Resultats de la cerca

El conjunt de bessons és anomenat comercialment ‘propietari’ generalment, el bessó femella és destinat a l’elaboració de torrons del tipus de Xixona, o sigui per a moldre, i el bessó mascle és consumit torrat com a postres

Els mascles atenyen de 100 a 125 cm sense comptar la falsa cua, formada per les supracaudals i tenen el cap, el coll i el pit de color blau metàllic, les parts superiors grisenques amb ratlles fosques i les ales i la resta del cos marró fosc presenten un plomall al cap les supracaudals poden atènyer 150 cm, són d’una gran bellesa i poden ésser desplegades en ventall durant les exhibicions nupcials Les femelles no arriben als 100 cm, són de plomatge inconspicu, tenen el plomall del cap més reduït i llurs supracaudals són de dimensions normals És originari de Sri Lanka i del sud de l’Índia,…

El mascle és gris, amb les ales castanyes, el pit d’un verd blavós lluent, amb taques blanques a les parts inferiors i a la cua i amb les plomes de sota el bec formant com una barba Pot desplegar la cua fent ventall La femella és de color vermell terrós tacat Habita als boscs de coníferes del nord i l’est d’Europa, a Escòcia i, a la península Ibèrica, a la serralada Cantàbrica i als Pirineus

La rosca és engendrada per un perfil geomètric dotat d’un moviment de rotació entorn de l’eix de simetria del cilindre i, ensems, d’un moviment axial d’avançament al llarg del cilindre, la resultant dels quals és una hèlix Una rosca és determinada pel seu filet , que és el ressalt helicoidal, pel seu pas , que és la distància entre les puntes de dos ressalts consecutius, mesurada sobre una recta parallela a l’eix, per la profunditat del filet , que és l’alçada del ressalt, per l' angle dels flancs , que és l’angle format per les tangents als costats del perfil, pel diàmetre nominal , que és…

Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…

Els antílops tenen en comú les formes elegants i generalment esveltes, les dimensions petites o mitjanes i el tipus de vida que menen Les potes són llargues i primes, i acaben en dits fins protegits per peülles El coll és allargat Tenen banyes persistents, de tipus cavicorne, ben desenvolupades en els mascles i més petites o absents en les femelles Són de costums preferentment nocturns El dimorfisme sexual és, en general, acusat Viuen en regions desèrtiques, estepes i sabanes, sovint en grups de diversos individus Algunes espècies habiten l’Àsia, però la gran majoria habita l’Àfrica,…

El cap és quadrangular, amb aparell bucal xuclador asimètric Tenen ulls, ocels i antenes amb 6-9 segments ben desenvolupades Les potes són curtes, amb un o dos artells als tarsos, i l’abdomen té onze segments els segments terminals poden ésser tubulars o ovoides Són insectes terrestres, amb reproducció sexual —però hi ha casos de partenogènesi—, de metamorfosi incompleta, sobretot fitòfags, alguns depredadors, que habiten entre la vegetació viva o morta produeixen gales sobre certes plantes en les quals ponen els ous, com ara les gramínies, les oliveres i el tabac Inclou unes 1500 espècies…

Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans