Resultats de la cerca

Crema a l’aire amb flama blava i es polimeritza espontàniament amb explosió En solució aquosa es comporta com un hidràcid molt feble les seves sals, els cianurs, presenten una forta hidròlisi bàsica En forma de gas comprimit és emprat en l’eliminació de rosegadors i insectes i per a obtenir acrilats, adiponitril, cianurs, colorants, gomes, plàstics i gasos de guerra També és emprat com a fumigant en la desinsectació de llavors al graner i en els tractaments hivernals contra les cotxinilles dels tarongers i l’aranyó de l’olivera

Installat al Jardí dels Tarongers de Pedralbes, antiga residència del mecenes musical Josep Bartomeu i Granell , té una biblioteca amb més de 12000 volums i una notable collecció de partitures originals, entre d’altres, d’E Granados, E Morera, els germans Lamote de Grignon, J Altisent, J Comellas, etc, així com un arxiu fotogràfic i de publicacions periòdiques N'han estat directors Montserrat Albet fins el 1993 i, fins el 2000, Salvador Pueyo Des d’aquest any ocupà el càrrec Núria Portell Després de ser clausurat, els seus fons passaren a la Biblioteca de Catalunya 2005

Cal distingir-hi tres zones geogràfiques i econòmiques la més interior i elevada, on encara arriben els darrers contraforts de la serra del Desert de les Palmes turó de les Maleses, 239 m alt el raiguer i els alluvions quaternaris i el sector litoral de torberes i aiguamolls el pantà del Prat, prolongació cap al N dels estanys del pla d’Albalat L’agricultura hi ha experimentat una transformació radical des de mitjan s XX hom ha abandonat els bancals de muntanya, els garrofers del secà pla han estat substituïts per ametllers i tarongers, i el regadiu ha ocupat una gran part de les terres…

El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…

Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap del Museu…

Travessa el terme d’oest a est el riu de Sallent Més de la meitat del terme és ocupat per brolles i matollars Al sector conreat domina el secà 130 ha, dedicat en part a la vinya 55 ha El regadiu 70 ha, és dedicat als tarongers i a les hortalisses La ramaderia d’ovins hi és escassa, i la indústria tèxtil que tingué al s XIX ha desaparegut El poble 149 h 2006 178 m alt, que comprèn tota la població del municipi, és situat a la dreta del riu de Sallent L’església de Sant Onofre depengué de la collegiata de Xàtiva fins el 1535, que fou erigida en parròquia Lloc de moriscs 38 focs el…

Pren el nom de la sèquia del mateix nom que regava les terres on ara hi ha aquesta part de la ciutat Limita al nord amb el terme municipal d’Alboraia, a l’est amb el disctricte dels Poblats Marítims, al nord-oest amb Benimaclet, al sud-oest amb el Pla del Real i al sud amb els Camins al Grau El districte comprèn els barris de l’Illa Perduda, Ciutat Jardí, l’Amistat, la Vega Baixa i la Carrasca Aquesta zona de València, històricament coberta d’horta, es començà a poblar a partir del segle XX Hi viuen 38666 persones 2011 Dins el districte se situa el campus dels Tarongers de la…

El territori, poc extens, al peu de la serra de Vernissa, és pla, i és ocupat en una gran part pel regadiu 93 ha, que aprofita l’aigua de la Vila i de pous i que és dedicat a tarongers i a hortalisses Al secà 40ha hom conrea oliveres, garrofers i ametllers El poble 741 h agl 2006, novetlerins 130 m alt és al SW de la ciutat de Xàtiva L’església parroquial el Roser fou erigida el 1534 en rectoria de moriscs en depèn la d’Annauir Antiga alqueria islàmica, pertangué a la família Tallada, que esdevingueren barons de Manuel Lloc de moriscs 38 focs el 1602 de la fillola de Xàtiva,…

Ocupa un petit sector de la fèrtil plana alluvial del riu, explotat totalment per l’agricultura El tradicional conreu de la morera en funció de la seda fou substituït al principi del s XX pels conreus de regadiu tarongers i hortalisses primerenques gràcies a l’aprofitament del riu a través de la séquia comuna de Gandia La terra, de propietat molt repartida, és explotada en règim directe Hi ha magatzems de fruites La minva demogràfica iniciada el 1930 fou frenada a partir del 1950 augment d’un 29% del 1950 al 1965, per a tornar-la a reprendre aquests darrers anys El poble 313 h…

Comporta un seguit de reaccions per part dels organismes que els permeten de reinstaurar un equilibri entre els factors del nou medi que els envolta i les pròpies exigències ambientals, fins al punt, si l’aclimatació és plenament reeixida, de poder menar novament una vida normal, i àdhuc de reproduir-se De vegades és producte exclusivament de la capacitat natural d’acomodació d’un organisme determinat cas dels conills introduïts i aclimatats espontàniament a Austràlia, bé que sovint l’home mira de facilitar l’aclimatació, per exemple sotmetent els organismes a variacions graduals de l’ambient…