Resultats de la cerca

Patró del xabec correu de Mallorca, el 1775 passà a formar part de la flotilla de xabecs reials que manava el seu oncle, el tinent general de l’armada Antoni Barceló L’any següent fou ascendit a alferes de fragata, i es distingí en els combats contra els corsaris barbarescs Prengué part en diverses expedicions a Alger i a Melilla i en el blocatge de Gibraltar, la conquesta de Menorca i el bombardeig d’Alger 1784, i fou ascendit a tinent de navili Manà el Sant Blai en les operacions navals contra la República Francesa 1794 i fou ascendit a capità Fou comandant de marina de Maó

Aquesta ermita ja existia l’any 1362 com a sufragània de la parroquial de Palau Saverdera No sembla, però, que a l’edifici actual resti cap vestigi anterior als segles XVI i XVII

Es doctorà en dret a l’Estudi General de Lleida Fou secretari del comú de Puigcerdà El 1584 escriví un cèlebre dietari d’aquesta vila, titulat Llibre de les cerimònies i coses memorables de la fidelíssima vila de Puigcerdà Assistí a les corts de Montsó 1585, on fou ennoblit per Felip II

Estudià al collegi dels jesuïtes de Manresa i cursà dos anys de noviciat El 1914 sortí del seminari Home d’amplis coneixements en humanitats i filosofia, s’installà a Barcelona, on entrà en contacte amb intellectuals progressistes Collaborà a Messidor defensant una «humanitat feliç i redempta per la ciència i per l’amor» D’aquest ideal en sorgí la seva única novella, L’illa del gran experiment 1927 Influïda per HG Wells, Parés hi imagina el gran desenvolupament assolit l’any 2000 per una societat ideal constituïda a Austràlia a partir del 1950 Mostra una gran confiança en la raó, el progrés…

Eclesiàstic, doctor en teologia, estudià a Gandesa, Tortosa, Barcelona i València exercí de prior a Batea 1608-19 i de rector a Gandesa 1619-53 Deixà manuscrites unes notes històriques sobre Gandesa d 1619-d 1640 en el llibre de baptismes parroquial, en llatí i català, amb notícies sobre la incidència de la guerra dels Segadors a la contrada Manuscrites eren també la Memòria dels drets parroquials i la Consueta in ecclesia paro-chiali Gandesiae , avui perdudes

Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer, primer comte de l’Alcúdia Estudià matemàtica, astronomia, política i història L’any 1685 fundà i presidí l’acadèmia historicoliterària Acadèmia de Nostra Senyora dels Desamparats i de Sant Josep, que celebrà els seus actes solemnes al palau reial de València —dels quals s’editaren els del 1669 i del 1680—, que esdevindrà l’Acadèmia de València Publicà, de forma anònima, l’obra d’erudició  Clarín de la fama València, 1683 Conreà la poesia, participà en justes i acadèmies…

Estudià, a Barcelona, a l’Escola de Nàutica de Llotja, on fou deixeble d’Agustí Canelles El succeí com a catedràtic 1819-49, i dirigí també la nova escola de matemàtiques de la Junta de Comerç Fou membre i vicepresident 1847-48 de l’Acadèmia de Ciències i Arts

Situació Vestigis de mur pertanyents possiblement a l’església F Junyent-A Mazcuñan Es tracta d’uns vestigis que hi ha situats vora la urbanització de les Brucardes, a l’indret on aflora un puig que hom anomena de Sant Onofre Long 1°53’35” - Lat 41°44’51” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Fruitós de Bages, on s’ha d’emprendre la carretera que mena a les Brucardes Un cop en aquesta urbanització, hom s’ha de dirigir al carrer dels Borjons, al final del qual comença un camí carreter que, en poca estona, deixa als peus del turó de Sant Onofre, que s’eleva lleugerament a…

Estigué en contacte amb els bandolers El 1570 aconseguí del lloctinent guiatge per a dues quadrilles de bandolers per tal d’allistar-se a l’exèrcit reial d’Itàlia Tingué una part primordial en la resistència de l’aristocràcia a la introducció de l’"excusat” 1572 Fou diputat de la generalitat 1593-96 i el 1598 formà part de la junta de defensa del Principat contra la invasió francesa L’any següent, a Barcelona, on tenia lloc la celebració de les corts presidides per Felip II, capitanejà, juntament amb Gispert de Guimerà, l’oposició a acceptar determinades constitucions