Resultats de la cerca

Campió d’Amèrica 1849, el 1858, a Anglaterra i a París, vencé els millors jugadors europeus i fou considerat campió mundial El 1866 deixà les competicions oficials Desenvolupà un joc tàctic senzill i basat en l’obertura i el control del centre del tauler, encara avui considerat bàsic

Fou fundat l’any 2009 i és presidit per Enric Tauler A banda del ciclisme, té altres seccions, com la de triatló, la d’atletisme i la de natació Organitza proves de la Copa Infantil de carretera i el Trofeu Caixa Girona de bicicleta tot terreny Disposa de 120 socis

Començà a jugar al Club Rey Ardid, de Mequinensa, però la major part de la seva carrera la feu al Club d’Escacs Jake, de l’Hospitalet de Llobregat, on defensà el primer tauler durant diversos anys Fou campió de la primera categoria 1967 i campió absolut de Catalunya 1985 També es dedicà als escacs per correspondència

Es juga en un tauler quadrat de columnes i fileres de dimensions variables 19 x 19 13 x 13 o 9 x 9, segons el nivell en la intersecció de les quals els dos contrincants colloquen alternativament les fitxes respectives, anomenades pedres  blanques i negres, de les quals disposen en nombre illimitat Un cop collocades, les pedres no es poden moure, i l’objectiu és aconseguir controlar la major àrea del tauler possible “territori”, tancant-lo amb les pedres pròpies o bé encerclant les del contrari Joc d’estratègia, ha estat comparat amb els escacs , bé que les regles són…

Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…

Conegut des de temps molt antic, consisteix en un tauler amb una barra transversal que separa dues zones proveïdes d’una sèrie de barretes paralleles amb dues boles a la part de dalt i cinc a la de baix Les boles són desplaçables i tenen un valor de 5 les de la part superior, i d’1 les de la inferior Les distintes columnes representen unitats, desenes, centenes, milers, etc, respectivament Acostant un cert nombre de boles cap a la barra transversal, hom pot representar un nombre decimal qualsevol

Gran Mestre des del 2007, en edat juvenil guanyà diversos campionats provincials de Lleida i assolí el Campionat d’Espanya juvenil 1993 Posteriorment, anà a jugar a Andorra, on guanyà el Campionat d’Andorra quatre cops consecutius 2003-06, i representant aquest país participà en dues ocasions en les Olimpíades d’escacs 2004, 2006 En l’edició del 2006 assolí la medalla d’or individual per la seva actuació en el segon tauler També guanyà un parell de cops l’Obert Internacional Actiu de Vallfogona de Balaguer 2003, 2012

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

Pertangué a l’orde franciscà, del qual fou provincial i predicador reial La seva obra literària, dins els corrents de la mística efectista i sentimental i influïda per Tauler i Ruysbroeck, girà al voltant de l’amor platònic i mostrà un profund coneixement de la filosofia clàssica És autor de Triunfos del amor de Dios 1590, Diálogos de la conquista del espiritual y secreto reino de Dios 1595, Lucha espiritual y amorosa entre Dios y el alma 1600, etc, que el situen entre els millors prosistes castellans de l’època