Resultats de la cerca

Estudià medicina a la Universitat d’Uppsala, i fou professor de medicina i farmàcia al Karoline Institute d’Estocolm, alhora que formava un nombrós grup de científics —Friedrich Wöhler, Carl Gustav Mosander, Alexander Mitscherlich— en les tècniques de l’anàlisi química Exercí el seu mestratge damunt el món científic a través dels seus Rapports annuels sur les progrès des sciences physiques et chimiques, que publicà durant vint-i-set anys Fou el descobridor del seleni, el ceri i el tori, i el primer a isolar el calci, l’estronci, el bari, el tàntal, el silici, el vanadi i el zirconi La part…

La formulació de les lleis ponderals arrenca, històricament, del principi de la conservació de la matèria d’AL Lavoisier, d’acord amb el qual, en una reacció química la massa de les substàncies reaccionants és igual a la massa dels productes de reacció Les lleis ponderals pròpiament dites són la llei de les proporcions recíproques de JB Richter 1792, d’acord amb la qual els pesos de dos elements o bé múltiples simples d’aquests pesos que reaccionen amb el mateix pes d’un tercer element poden també reaccionar entre ells la llei de les proporcions definides o constants…

És conegut sobretot com a novellista Le baiser du lépreux 1922, Génitrix 1923, Thérèse Desqueyroux 1927, Le noeud de vipères 1932, Le mystère Frontenac 1933, La pharisienne 1941 Le désert de l’amour 1949 premi de l’Académie Française, L’Agneau 1954, Un adolescent d’autrefois 1969, etc, en les quals és recurrent el tema del conflicte entre els preceptes evangèlics i la propensió envers un cert idealisme dels protagonistes, d’una banda, i l’entorn familiar i social d’aquests, caracteritzat per la mesquinesa, la cobdícia i la manca d’escrúpols, de l’altra Els sentiments d’isolament i de culpa…

Entre el 1987 i el 1990 fou membre de la galeria Or Gallery, gestionada per artistes Molt interessat per l’obra de Samuel Beckett, ha organitzat diverses exposicions sobre ell Treballa sobre les relacions entre l’espectador i mitjans com la televisió o el vídeo En Overture 1986 associà el cinema a un text de Proust reescrit per l’artista, en un collage d’imatges sense autor Monodrames 1991 és un conjunt de deu seqüències de vídeo que fan referència a l’univers dels mitjans de comunicació de masses i a les seves formes d’expressió Hors-champs 1992 evoca la televisió, qüestionant-la a través d’…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i la influència…

De família aristocràtica per línia paterna i plebea per la materna, es casà el 1822 amb el baró Dudevant, que abandonà 1831 per tal de menar a terme la seva carrera d’escriptora i una vida independent Hom oblida sovint els seus mèrits enfront de la seva tumultuosa vida sentimental Mantingué relacions amb l’escriptor Jules Sandeau, que l’animà en la seva tasca literària publicant junts Rose et Blanche 1831 sota el nom de Jules Sand, del qual ella manllevà el seu pseudònim En un primer període, la seva novella recull la temàtica d’asserció de la independència de la dona Indiana , 1832…

Nasqué per omplir el buit deixat per la Secció de Cinema Amateur de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes Edità un modest butlletí 1977-79 i, sobretot, celebrà concursos de diferents àmbits local, comarcal o estatal, que foren els autèntics impulsors del grup Els films més importants, alguns dels quals eren anteriors a la creació de la secció, foren Max el gos perdut 1970, Àngel Garcia nova versió el 1993 Vísperas de fiesta 1971 i Del ligue y otras cosas 1973, tots dos de Jordi Bringué Ayer y hoy 1971, Pau Giralt La cita 1971 i La puerta cerrada 1976, ambdós de Manuel Villanova Cásate y…

Vida i obra Fill de Lluís Serrahima i Camín Es llicencià en dret i exercí la carrera, seguint la tradició familiar i d’acord amb un esperit d’humanisme i de conciliació Fou cofundador 1929 del diari  El Matí  i actiu collaborador de La Paraula Cristiana durant el període d’avantguerra, publicacions on es formà com a crític literari Dirigent d’Unió Democràtica de Catalunya d’ençà de l’etapa fundacional del partit, fou un dels principals exponents del grup d’intellectuals que conciliaren el catalanisme polític amb una profunda convicció catòlica de caràcter progressista Durant la guerra civil…

Vida Fou empresari del cinema que el seu pare construí a la seva ciutat, el Monmari, després anomenat Capri A partir del 1948 també s’incorporà al moviment que impulsà Jordi Bringué des de l’Agrupación Artístico-Literaria Cervantes, i des del 1974 a la Secció de Cinema Amateur del Prat de Llobregat Com a cineasta rodà en 9,5, 16 i 35 mm disset títols entre el 1956 i el 1976, entre els quals destaquen els curts Ballet burlón 1957 2a versió en 35 mm, 1959, realitzat amb la tècnica d’animació d’objectes i que fou seleccionat per representar l’Estat espanyol en els festivals internacionals de…

El 1948 publicà la primera novella, Mundo fechado , el primer d’una cinquantena de títols en aquest gènere que la convertiren en un dels noms més importants de la literatura portuguesa contemporània Amb la segona,  A sibila 1954, una reelaboració surreal d’hàbits familiars i costums populars, guanyà el premi Eça de Queirós i obtingué el reconeixement de la crítica i del gran públic Influïda pel neoromanticisme, l’expressionisme de l’absurd, Kafka i Proust, la seva narrativa s’allunya del realisme social predominant durant bona part de la segona meitat del segle XX Altres novelles…