Resultats de la cerca
Es mostren 911 resultats
yamato-e
Art
Dit de l’escola pictòrica japonesa del segle XII i del començament del XIII, corresponent al darrer període Heian, caracteritzada per una tècnica descriptiva i elegant i per uns motius del tot seculars.
Els rotlles desplegables yamato-e constitueixen, per llurs perspectives aèries sobre habitatges sense teulada, un document inapreciable de l’arquitectura i els interiors japonesos
bimbell
Construcció i obres públiques
Obra de rajola adossada a la paret, formant una espècie de petit sòcol inclinat per a protegir-ne de la pluja el junt amb un terrat o coberta.
Els anomenats bimbells de dilatació són formats amb dues peces, una de les quals resta unida a la paret formant teulada i l’altra és unida al terrat formant paret
Padrinàs
Vista general de Padrinàs (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell), situat 1 127 m d’altitud, aigua amunt de la vall del Riu Fred, al vessant septentrional del massís de Port del Comte.
Es coneix l'existència del lloc i del castell de Padrinàs des del començament del segle XIV Hi ha una esglesiola dedicada a la Santa Creu, amb teulada reformada i arrebossada
llucana
Arquitectura
Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada.
encanyissar
Cobrir o revestir de canyes (especialment una teulada, un sostre, etc).
serrera
Construcció i obres públiques
Biga que correspon a la part més alta d’una teulada.
ràfec
Construcció i obres públiques
Part de la teulada que sobresurt del pla d’una façana.
clavar
Tecnologia
Fixar, per mitjà de claus, les pells humides sobre uns marcs o quadres de fusta de manera que, en assecar-se, restin tesades i així, en desclavar-les, un cop seques, quedin planes, sense fer bosses ni amb les vores cargolades.
L’assecatge es pot fer a l’aire lliure, sota teulada, i dura uns quants dies, dins la mateixa sala de clavament a temperatura ambient, o bé dins una cambra d’assecatge, o assecador, amb circulació d’aire
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
Construcció de la Baga de Serrateix (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 96,3 —y 44,4 31 TCG 963444 Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems Vista d’allò que era la part central…