Resultats de la cerca

Format per Joan Martí, Nil i Nèstor Bohigas, Enric Lucas, Ricard Herrero i Joan López, obrí vies d’escalada a Catalunya Entre les vies de roca destaquen Star McHara Pedraforca, 1981, Districte de les Bruixes Montserrat, 1982 i Nasti de Plasti Montserrat, 1981 També alliberà vies artificials obertes anteriorment, però la fita més important fou l’ascensió a l’esperó sud-oest del Sharaghar 1982 en un estil pioner Aquesta experiència fou vital en la posterior ascensió en estil alpí a la cara sud de l’Annapurna Central 1984, realitzada per Nil Bohigas i Enric Lucas, que representà l’…

Organitzat anualment per un club, sota el patrocini del Comitè Regional d’Espeleologia primer, i del Comitè Catalano-Balear d’Espeleologia i el Comitè Català d’Espeleologia després, en les vuit edicions celebrades tractà d’un tema diferent En la primera 1970, organitzada per l’Espeleo Club de Sabadell, s’abordà l’espeleologia en general Les reunions següents tractaren sobre topografia i documentació 1972, Centre Excursionista Àliga, geoespeleologia 1973, Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, bioespeleologia 1975, Agrupació Excursionista Pedraforca, l’espeleoquaternari…

Membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès, des del principi de la dècada de 1940 obrí vies a roques de Montserrat, com el Frare Petit, la Vella, el Dauet d’Agulles, la Bitlla, la Bessona Inferior, la Boleta del Portell Estret i la GAM del Cavall Bernat, aquesta última amb Balcells, Carbó i Ventura 1952 A Sant Llorenç del Munt obrí la paret nord-oest del Gegant de les Fogarosses 1942, i al Pedraforca, vies a la Canal Roja i a l’agulla gran del Calderer, ambdues el 1943 Ferrer de professió, juntament amb els germans Estorach i Jordi Ferrera, fabricà…

Membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1971 i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Ha obert vies a Montserrat, el Pedraforca, Mont-rebei i els Pirineus Als Alps ha fet ascensions de dificultat, com la primera estatal al Pilier Bocalatte del Mont Blanc du Tacul, la cara nord del Petit Dru o la via Comici-Dimai de la Cima Grande di Lavaredo També ha participat en dues expedicions als Andes del Perú 1976, 1983, en la primera de les quals assolí l’Artesonraju El 1975 fou escollit millor esportista de l’any per la FEM Ha estat collaborador de la revista…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya CEC, durant la dècada de 1930 formà cordada amb Albert Casanelles i realitzà primeres ascensions a Montserrat i els Pirineus, a més d’ascensions als Alps, com el mont Cerví 1934 El 1933 escalà la canal del pollegó inferior del Pedraforca i feu la primera travessa de la cresta Peiraforca-Roc Colom Realitzà la primera hivernal al Roc Colom 1934 i als Encantats 1935, també amb Josep Romeu Creà les Milícies Alpines en resposta a la revolta feixista de l’estiu del 1936 i s’incorporà al Regiment Pirinenc núm 1 de Catalunya Morí en el marc de…

Fundat el 8 de març de 1932, practicà l’excursionisme, l’escalada, l’espeleologia, l’esquí i el parapent El 1946 es constituí la delegació de Ripoll, que el 1974 s’independitzà i creà el Club Excursionista Ripoll Posteriorment es creà la delegació de Vilassar de Mar 1954, que també s’independitzà 1978 i es convertí en el Centre Excursionista Vilassar de Mar Una de les seccions més actives fou la d’espeleologia, denominada Recerques Espeleològiques Subterrànies RES També tenia una secció de fotografia i publicava un butlletí cada tres mesos Des del 1966, anualment, lliurava pessebres a…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE Centre Acadèmic d’Escalada des del 1961, el qual presidí 1968-72 Realitzà ascensions al Pedraforca, els Pirineus, les Calanques França i l’Atles 1966, algunes de les quals foren pioneres L’any 1970 dirigí l’expedició científica a la Patagònia austral, en la qual s’intentà l’escalada al Cerro Torre L’any 1976 visità els Andes del Perú El 1977 participà en una expedició del CEC a l’Hindu Kush que intentà fer el Koh-e-Bandaka i que ascendí l’M7 6 284 m per la via Països Catalans, una ruta de 1 000 m de 45º de pendent Coordinà…

Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes…

Soci del Centre Excursionista Barcelonès, organitzà el museu sorgit de la fusió amb el Club Muntanyenc Barcelonès CMB i fou membre fundador del Comitè Català de Refugis 1931 El 1932 escalà la paret nord del Pedraforca per una via inèdita, la Llopis-Vilaret Impulsà la publicació Sota Terra 1932-36 Collaborà en Excursionisme El 1940 fundà el Grup d’Alta Muntanya del CMB i, més endavant, participà en la creació del Grup d’Explora-cions Subterrànies El 1946 fundà l’Editorial Alpina, i traduí el Manual de alpinismo Fundà la primera revista espeleològica de l’Estat…

Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1931, fou un dels fundadors del Centre Acadèmic d’Escalada 1942 El 1934 escalà, amb Bertrand i Menéndez, el pic de Pessons d’Andorra i feu servir, per primera vegada als Pirineus, pitons de ferro per a la progressió El mateix any fou escollit vicesecretari de la Federació Catalana d’Esquí Durant els anys quaranta, feu nombroses escalades a Montserrat al Pedraforca, amb la Gran Diagonal a la paret sud del Pollegó Inferior, amb Jordi Panyella i Francesc A Peire 1945, i als Pirineus, amb primeres estatals i absolutes, com la torre…