Resultats de la cerca
Es mostren 712 resultats
estíquer
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta després d’un verset de salm (en grec: stikherón).
Es diu especialment dels troparis que acompanyen alguns versets dels salms característics de vespres Uns altres estíquers, que reben el nom més precís d’apostics, són cantats a la fi dels oficis vespertí i matinal Són cèlebres els estíquers de les matines de Pasqua, la melodia eslava dels quals N Rimskij-Korsakov harmonitzà en la seva Gran Pasqua Russa
Pasqüetes
Primer diumenge o capvuitada després de Pasqua, anomenat també diumenge in albis
.
Dia popular d’aplecs i de captiris i de portar el combregar general als malalts Antigament els confrares del Roser acostumaven a fer un captiri, sovint, amb el cant dels goigs A València començaren aquest dia les festes de sant Vicent Ferrer per diferents barris de la ciutat, sobretot a l’orfenat o casa dels xiquets de Sant Vicent, on aquests escenifiquen algun dels miracles del sant
passió
Episodi del davallament de la Creu, en un fragment de la biga de la Passió (s XII-XIII)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Celebració litúrgica commemorativa de la passió i mort de Crist durant la setmana santa, inaugurada el diumenge de Rams o ‘‘de la Passió del Senyor’’, per tal com hom hi llegeix la pàssia
, i que culmina el divendres sant o ‘‘dia de la Passió i de la Mort del Senyor’’, en què és llegida la pàssia i s’observa el ritu antic de l’adoració de la creu
.
En senyal de dol hom observa el dejuni, primitivament trencat només a l’alba de Pasqua
vigília
Cristianisme
Dret canònic
Dejuni que hom fa el dia abans d’una festa.
En la tradició cristiana, el dejuni més solemne ha estat sempre el corresponent a la vigília de Pasqua
Barrabàs
Segons l’Evangeli, delinqüent empresonat a Jerusalem, probablement per motius polítics, en temps de Ponç Pilat.
Els jueus demanaren que fos indultat, amb motiu de la Pasqua, alhora que exigien la crucifixió de Jesús de Natzaret
Exultet
Mot que encapçala i dona nom al pregó que canta el diaca, a l’inici de la vetlla pasqual.
Juntament amb l’oferiment i la benedicció del ciri pasqual, conté la solemne proclamació de la festa de la Pasqua
Sagàs
Santuari
Santuari del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), damunt un contrafort occidental de Cadí, sota el pui de la Bastida i sobre el barranc de Sagàs, prop de la Bastida d’Hortons.
S'hi celebren aplecs el diumenge després de Pasqua i pel setembre Formà part de l’antic terme de Cerc
Yĕhudà ben Yaqar
Judaisme
Rabí, cabalista, dayyan de Barcelona (1215) i mestre de Mošé ben Naḥman.
Probablement estudià les doctrines cabalistes a Provença És autor d’un comentari a les pregàries jueves i a l' haggadà de Pasqua
Vallverd
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Vallverd del municipi de l’Alguer (Sardenya), enmig de la vall que, vora l’Escala Picada, donà també el nom a un antic llogaret.
El santuari és regit pel capítol alguerès La imatge, de rostre negre, dita del Pilar , és considerada patrona de l’Alguer El primer diumenge després de Pasqua hi té lloc un aplec
Mare de Déu de la Vedrenya
Mare de Déu de la Vedrenya (Artesa de Segre)
© Xavier Varela
Santuari
Antic santuari del municipi d’Artesa de Segre (Noguera).
La construcció és del romànic tardà S'hi celebren dos aplecs, un el dilluns de Pasqua i l’altre el 8 de setembre, durant el qual es fa la tradicional repartició de panets