Resultats de la cerca

Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…

El castell, esmentat ja el 1023, fou de la corona L’església de Sant Miquel, del castell, romànica, també en ruïnes on hi havia unes notables pintures, molt primitives, que recentment han estat restaurades i traslladades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fou la parroquial fins el 1377, que el culte passà a l’antiga sufragània del pla El 1148 hom intentà de fundar-hi un priorat canonical regular de Sant Ruf d’Avinyó, sota l’advocació de Santa Maria, però no prosperà

Vinculat al Club Natació Barcelona 1974-77, amb  Hans Ruf  com a entrenador, i al Club de Futbol Barcelona 1978-79, sota la disciplina de Jaime Enciso Fou campió 1976 i subcampió 1978 de Catalunya dels 110 m tanques, i campió d’Espanya junior 1976 i tercer en el Campionat d’Espanya absolut 1978 en la mateixa prova També fou campió català de salt de llargada 1978 i campió d’Espanya 1976 i de Catalunya 1977 de 4 × 100 m En pista coberta fou tres cops campió català dels 50 m tanques 1975, 1976, 1977

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres Rosselló Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592

Originàriament s’intitulava de Sant Miquel, i en depenien l’església parroquial de Sant Vicenç, la de Santa Maria la Vella i altres del veïnatge Totes depenien de la Santa Seu per disposició del fundador Des del s XI s’intitulà només de Santa Maria, segurament per haver-se traslladat a aquesta església, ara desapareguda, situada al peu del castell i consagrada el 1055 El comte Bernat II de Besalú intentà de reformar-la en canònica augustiniana, i per això la sotmeté el 1086 a Sant Ruf d’Avinyó L’oposició dels canonges aquisgranesos a la reforma féu que el comte acollís els canonges reformats…

Formada en la Joventut Atlètica Sabadell, passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat a les ordres de Hans Ruf el 2001 També competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Futbol Club Barcelona i el València TiM Aconseguí tots els títols possibles, tant estatals com catalans, en les categories juvenil, júnior i promesa En la categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya a l’aire lliure 2006, 2007, 2008, 2010, 2011 i en pista coberta 2009-13, i campiona d’Espanya a l’aire lliure 2011, 2012 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya Baté el rècord català…

Pionera en l’àmbit estatal, es formà a les files de la Joventut Atlètica Sabadell competint en llançament de javelina i en proves combinades Debutà en salt de perxa als Quatre Motors d’Europa, a Baden-Württemberg 1993, omplint el buit que tenia aquesta especialitat en l’àmbit català Inicialment entrenà amb Guillem Ros i més endavant amb Hans Ruf, al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Assolí els tres primers títols catalans a l’aire lliure 1994, 1995, 1996 i els cinc primers en pista coberta 1994-98 Guanyà el Campionat d’Espanya a l’aire lliure 1994 quan la prova encara era d’…

Desenvoluparen llur activitat a Sarral Conca de Barberà, del segle XVI al XIX, i treballaren per les contrades tarragonines El més antic conegut és Isidre Espinalt , que contractà l’altar major de la seu de Tortosa 1530, però només feu els de Sant Agustí i Sant Ruf Descendents seus foren Isidre Espinalt i Travera Sarral — 1737, que el 1696 treballava a Valls i, més tard, a Tarragona i Montblanc del 1695 al 1719 feu diverses obres al monestir d’Escaladei Un fill seu, Isidre Espinalt Sarral — 1741, també tallista, fou succeït per un fill seu anomenat igualment Isidre Espinalt…

L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia s VII-IX, gregoriana i augustiniana s XI i la secularització del 1592 A partir del s IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del s V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del s V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes inspirades, sens dubte, per…

Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies  són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans  el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima, quinquagèsima,…