Resultats de la cerca
Es mostren 317 resultats
bei
Història
Títol (del turc beg
, ‘senyor’) d’alguns càrrecs governatius de l’imperi turc.
Aquest títol fou utilitzat pels monarques de Tunis des del 1705 fins al 1957
cònsol de catalans
Història
Nom que hom donà als cònsols d’ultramar que representaven els interessos del comerç català.
Bé que els primers nomenaments foren fets pels reis el 1253 consta ja l’existència d’un alfòndec i d’un cònsol de catalans a Tunis, Jaume I concedí a Barcelona el 1266 el privilegi ampliat el 1268 de designar, entre els mercaders de la ciutat, anualment, els cònsols amb jurisdicció sobre tots els catalans compresos amb aquesta designació tots els súbdits de la corona si aquests no restaven al port per al qual havien estat designats tot el període, podien deixar-hi un lloctinent El càrrec era molt cobejat, per tal com el dret de consolat o consolatge representava una renda…
Maria Teresa Codina i Mir
Educació
Mestra i pedagoga.
Obtingué el títol de magisteri el 1951 i estudià filologia clàssica a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1952 Decantada vers l’ensenyament, després de dos anys de substitucions, completà la formació a París 1953-54, on descobrí les darreres tendències de la pedagogia, particularment l’ensenyament individualitzat i la renovació del mètode Montessori També entrà en contacte amb la renovació del catolicisme que precedí els canvis del concili II del Vaticà Després del curs 1955-56 treballà al Colegio-Internado La Molina que dirigia Jordi Galí, que influí en l’escola Talitha, que…
Rāss Addār
Cap
Promontori de la costa mediterrània, al NE de Tunísia.
Constitueix l’extremitat nord de la península homònima, que limita per l’E el golf de Tunis És notable la fertilitat del seu sòl oliveres i tarongers
Ramon de Cortada
Història
Militar
Vicealmirall de l’esquadra catalana.
Combaté els musulmans a les costes de Tunis i de Bugia i derrotà els angevins a la batalla de Nicotara, a Calàbria 1282 Prengué part en la conquesta de Sicília
Medjerda
Riu
Riu de l’Àfrica septentrional (365 km).
Pertany a Algèria, on neix, prop de Souq Ahras, i a Tunísia, que travessa en la part més septentrional Corre per una vall molt fèrtil i desguassa al golf de Tunis
Jocs Mediterranis

Cartell dels primers Jocs Mediterranis
(CC0)
Esport general
Esdeveniment esportiu internacional i multidisciplinari celebrat cada quatre anys, en què competeixen esportistes d’estats que circumden la Mediterrània.
Els primers Jocs se celebraren el 1951 a Alexandria Egipte Les posteriors edicions han tingut lloc a Barcelona 1955, Beirut Líban, 1959, Nàpols Itàlia, 1963, Tunis Tunísia, 1967, Izmir Turquia, 1971, Alger Algèria 1975, Split antiga Iugoslàvia, actualment Croàcia, 1979, Casablanca Marroc, 1983, Latakia Síria, 1987, Atenes Grècia, 1991, Agde França, 1993, Bari Itàlia, 1997, Tunis Tunísia, 2001, Almeria Espanya, 2005, Pescara Itàlia, 2009 i Mersin Turquia, 2013 Entre el primer i el darrer d’aquests anys el nombre d’estats participants passà de 10 a 24 El 2015 se…
Isabel de França
Història
Reina de Navarra.
Filla de Lluís IX de França, es casà 1258 amb Teobald II de Navarra Juntament amb el seu pare i el seu marit, el 1269 participà en una croada contra els musulmans a Tunis
Les Vespres Sicilianes
Escut de l’almirall Roger de Llúria, Lo art y modo del blasó , Bde Llupià, 1498 BC Lluís IX, rei de França, organitzà una croada a Egipte el 1249-50, que se saldà amb un fracàs la seva política d’aliances amb tàtars, armenis i georgians resultà escassament operativa i el mateix rei i tot el seu exèrcit van ser capturats Egipte passà a ser controlat pels mamelucs, el sultà dels quals, Baybars, aconseguí d’erradicar a poc a poc els estats croats També a Bizanci es produí un retrocés de les posicions franceses arran de la batalla de Pelagònia el 1259 i la recuperació de Constantinoble, dos anys…
Rghaya
Ciutat
Ciutat de la wilāya d’Alger, Algèria.
Centre industrial indústria mecànica i química Hi ha una base aèria i una estació del ferrocarril d’Alger a Tunis Fou un dels punts receptors de menorquins emigrats a Algèria, que a l’inici del s XX arribaren a ésser-hi majoria