Resultats de la cerca

Mapa dels castells i les edificacions militars del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell anteriors al 1300 J Salvadó Barbens Castell de Barbens Castell d’Aguilella Bell-lloc d’Urgell Castell de Bell-lloc Fondarella Castell de Fondarella Golmés Castell de Golmés Ivars d’Urgell Castell d’Ivars Castell de Montsuar Castell de Montalé Castell de Vallverd Linyola Castell de Linyola Miralcamp Castell de Miralcamp Sidamon Castell de Sidamon Torregrossa Vila i castell de Torregrossa

Ha estat conegut amb els noms de Sant Llorenç d’Ares, de l’Espinalt o de la Roca Hi romanen importants restes del castell i de l’església de tipus romànic És documentat des del 1068 Entre el 1201 i el 1209 hi havia una comunitat o capítol de caire clerical a l’església de Santa Maria de Sant Llorenç, regida pel prior o ministre Simó El 1648 hi havia a l’església de Sant Llorenç un priorat de monges cistercenques, segurament filial de Vallverd, a Tragó, d’història desconeguda

Fundat per la comtessa Dolça d’Urgell el 1186, la primera abadessa fou Guillema Sembla que era de la filiació de Vallbona de les Monges Suprimit el 1470, fou donat a Poblet en qualitat de priorat masculí i les monges que hi restaven s’uniren a les de Vallverd Tragó de Noguera Era encara priorat el 1579 Poblet el vengué el 1700 Només en resta l’església s XII-XIII, en mal estat, de creu llatina i tres absis, els dos laterals oberts en el gruix del mur

El poble d’Albió, emplaçat damunt un tossal a la riba dreta del Riu Corb, és situat a la banda més occidental del terme de Llorac Una de les primeres mencions documentals del seu castell —al voltant del qual s’originà la població— data de l’any 1075, en una escriptura per la qual Guillem, fill de Mir, va fer donació a la seva esposa Ermengarda de la meitat d’un alou que li pervenia per aprisió i per donació, situat dins el terme del kastro Albio , en un indret anomenat Val Dalfez , unes altres dues escriptures datades els anys 1078 i 1080 consignen novament l’esmentat castell, el terme del…

El poble abandonat de Boix és situat al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana, a 397 m d’altitud Una part del seu terme ha estat negada per les aigües del pantà de Santa Anna Molt probablement el lloc de Boix, com el veí poble d’Ivars, va ser colonitzat durant les primeres dècades del segle XII sota la senyoria de Ramon Berenguer d’Àger Aquesta afirmació es fonamenta en l’acta testamentària d’aquest personatge, atorgada l’any 1158, per la qual deixava a les seves filles —Berenguera, Magència i Ermessenda— i a la seva esposa Maria el lloc i castell de Boix, entre molts d’altres, i els en…

Situació i presentació Limita al N-NE amb Conesa, per tota la banda S amb Sarral, que envolta la meitat del territori, i a l’W-NW amb Forès És situat a l’extrem nord-oriental de la Conca de Barberà estricta, en un fondal al SW del coll de Deogràcies —per on es comunica amb la zona segarrenca de la comarca— a la capçalera del riu de Vallverd, al peu dels contraforts de les serres que ascendeixen a l’Alt Gaià La banda oriental del terme és travessada pel riu de Vallverd, al qual s’uneix per la dreta la riera de Rocafort, procedent del terme de Conesa La carretera C-241…

Situació i presentació El terme municipal d’Ivars d’Urgell és al sector NE de la comarca, ja al límit amb l’Urgell, del qual se segregà per formar part de la nova comarca del Pla d’Urgell És de forma apaïsada, amb una llenca estreta de terreny que s’infiltra entre l’enclavament del Tarròs Tornabous i el municipi de la Fuliola Limita al nord amb el terme de Penelles Noguera, la Fuliola i l’enclavament Tornabous, ambdós pertanyents a l’Urgell a llevant amb els de Barbens i Bellpuig Urgell a migdia amb els de Castellnou de Seana i Vila-sana i a ponent amb el de Linyola El terreny d’aquest…

L’antic terme, molt muntanyós, al límit amb la Llitera, s’estenia en gran part a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, des de prop de la seva confluència amb el riu Guard Gran part de les terres de l’antic terme han estat afectades per la construcció del pantà de Canelles la resclosa és a l’indret de l’antiga caseria i quadra de Canelles i pel pantà de Santa Anna la resclosa és dins el terme de Castellonroi, a la Llitera, el qual ha inundat l’antiga capital del municipi Aquest fet ha motivat la gairebé despoblació de l’antic terme només resta habitat el poble d’ Alberola i han restat…

Mapa del Vallès Occidental amb la senyalització de totes les fortificacions anteriors al 1300, de les quals es tenen notícies M LI Ramos Barberà del Vallès Castell de Barberà Torre de Ca n’Altimira Castellar del Vallès Castell de Castellar La Torrota de Catafau Torre de Sant Martí de Can Messeguer Masia Casamada Castellbisbal Castell de Castellbisbal o de Benviure Cerdanyola del Vallès Residència reial de Valldaura Castell de Sant Marçal o de Cerdanyola Torre Saltells Gallifa Castell de Gallifa Castell de Sant Sadurní Montcada i Reixac Castell de Montcada Palau de Plegamans Castell de…

Tal vegada la primera referència del lloc de Rocafort és de l’any 1076, en què els comtes i germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaren conjuntament el puig d’Anguera a un tal Bofill Oliba El lloc d’Anguera era a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona Entre les afrontacions del terme o alou d’Anguera hom esmenta “ ipso molar de ipsa Rocha ” L’església de Sant Salvador de Rocafort de Queralt fou una de les parròquies d’aquest sector de la Conca que depengué en un primer moment del bisbat de Vic i que a mitjan segle XII s’integrà a l’arquebisbat de Tarragona Consta en les…