Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
Robert Michael Gates

Robert Michael Gates
© US Departament of Defense / Robert D. Ward
Política
Polític nord-americà.
Graduat en història al College of William and Mary of Virginia 1965 i a la Universitat d’Indiana 1966, el 1974 es doctorà en història de Rússia i de l’URSS a la Universitat de Georgetown Durant la seva etapa d’estudiant 1966 s’incorporà a la Central Intelligence Agency CIA, on treballà com a analista durant més de vint-i-cinc anys i del qual fou sotsdirector de 1982 a 1986 El 1987 el president Ronald Reagan el proposà com a director de la institució, però arran d’una investigació del Congrés en l’afer Iran-Contra popularment conegut com a ‘Irangate’, retirà la candidatura El 1991…
Richard Charles Albert Holbrooke
Política
Diplomàtic i financer nord-americà.
Membre del Partit Demòcrata , poc després de graduar-se a la Universitat de Brown l’any 1962, entrà al servei diplomàtic nord-americà Els primers sis anys de la seva carrera fou assignat a tasques d’informació i assessorament sobre la guerra del Vietnam , i el 1966 passà a formar part del cercle reduït d’assessors del president Lyndon Johnson En 1972-77, ja fora del Govern, fou editor de la revista Foreign Policy, columnista de política exterior a la premsa i consultor presidencial d’afers estrangers Reincorporat a la Secretaria d’Estat en l’administració Carter 1977-81, hi fou assistent per…
James Addison Baker

James Addison Baker
© Universidad de Alcalá
Política
Jurista i polític nord-americà.
Completats els estudis de dret a les universitats de Princeton i de Texas, el 1976 esdevingué un dels més íntims collaboradors de George Bush i prestà una valuosa ajuda a Gerald Ford Els anys 1980-85 es convertí en cap de la Casa Blanca i de les seves finances, i en aquest aspecte prestà una notable ajuda a la política de Reagan Després de l’elecció de Bush a la presidència dels EUA, li foren confiades missions diplomàtiques i de política exterior, tasca en la qual fou successor de Georga Shultz Baker sostingué converses amb els jueus i defensà els punts de vista dels palestins…
Mike Pence
Política
Nom pel qual és conegut el polític nord-americà Michel Richard Pence.
Nascut en una família irlandesa catòlica de tradició demòcrata, es graduà en dret a la Universitat McKinney School of Law 1986 A partir de la presidència de Ronald Reagan canvià d’adscripció política i religiosa esdevingué conservador, republicà i es convertí a l’Església evangèlica El 1988 i el 1990 presentà, sense èxit, la candidatura al Congrés Presidí la Indiana Policy Review Foundation 1991-93, vinculada al Partit Republicà, i del 1994 al 1999, conduí un programa de ràdio i televisió, The Mike Pence Show , que li donà popularitat i des del qual propagà els seus punts de…
Jessye Norman

Jessye Norman
JohnMathewSmith (CC BY-SA 2.0)
Música
Soprano nord-americana.
Des dels quatre anys cantà al cor de l’església de la seva parròquia Estudià música a les universitats de Howard i Michigan i al Conservatori Peabody de Baltimore El 1968 guanyà el Concurs Internacional de la Ràdio Bavaresa de Munic i un any més tard debutà a la Deutsche Oper de Berlín com a Elisabeth Tannhäuser , de Richard Wagner Després interpretà al mateix teatre el paper de Comtessa d’Almaviva Les noces de Fígaro , de WA Mozart, que també enregistrà El 1972 fou Aïda al Teatro alla Scala de Milà, sota la direcció de Claudio Abbado Després de diverses i reeixides actuacions a Londres,…
,
Bruce Springsteen

Bruce Springsteen (1988)
© Deutsches Bundesarchiv
Música
Cantant de rock nord-americà, sovint designat amb l'epítet The Boss.
Vida Influït per Woody Guthrie, Buddy Holly i Chuck Berry, començà a cantar l’any 1965 amb el grup Castiles, al Greenwich Village El 1973 aconseguí editar el seu primer disc — Greetings from Ausbury Park, NJ— acompanyat de The E Street Band Si bé no obtingué una gran acollida, feu que fos conegut com “el nou Dylan” El 1975 aparegué el seu primer èxit, Born to Run , el qual seguiren Darkness on the edge of town 1978, The River 1980, Nebraska 1982 i, sobretot, Born in the USA 1984, que li donà popularitat mundial La clau de l’èxit de Springsteen fou el retorn a les arrels del rock en una…
,
James Earl Carter

James Earl Carter
© University of California
Política
Polític nord-americà, conegut per Jimmy Carter.
D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el republicà Gerald…
Václav Klaus

Václav Klaus
© Comissió Europea
Política
Polític txec.
Graduat en ciències econòmiques per la Universitat de Praga 1963, amplià estudis a Itàlia 1966 i a la Universitat de Cornell 1969 Posteriorment treballà a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Acadèmia de Ciències de Txecoslovàquia, d'on fou expulsat l'any 1970 En 1971-86 tingué càrrecs com a economista del Banc Central de l'antiga Txecoslovàquia, i el 1987 retornà a l'Acadèmia Durant la "revolució de vellut" que posà fi al règim comunista 1989, s'uní al moviment polític Fòrum Cívic liderat per Václav Havel i fou ministre de finances del govern d'Unitat Nacional 1989-1992 El 1990 fou elegit…
Republican Party
Política
Partit polític nord-americà.
Constituït l’any 1856 recollint l’herència dels sectors més liberals del vell partit republicà de Thomas Jefferson 1792, el seu programa incloïa l’abolició de l’esclavitud i una política aïllacionista i proteccionista Accedí a la presidència amb A Lincoln 1861 i l’ocupà posteriorment en diverses ocasions Sòlidament implantat en els medis industrials i financers, el creixement de la seva ala radical —que reclamava represàlies contra els estats sudistes després de la guerra de Secessió— provocà una escissió temporal dels més moderats partit liberal republicà, 1872-76 Durant la presidència de…
Democratic Party
Política
Grup polític nord-americà que nasqué a la fi del segle XVIII amb motiu de les discussions que sobre els poders del govern nacional tingué la convenció de l’any 1787.
Integrà els partidaris republicans com a concepte oposat a monarquia de Jefferson, que volien una participació més àmplia en el govern Fundat el 1792, arribà a la presidència per primera vegada amb Thomas Jefferson el 1801 i, des d’aleshores, no abandonà el poder durant més de mig segle, tret d’un petit parèntesi L’extracció dels seus membres fou majoritàriament aristocràtica fins el 1829, que fou elegit president Andrew Jackson Geogràficament, els demòcrates eren en bona part habitants del sud dels EUA El problema de l’esclavatge dividí el partit en la convenció de Charleston presentà dos…