Resultats de la cerca

Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…

Als Països Catalans, els refranys han estat recollits per Joan Amades, Antoni Bulbena i Tusell, Manuel Sanchis Guarner i Estanislau Alberola i Sena i altres, i han estat inclosos a molts diccionaris, especialment al Diccionari Català-Valencià-Balear d’Alcover-Moll

Vida i obra De nom joglaresc, només se’n conserva una cançó amorosa, Un dolz dezirs amoros , que desenvolupa el tema de la timidesa de l’enamorat Bibliografia Sanchis Sivera, J 1930 “Un libro de teología escrito en valenciano” Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos , XXXIV

Ha demostrat la seva versatilitat en muntatges com Las lágrimas amargas de Petra von Kant 1984, de Rainer Werner Fassbinder, Ay, Carmela , de Josep Sanchis Sinisterra, La zapatera prodigiosa 1994, de Federico García Lorca i Después de la lluvia 1996, versió castellana de l’obra de Sergi Belbel

Edita en català i en castellà i destaca per la reedició facsímil de llibres Publica, entre altres, les colleccions “El Pedrís”, dedicada a temes de cultura popular, i “Documents de Filologia Catalana”, amb obres com ara la Gramàtica Valenciana , de M Sanchis i Guarner Edità també les obres de l’escriptora i dibuixant Lola Anglada

Té el seu origen en l’antic Institut de Filologia Valenciana IFV, organisme científic de la Universitat de València especialitzat en l’estudi del valencià i creat el 1978 a iniciativa de Manuel Sanchis Guarner, el seu primer director Després de la mort d’aquest, en foren directors Joan Fuster i Antoni Ferrando El 1994 es transformà en l’actual IIFV A més de les finalitats docents i investigadores, l’IIFV té entre les seves competències l’assessorament sobre el fet lingüístic i literari valencià Canalitza les investigacions pròpies i les collaboracions amb altres institucions i…

El 1962 es constituí una nova fundació per disposició testamentària de Gaietà Huguet i Segarra , fill d’Huguet i Breva N'han estat membres, entre d’altres, Adolf Pizcueta i Alfonso, Joan Fuster, Manuel Sanchis i Guarner, Enric Matalí i Timoneda, Emili Beüt, Miquel Peris i Segarra i Josep Fibla i Viciano Des del 1967 concedeix anualment un premi a un estudi lingüístic sobre el català

Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc  i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner

Dirigí l’obra Tomás Navarro Tomás Les enquestes del domini català foren fetes per Francesc de B Moll i Manuel Sanchis i Guarner, a partir del 1933 interrompudes per la guerra civil de 1936-39, foren acabades el 1952 Suprimeix les ciutats i dedica una atenció especial als pobles arraconats, immunitzats de l’anivellació lingüística hi figuren 95 localitats catalanes Només n'ha estat publicat un volum Fonética Madrid, 1962

En l’impuls al document, hi tingué un paper preponderant la Societat Castellonenca de Cultura També s’hi adheriren, entre altres entitats, Lo Rat-Penat, la Unió Valencianista i el Centre de Cultura Valenciana D’entre la cinquantena de personalitats que signaren el document, tingué un paper destacat Carles Salvador , principal autor de les adaptacions Entre d’altres, també subscriviren les Normes Manuel Sanchis Guarner, Lluís Revest, Joan Beneyto i Salvador Guinot