Resultats de la cerca

Debutà en el cinema nord-americà el 1939 i obtingué un gran èxit amb Gilda 1946 de Ch Vidor Al llarg de la seva àmplia carrera professional interpretà drames, comèdies, westerns , etc, entre els quals poden ésser destacats The Big Heat 1953 i Humane Desire 1954, ambdós de F Lang, Blackboard Jungle 1955 de R Brooks, Cowboy 1966 de D Daves, The Courtship of Edie's Father 1962 de V Minnelli i The Money Trap 1965 de B Kennedy

Després de formar-se al Conservatori de Mont-real i a l’Institut Curtis de Filadèlfia, passà sis anys a París, on estudià composició amb A Jolivet i A Honegger i anàlisi amb O Messiaen, gràcies al qual descobrí la música d’A Berg i A Schönberg Aquest fet provocà un canvi molt important en el seu estil, que fins aquell moment tenia molts punts en comú amb el de C Franck i S Rakhmaninov Exercí la docència al Conservatori de Mont-real del 1955 al 1964 i del 1977 al 1987, i entre el 1967 i el 1973 fou director d’aquest centre Preocupat per l’efecte de la contaminació acústica amb relació a la…

Nasqué en una família de músics El seu pare, fabricant d’instruments, li donà les primeres lliçons de música Dels seus tres germans, Charles era director, Joseph trombonista i Cordelia cantant El 1855 Calixa es traslladà a Mont-real per estudiar piano i el 1857 viatjà als EUA, on començà a treballar com a músic en un teatre ambulant Durant la guerra civil nord-americana fou músic de banda en un regiment unionista Entre el 1873 i el 1875 estudià al Conservatori de París amb AF Marmontel Tornà al Quebec el 1863 i treballà com a pianista acompanyant i director de cor Esdevingué una…

Estudià amb Claude Champagne a l’Escola Vincent d’Indy de Mont-real, i més tard ho feu amb Gilles Tremblay i Clermont Pépin al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on el 1967 guanyà el primer premi de composició per Modulaire Treballà a Niça i, del 1968 al 1970, a París amb Pierre Schaeffer i altres membres del Groupe de Recherches Musicales GRM, que el 1971 li encarregà Arksalalartok El 1969 cofundà el Groupe International de Musique Electro-Acustique, que fins el 1973 feu concerts a Europa, el Canadà i l’Amèrica del Sud De nou al Quebec el 1971, es dedicà a l’ensenyament al…

Nascuda en una família de músics, debutà a Mont-real a l’edat de nou anys com a pianista i cantant Més tard es traslladà amb la seva família a Nova York, on dirigí el cor de la catedral de Sant Josep d’Albany Posteriorment estudià a París i Milà i debutà com a cantant d’òpera a Messina amb La sonnambula Del 1872 al 1896 cantà al Covent Garden de Londres, i combinà les seves actuacions a teatres de Moscou, Sant Petersburg, els Estats Units, Alemanya, París, Brusselles o Milà Ch Gounod escrigué per a ella l’oratori Mors et Vita Es retirà dels escenaris operístics el 1896 i del cant el 1911, i…

Desenvolupà un mètode d’anàlisi d’abast universal que combina les referències al context social i històric de les obres a analitzar amb elements de tipus simbòlic Les seves teories han exercit una gran influència sobre la crítica actual, sobretot a través de les seves obres Fearful Symmetry ‘La paorosa simetria’, 1947, estudi sobre l’obra de W Blake, The Anatomy of Criticism ‘L’anatomia de la crítica’, 1957 i The Stubborn Structure ‘L’estructura tenaç’, 1970

Cresqué a Chicago i hi cursà estudis a la universitat, on posteriorment se centrà la major part de la seva carrera docent La seva primera novella, Dangling Man 1944, és plena d’elements kafkians Posteriorment publicà, entre d’altres, les novelles The Adventures of Augie March 1953, que guanyà el National Book Award, The Victim 1947, Seize the Day 1956, Henderson The Rain King 1959, Herzog premi Formentor, 1964, Mr Sammler's Planet 1970, Humboldt's Gift 1975, premi Pulitzer, novella amb humor i picaresca The Dean's December 1981, diatriba contra els règims comunistes, More Die of Heartbreak…

Professor a la Universitat de Yale, els seus treballs amb l’enzim ribonucleasa P mostraren que l’ARN també pot actuar com a catalitzador Juntament amb T Cech rebé el premi Nobel de química l’any 1989

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Forma part de la selecció canadenca des del 2005, i ha estat medalla d’or en la modalitat d’equip als campionats del món 2005 i 2007, en 5000 m relleus 2005 i 2006, en 3000 m 2006 i en 500 m 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 obtingué la medalla d’argent en 5000 m relleus, i en els de Vancouver 2010 tornà a ser primer en aquesta prova de l’equip canadenc de la qual també formava part el seu germà François Hamelin Sainte-Julie 1986 En aquests mateixos jocs, Charles Hamelin també guanyà la medalla d’or en 500 m Al gener del 2009 establí el rècord mundial en 1000 m