Resultats de la cerca

Fitxà pel RCD Espanyol l’estiu del 1976, procedent del River Plate Jugà dues temporades amb l’equip blanc-i-blau 1976-78 i disputà 27 partits de Lliga Posteriorment jugà al Cerro Porteño i al Palmeiras Fou 78 vegades internacional amb Paraguai i es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979

Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici

Davanter centre, l’estiu del 1955, fitxà pel Futbol Club Barcelona, encara que per problemes burocràtics no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Romangué al Barça fins a la temporada 1961-62 i disputà 225 partits, amb 168 gols marcats Guanyà dues Lligues 1959, 1960, dues Copes 1957, 1959 i dues Copes de Fires 1958, 1960 És l’autor del primer gol al Camp Nou, en la inauguració de l’estadi Té el rècord de gols en un partit de Copa amb els 7 que aconseguí davant l’Atlético de Madrid 8-2 als quarts de final del 1957 Més tard jugà amb el Club Esportiu Europa 1965-66, on es…

Començà els estudis musicals a la seva ciutat natal, on formà part de la Banda Militar de Paraguarí Més tard es traslladà a Asunción i ingressà a la Banda de Músicos de la Policía Aviat demostrà el seu interès per la divulgació de la música paraguaiana i el 1927 formà un duo amb Justo Pucheta Ortega, amb el qual realitzà un bon nombre d’enregistraments de música popular El 1939 viatjà a Nova York amb un conjunt folklòric i, contractat per la NBC, oferí una sèrie d’audicions La inestabilitat política al Paraguai l’obligà a abandonar el país diverses vegades i no pogué tornar-hi…

En produir-se a Buenos Aires el moviment del maig de 1810, s’oferí a la junta revolucionària i passà, la primavera de 1811, a dirigir la insurrecció a la seva província natal, la Banda Oriental Després de la victòria d’Artigas a Las Piedras 18 de maig de 1811, les tropes metropolitanes restaren blocades a les places de Colonia de Sacramento i Montevideo Quan els dirigents de Buenos Aires pactaren un armistici amb el general Elío octubre del 1811 i alçaren el setge de Montevideo, Artigas no acceptà aquest acord seguit per més de 1 500 famílies inicià un èxode que el dugué a l’altra banda del…

Després de jugar en diversos clubs del seu país, fitxà per l’Atlético de Madrid i el Mèrida i entrà a les files del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona 1995-2002 Fou alineat en 147 partits de Lliga com a davanter i marcà 28 gols Fou campió de la Copa del Rei 2000 Posteriorment tornà al Paraguai Després de retirar-se passà a ser entrenador

Format a la Banda de Músicos de la Policía, a Asunción, el 1920 es traslladà al Conservatorio de Música de Buenos Aires, on estudià violí amb A Gaos i composició amb A Williams i C Piaggio Gràcies a una beca del govern paraguaià estudià a la Schola Cantorum de París, on perfeccionà els seus coneixements de violí De nou al Paraguai, es convertí en un dels impulsors de la vida musical del país a través de diverses iniciatives El 1940 fundà l’Escuela Normal de Música, i el 1957, l’Orquesta Sinfónica de la Ciudad de Asunción, de la qual fou director fins a la seva mort Les seves…

Hi ha el santuari de la Mare de Déu de Caacupé, patrona del Paraguai

Els incidents s’iniciaren a la zona del litigi el 1928 i, malgrat la conferència panamericana de conciliació a Washington, s’incrementaren els interessos internacionals i la presència dels grans monopolis petroliers agreujaren la situació fins a esdevenir guerra oberta el 1932, encara que oficialment no fou declarada pel Paraguai fins al maig del 1933 Les forces paraguaianes del general Estigarribia guanyaren aviat nombroses posicions a les bolivianes del general Kundt substituït després per Peñaranda fins a ocupar Ballivián 1934, al riu Pilcomayo, i avançar per territori bolivià…

Es forma per la unió dels rius Grande i Paranaíba, tots dos originats a l’altiplà del Brasil En el tram brasiler presenta les característiques d’un riu d’altiplà, amb un llit rocallós que presenta dues sèries de cascades el salt d’Urubupungá, aigua amunt de la confluència del Tieté, i el salt de Sete Quedas, prop de l’aiguabarreig amb el Pequiry Els afluents per l’esquerra Tietê, Paranapanema, Ivaí, Iguaçú presenten també nombroses cascades i ràpids, les més importants de les quals són les de l’Iguaçú A Corrientes, el Paraná rep les aigües del seu gran afluent Paraguai Després travessa un…