insurrecció Cantonalista
Història
Aixecament esdevingut en diversos llocs del País Valencià, d’Andalusia i de Múrcia, el juliol de 1873, amb objecte d’instaurar un règim federal per als antics estats històrics, les províncies i els municipis (els cantons).
Per bé que les corts ja havien votat la república federal, l’oposició del govern Pi i Margall a realitzar la federació “des de baix” impulsà els sectors federals “intransigents” a llançar-se a la proclamació dels cantons federals, com a cop de força que obligaria el poder a acceptar el fet consumat La insurrecció fou iniciada el 12 de juliol a Cartagena i s’estengué per tota la costa meridional mediterrània, on predominava el federalisme Pi i Margall dimití i fou substituït per Salmerón 18 de juliol a la presidència del poder executiu de la República, fet que donà lloc a una…
Partit Federal Ibèric
Partit polític
Partit fundat al desembre de 1934 a partir d’Esquerra Federal.
El 1935 s’apropà al Partit Republicà Democràtic Federal PRDF d’Eduardo Barriobero, amb el qual convingué un Front Únic Federal Després de participar en el Congrés federal de Barcelona juny de 1936 esdevingué el referent català del PRDF Dirigents Jaume Macià president, Agustí Comenges secretari general i Marià Serra Crespo Durant la guerra impulsà el batalló Pi i Margall en les milícies de la CNT Participà en el procés de reunificació de tots els federals en el Partido Republicano Federal València, 12 de febrer de 1938 i dirigí l’assemblea d’unificació federal realitzada a…
Campionat del Món de Basquetbol
Basquetbol
Competició de basquetbol d’àmbit mundial celebrada cada quatre anys.
Organitzada per la Federació Internacional de Bàsquet FIBA, la primera edició se celebrà a l’Argentina l’any 1950 La desena edició tingué lloc a Espanya el 1986 El Palau d’Esports de Barcelona fou seu de la segona fase de grups que reuní els equips de l’URSS, el Brasil, Espanya, Israel, Cuba i Grècia En el combinat espanyol, que acabà el campionat en cinquena posició, destacaren jugadors com Juan Antonio San Epifanio, Josep Maria Margall o Fernando Martín Els Estats Units guanyaren el títol després de derrotar l’URSS en la final, que al seu torn havia vençut una potent Iugoslàvia…
Nova plataforma contra el referèndum d’independència de Catalunya
Diverses entitats, entre les quals hi ha Societat Civil Catalana, el Grup de Periodistes Pi i Margall, Empresaris de Catalunya i Convivència Cívica Catalana, creen Concòrdia Cívica, una organització per a impedir la celebració d’un referèndum d’independència a Catalunya Segons els seus integrants, la consulta vinculant que preveu el Govern català està fora de la llei La presentació de la nova entitat es fa a l’Hospitalet de Llobregat i hi assisteixen el coordinador general del PP de Catalunya, Xavier Garcia Albiol, el president de C’s, Albert Rivera, i la seva portaveu al…
Institut-Escola
Centre d’ensenyament creat a Barcelona per la Generalitat de Catalunya el 1932, segons el model de l’Instituto Escuela de Madrid, per a l’estructuració de l’ensenyament secundari.
El dirigí Josep Estalella i fou installat al parc de la Ciutadella El 1933 foren creats els nous instituts Ausiàs Marc i Pi i Margall, dirigits, respectivament, per Joan Ras i Manuel Mateu i Martorell L’Institut-Escola tingué un paper destacat en la formació de professorat, i l’ensenyament impartit —en català— fou sobretot formatiu, davant la tradició informativa anterior Durant la guerra civil, l’Institut-Escola fou traslladat a Sants El 1939 significà la fi de l’Institut-Escola, però la seva línia pedagògica fou continuada en escoles privades creades per alguns dels seus…
Benet de Llança i d’Esquivel
Literatura catalana
Escriptor.
Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…