Resultats de la cerca

El sextet instrumental pot ésser de corda com els dos de Brahms opus 18 i 36, amb piano com el de Mendelssohn opus 110, instruments de vent que poden ésser tots sis, com alguns de Beethoven, etc En òpera són cèlebres alguns de Rossini i el de Lucia di Lammermoor, de Donizetti

Formada a Torí, debutà a Milà Scala el 1957 És una de les mezzosopranos més cèlebres del món S'ha centrat més en el repertori romàntic italià Verdi, sobretot i francès Bizet, Saint-Saëns Debutà a Barcelona el 1962 amb La cenerentola Rossini i hi ha actuat gairebé cada any des d’aleshores

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la…

Estudià al Conservatori de París Després d’haver estat membre integrant de la companyia de J Beckmans 1950-52, debutà al Teatre de la Monnaie de Brusselles, amb el paper titular d' El barber de Sevilla de Rossini L’any 1960 s’imposà al Festival d’Ais de Provença amb el personatge de Don Giovanni, de l’òpera de Mozart, que interpretà novament en successives edicions de la prestigiosa manifestació musical d’aquesta ciutat Els seus èxits es repetiren als teatres d’Europa i dels EUA més importants Viena, Milà, Londres, Nova York o el Festival de Glyndebourne aplaudiren les seves…

Té un dipòsit d’aire i dues manxes que, accionades per pedals, produeixen un corrent que fa vibrar les llengüetes amb un so que hom pot graduar Sol substituir l’orgue en capelles i esglésies petites Hom n'atribueix la invenció a Gabriel-Joseph Grénier 1810 Rossini combinà l’harmònium amb les veus en obres de música religiosa

Establert a París, malgrat l’ajut de Rossini no assolí èxits amb les seves òperes, com Stradella 1836 i Marie Stuart 1844 El 1853 reorganitzà l’antiga acadèmia musical d’AEChoron i la batejà amb el nom d’École Niedermeyer En sortiren un gran nombre de compositors, com Gabriel Fauré, André Messager, Edmond Audran i altres

Estudià a Nova York i debutà al Metropolitan Es consagrà en cantar, el 1973, el rol de Cherubino de Le nozze di Figaro a l’Òpera de París, dirigida per Giorgio Strehler Aviat el cantà a Glyndebourne i a Salzburg Hom la considera també una gran intèrpret de Rossini, Massenet i Debussy Debutà al Liceu el 1992 amb un recital

Estudià a Kansas i debutà amb Carmen al New York City Opera 1973 Esdevingué l’especialista en papers de Rossini de la seva generació, sobretot a partir de la seva interpretació d’Assur Semiramide al Festival d’Ais de Provença del 1980 El 1987 causà sensació al Festival de Salzburg Debutà al Liceu l’abril del 1989, amb un recital

Estudià amb Helen Isepp i debutà el 1956 a Oxford Cooperà després amb la Händel Opera Society de Londres, i s’especialitzà en òpera barroca Monteverdi, Cavalli, Händel Cantà també lieder , òperes de Mozart, Gluck, Massenet, Rossini i Donizetti Ha actuat en recitals per tot el món Es retirà el 1982, al festival de Glyndebourne, amb l' Orfeo de Gluck

Autor de música per a l’escena i d’òperes còmiques, que obtingueren gran èxit Escriví, també, nombroses romances, la més popular de les quals fou Solovej ‘El rossinyol’, interpretada sovint en l’escena de la lliçó de cant de Il barbiere de Siviglia de Rossini En les seves obres utilitzà elements melòdics russos, que harmonitzà a la manera italiana