Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
emperador romanogermànic
Història
Nom amb què és conegut el sobirà del Sacre Imperi Romanogermànic, el títol oficial del qual era emperador dels Romans (o emperador romà).
El seu tractament era el de sacra i imperial majestat o majestat cesària El títol d’emperador romà era emprat després de la coronació com a tal feta pel papa Emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic dinastia de Saxònia Otó I el Gran 962-973 Otó II el Sanguinari 973-983 Otó III 983-1002 Enric II el Sant 1002-1024 dinastia sàlica Conrad II el Sali 1024-1039 Enric III el Negre 1039-1056 Enric IV 1056-1106 Enric V 1106-1125 Lotari II el Saxó 1125-1137 dinastia dels Hohenstaufen Conrad III 1138-1152 Frederic I Barba-roja 1152-11909 Enric VI 1190-1197 Felip de Suàbia 1198-1208 Otó IV de Brunswick…
La Gàbia Teatre
Teatre
Grup teatral fundat a Vic.
El seu primer espectacle fou Poemes 1973, de Miquel Bauçà Des d’aleshores, sota la direcció de Lluís Solà, Joan Anguera i Jordi Mesalles, entre altres, ha estrenat més d’una quarantena d’obres d’autors diversos SBeckett, AArtaud, Rodolf Sirera, Boris Vian, DMamet, etc Ha realitzat també dues coproduccions El bagul 1994, amb Sitges Teatre Internacional, i L’art de la comèdia 1992, amb P i Q Teatre
Johannes Kepler
Johannes Kepler
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià al seminari d’Adelberg 1584 i a la Universitat de Tübingen, on fou deixeble de Maestlin, defensor aferrissat de les idees copernicanes El 1594 fou nomenat professor de matemàtiques de l’institut de Graz, i el 1596 publicà l’obra Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum , en la qual intentava d’explicar la força que mantenien els planetes en llur òrbita entorn del Sol, i alhora introduïa conceptes neoplatònics per explicar la geometria celeste L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler hagué d’abandonar Graz i es traslladà a…
Žerotína
Família bohèmia, originària de Moràvia.
La seva importància s’inicià al s XV, amb Bernat de Žerotína , que serví Jordi I de Bohèmia El seu membre més destacat fou Carles el Gran 1564 — 1636, cap dels protestants moravians, que capitanejà la revolta contra Rodolf II 1608, però s’oposà a la revolució bohèmia del 1618 Afectada per la guerra dels Trenta Anys, la família perdé poder la seva darrera branca s’extingí amb la mort de Carles de Žerotína 1850 — 1935
Maties I
Història
Emperador romanogermànic i rei de Germània (1612-19), d’Hongria (Maties II, 1608-19) i de Bohèmia (1611-17).
Tercer fill de Maximilià II d’Àustria Fracassà com a governador dels Països Baixos 1578-81, però no com a governador d’Àustria 1593-1606, on impulsà la Contrareforma i la lluita contra els turcs armistici de Zsitvatorok, 1606 Atesa la feblesa de poder del seu germà, es féu seves les corones d’Hongria, Moràvia, Àustria 1608 i Bohèmia 1611, en canvi d’importants concessions als protestants Succeí el seu germà, Rodolf II, en la corona imperial
Jakob Hassler
Música
Organista i compositor alemany.
Fill de l’organista Isaak Hassler i germà dels compositors Hans Leo i Kaspar Hassler, rebé la primera formació musical del seu pare Durant algun temps estigué sota el patronatge de Christoph Fugger, de qui fou organista de cambra També fou organista a la cort dels Hohenzollern a Hechingen entre el 1597 i el 1601, i més tard, a la cort imperial de Rodolf II a Praga Escriví un llibre de madrigals a sis veus, publicat a Nuremberg el 1600, música vocal religiosa i algunes composicions per a tecla Participà també en diversos negocis miners
Adelaida de Borgonya

Adelaida de Borgonya en una escultura de la catedral de Milà
Història
Cristianisme
Reina i fundadora.
Filla de Rodolf II de Borgonya, es casà 947 amb Lotari II, rei d’Itàlia A la mort d’aquest 949, agrupà entorn seu un partit que cridà Otó I a intervenir a Itàlia contra Berenguer II Es casà amb Otó I 951 i fou coronada emperadriu el 962 Altre cop vídua, assegurà la successió al seu fill Otó II i al seu net Otó III i continuà intervenint en els afers d’estat durant llurs regnats Fundà nombrosos monestirs La seva festa se celebra el 16 de desembre
Adriaan de Vries
Escultura
Escultor holandès.
Després de rebre una sòlida formació a Florència, al costat de Giambologna, es traslladà primerament a Alemanya, a la cort de Savoia 1588, després a Praga, al servei de l’emperador Rodolf II 1601, i finalment a Dinamarca, on treballà per al sobirà Cristià IV De la seva obra sobresurten les majestuoses fonts, amb profusió de baixos relleus i estàtues Augsburg, els monuments funeraris i escultures de marbre, cera i bronze, que mostren un estil refinat d’una indiscutible originalitat i inspiració manierista Mercuri i Psique , 1593, Museé du Louvre
Otakar II de Bohèmia
Història
Rei de Bohèmia (1253-78).
Fill de Venceslau I de Bohèmia, fou elegit duc d’Àustria el 1251 Dirigí una croada 1254 contra els pagans de l’antiga Prússia oriental i una altra contra els lituans 1266-67 Conquerí Estíria als hongaresos 1260, i el 1269 prengué possessió de Caríntia, Carniola i Ístria i esdevingué el príncep més poderós del Sacre Imperi Rodolf d’Habsburg el forçà a renunciar a tots els seus territoris, excepte Bohèmia i Moràvia tractat de Viena, 1276 Dos anys més tard, en un intent de recobrar els seus drets, fou vençut i mort a la batalla de Dürnkrut
Joan XXI
Cristianisme
Nom que prengué Pere Julià en esdevenir papa (1276-77).
Filòsof i teòleg, conegut amb el nom de Petrus Hispanus , estudià a París, on obtingué tots els graus universitaris Perfeccionà els estudis mèdics a l’Escola de Salern i professà en medicina a l’Estudi de Siena Fou metge del papa Gregori X, bisbe de Bragança i cardenal de Túsculum Intervingué en el segon concili de Lió 1274 i procurà la unió amb l’església grega Nomenat papa, reorganitzà les finances pontifícies, féu reformar la Universitat de París i afavorí Carles I de Nàpols en la seva rivalitat amb Rodolf d’Habsburg Aprovà l’erecció del collegi missioner de Miramar Mallorca…