Resultats de la cerca
Es mostren 3006 resultats
turó del Castell

Els cingles de Tavertet, presidits pel turó del Castell
CC JoMV
turó de Morou
Cim
Cim (1 307 m) del Montseny, termenal dels municipis de Fogars de Montclús i de Gualba (Vallès Oriental) i Riells i Viabrea (Selva), que separa les conques de la riera de Gualba i la de Breda (afluents de la Tordera).
És un contrafort del turó de l’Home, del qual el separa la vall de Santa Fe
Fura o turó
El turó Mustela putorius és de grandària mitjana i, com el visó americà, té membranes interdigitals Posseeix la cua bastant poblada, la capa més clara al dors que al ventre i una màscara fosca al rostre envoltant els ulls sobre fons clar, que s’aprecia molt bé a l’exemplar de la fotografia Xavier Palaus El turó o fura té el cos estret i allargat, del mateix tipus que el del visó, amb la cua, proporcionalment, una mica més curta La longitud del cos inclòs el cap és de 320-445 mm, la de la cua de 95-150 mm, la de l’orella de 23-6 mm i la del peu posterior de 52-64 mm…
turó de Monterols
Turó
Turó (121 m alt.) del pla de Barcelona, dins l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, actualment urbanitzat i cobert d’edificacions i del parc públic de Monterols, entre els carrers de Muntaner i de Balmes.
Forma part de la línia de petits turons parallela a la serra de Collserola entre el d’en Modolell i el Puget esmentada al s XI amb el nom dels Monterols
turó de Rossell
Muntanya
Muntanya (340 m) de la Serralada Litoral, dins el municipi de Lloret de Mar (Selva), que domina la platja de Canyelles.
turó de Montcau
Cim
Cim (643 m alt.) del massís de Garraf, termenal dels municipis de Gelida i de Subirats (Alt Penedès).
turó de Miramar
Cim
Cim (593 m) de la cinglera que forma el sector més meridional de la paret oriental del congost de Capellades, a l’Anoia, termenal dels municipis de Capellades i de Vallbona d’Anoia.
turó del Montgròs
Poblat ibèric i del període del bronze final del terme municipal del Brull (Osona).
És situat sobre una península de 746 m d’altitud als contraforts occidentals del Montseny De superfície plana i d’unes 9 ha, queda netament delimitat per cingles, excepte pel costat oriental, on es construí durant el segle IV aC una potent muralla de 150 m de longitud L’interior de l’assentament és mal conegut, excepte algunes cases adossades a la muralla Sota les construccions ibèriques s’ha detectat un assentament del bronze final datat als segles X-IX aC
turó de Bolaric
Cim
Cim (1031 m alt) de la serra que, destacada de la serra de l’Albera, separa el terme de les Illes del de Ceret (Vallespir).
turó de Bellmaig
Cim
Cim culminant de la serra de Montner (1 280 m), termenal dels municipis d’Arles i dels Banys d’Arles (Vallespir), a l’W de Montalbà de l’Església.