Situació
A la Baga de Serrateix, a la vall del Navel, en unes penyes, hi ha una sèrie de forats horitzontals cavats a les cares laterals de les roques; en aquest indret, segurament a l’edat mitjana, es bastí una casa amb les seves dependències. Aquesta construcció figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781: x 96,3 —y 44,4 (31 TCG 963444).
Les roques on hi ha aquests forats són situades a sota de la pista que va del Molinet de Navel al mas Capdecosta de Serrateix, prop del trencall del mas Trems.
Vista d’allò que era la part central de l’edifici. A primer terme hi ha la possible llar de foc adossada a la paret.
J. Bolòs
Construccions
Aprofitant un petit espadat i també una roca esberlada es construí, probablement a l’edat mitjana, en aquest indret, alguns edificis, almenys en part, de fusta. Datar aquestes construccions amb seguretat és difícil. És molt possible que siguin d’abans del 1300; és, però, més compromès intentar d’assegurar si foren fetes en el moment del repoblament, el segle X, quan se cercaven llocs arrecerats, o bé en el moment de superpoblament, el segle XIII. Només una excavació ben feta podrà aclarir algun dia aquesta qüestió.
Creiem que cal cridar l’atenció sobre el fet que l’estructura bàsica d’aquests possibles habitatges és molt semblant a la que trobem en els masos medievals excavats fins ara; totes les construccions d’aquest indret de la Baga de Serrateix eren adossades a la roca, com els masos de Vilosiu (on no es veuen, però, els forats de les bigues de la coberta) o el mas de la Creu de Pedra, etc.
D’altra banda, també és lògic d’establir una relació directa entre aquestes construccions (vegeu també les properes al mas Coromines, al mas Santamaría, al mas Salla, etc.), en principi destinades a l’habitació, i les construccions possiblement defensives que trobem al castell de Viver (al camí del castell, sota la canal del castell, a la cara nord-oest del Castellot).
Vista de la zona oriental del possible edifici. Cal notar els forats per a les bigues i el solc per a la teulada.
J. Bolòs
El nucli principal d’aquestes construccions properes al mas Trems aprofitava una grossa roca esberlada i mig separada de la resta de l’espadat. D’altra banda, cal indicar que aquest lloc queda al costat d’una canal que permet de superar sense dificultat el petit cingle que, en certa manera, fa de refugi.
Baixant per la canal, a mà dreta —a llevant—, ja veiem un forat gros, artificial, amb una amplada de 80 cm i amb una profunditat de 100 cm. Era, però, a l’esquerra de la canal on hi havia el conjunt de construccions. A uns 10 metres, cap a ponent, del forat suara esmentat hi ha dos forats més, cavats a la roca, força allargats (60 × 30 cm i 80 × 18). Una mica més enllà, encara hi ha un rengle de 7 forats més, la major part de 40 × 15 cm i amb una profunditat d’uns 10 cm; és lògic pensar que, en aquesta banda, hi hagués hagut algunes dependències per al bestiar.
Uns 5 m més cap a ponent trobem la casa principal, que, com hem dit, aprofitava una roca lleugerament separada del cingle. A les cares exteriors hom veu restes del solc de la teulada i també nombrosos forats de bigues. La coberta era de doble vessant. La longitud total exterior de l’edifici devia ésser d’uns 6, 40 metres; no sabem, però, quants metres devia sortir aquesta construcció cap enfora. Actualment, el punt més alt de la teulada és a 270 cm per sobre del nivell del terra; el punt més baix —al costat de ponent— a 140 cm. El solc per a la teulada oriental té una longitud de 280 cm i el de la de ponent una longitud de 436 cm. A part d’aquesta línia, a sota, a l’est, hi ha una sèrie de 6 forats, gairebé quadrats, amb unes mides d’uns 22 × 25 cm, 27 × 23, 28 × 17, etc., amb una profunditat d’uns 15 cm. A la banda de ponent, sota la teulada, sembla que hi ha 3 forats més.
A l’interior (espai limitat per la roca esqueixada i el cingle), a llevant, hi ha 3 forats; un dels quals força gran (78 × 63 cm). A la banda oest d’aquest espai interior n’hi ha 8 més, alguns de rodons, d’altres d’allargats o de quadrats.
Darrere la roca central, creiem que potser hi havia la llar de foc de l’habitatge; a la part baixa hom veu un profund encaix (40 cm de fondària), amb unes mides de 89 × 82 cm. Al seu costat hi ha un altre encaix semblant, però més petit (44 × 43 cm i amb una profunditat de 44 cm). Sembla com si hi hagués hagut una petita teulada sobre aquesta possible llar (o potser forn de pa). A part, en aquest sector, hi ha mitja dotzena més de forats, quatre dels quals són, però, força petits.
A la paret de migjorn d’aquest espai interior hi ha 7 forats horitzontals, amb unes mides que oscil·len entre els 10 × 12 cm i els 30 × 40 cm.
Finalment, una mica més a ponent, a uns 320 cm del “pilar” central de l’edifici, comença una nova línia de 9 forats, situats al llarg de 470 cm. Alguns d’aquests darrers forats són força grossos: 80 × 30 cm, 50 × 40, etc.