Resultats de la cerca

Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb

Ingressà com a infant de cor a la catedral de Sogorb i el 1879 en fou nomenat mestre de capella Escriví música religiosa, com una Missa de Glòria , a quatre veus, el motet Cantate Domino , un Miserere i una Missa de rèquiem Autor d’una Cronología de los maestros de capilla y organistas de la catedral de Segorbe

Ocupà la plaça de contralt a la capella de Sant Joan de València i més tard, a la mateixa ciutat, obtingué el càrrec d’organista a l’església de Sant Martí Compongué obra religiosa, entre la qual cal mencionar una missa en sol M a tres veus i acompanyament d’orgue, un motet a cinc veus amb acompanyament de contrabaix i orgue obligat amb clarins, i també diverses salves i altres peces Les partitures es conserven als arxius del Collegi del Corpus Christi de València, a la catedral d’Oriola i a la de Sogorb

Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb

Regí les diòcesis d’Osca 1384-93, de Vic 1393-1400 i de Sogorb 1400-09 Assistí al concili de Perpinyà 1409 Les seves intervencions en el Cisma d’Occident palesen el seu esperit pacífic i conciliador Es féu enterrar al convent de Sant Francesc de Barcelona, on havia professat

Fill de Roderic de Borja-Llançol de Romaní i de Montcada El 1520 el capítol de València l’elegí arquebisbe, però l’elecció no fou acceptada ni per Lleó X ni per Carles V Bisbe de Sogorb, residí normalment a València i fou un dels personatges de la cort de la reina Germana de Foix Assistí al concili de Trento 1551-52, però la seva manca de salut l’obligà a tornar a València

Estudià, a València, teologia i dret canònic El 1559 era professor d’hebreu a la universitat valenciana El 1566 es traslladà a Madrid, on l’inquisidor general i bisbe de Conca Gaspar de Quiroga li encarregà l’estudi i revisió dels concilis de Toledo Quiroga, ja arquebisbe de Toledo, i el papa el recompensaren amb una canongia a Toledo i, el 1582, aquell el designà com a secretari del concili provincial de Toledo Bisbe de Sogorb 1591-97, celebrà un sínode i procurà la conversió dels moriscs De sarracenis neophytis, Sobre la reformación de los moriscos en el reino de Valencia…

Velluter d’ofici Encarnà i dirigí la política intransigent i violenta de la segona etapa del moviment Germanies Lloctinent del capità de la host agermanada comandada per Esteve Urgellès, en ésser aquest ferit de mort durant el setge del castell de Xàtiva juny del 1521 el substituí en el comandament militar i aconseguí la capitulació del castell Derrotà després a Gandia, amb un exèrcit d’uns 8 000 homes, l’exèrcit del lloctinent general Diego de Mendoza, i el forçà a refugiar-se a Dénia Entrà triomfador a Gandia, manà batejar els moros de la vila i d’altres llocs del comtat i del marquesat de…

Format a València, Madrid i Roma, s’establí a Madrid, on ocupà diversos càrrecs oficials a l’Academia de San Fernando i a la Real Fábrica de Porcelana, on fou pintor de cambra Es conserva obra seva en colleccions reials de la noblesa madrilenya, a Barcelona, València, Cadis, Salamanca i Galícia

Establert a València, fou cofundador de l’Acadèmia de Santa Bàrbara, després anomenada de Sant Carles, de la qual fou director membre de l’Academia de San Fernando de Madrid Home culte i refinat, tingué una gran influència en la renovació de l’art valencià La seva pintura té una amanerada gràcia rococó, amable i irònica, i un colorit agradable En la seva obra abunden els temes religiosos, les escenes galants i bucòliques, les figures femenines Són notables també els seus dibuixos i les seves miniatures Se'n conserven obres en esglésies, museus i collecions privades del País Valencià, Madrid,…