Resultats de la cerca

És a l’esquerra del riu Girona, aigua amunt de Setla i enfront de Miraflor Els tres pobles formaven una sola jurisdicció dins el Marquesat de Dénia i eren anomenats els Llocs L’església del Salvador depèn eclesiàsticament de la de Verger Lloc de moriscs, tenia 23 focs el 1609

L’església depenia de Verger Lloc de moriscs 24 focs el 1609, depenia de la fillola d’Ondara Fou municipi independent fins l’any 1971, que es fusionà amb Setla i Mira-rosa poblacions que dins el Marquesat pertanyien a la mateixa jurisdicció, i per això eren conegudes pels Llocs

Llicenciat en filosofia i lletres 1901 i dret 1903, s’establí a Calaf, on exercí d’advocat i de secretari de diversos ajuntaments de la zona El 1918 publicà el recull de poemes De mon ermot i del verger d’Horaci És autor també de versions catalanes d’Horaci Obres de Q Horaci  i l’ Epístola als Pisons , totes dues del 1922 Deixà, inèdites, moltes poesies

Gairebé sempre didascàlic — Le poème du verger 1788, Essai sur l’Astronomie 1789, La forêt de Navarre 1778, Les Montagnes 1788—, és un exemple típic del didactisme del s XVIII Molts escrits seus són una apologia de Napoleó, el qual l’any 1808 el nomenà president del cos legislatiu i grand-maître de totes les escoles, de les quals fou un reorganitzador Fou ministe d’estat i membre del consell privat de Lluís XVIII de França

Fou el primer instructor de surf titulat a Catalunya Exercí de director tècnic a l’Associació Catalana de Surf i creà, juntament amb Felip Verger, la primera escola de surf de Catalunya, que el 2003 es convertí en l’Escola Catalana de Surf Impulsà la creació del Circuit Català de Surf i del Campionat de Catalunya júnior Té el nivell C com a jutge de competició El 2010 fundà el Club de Surf Mediterrani, que presideix

Estudià als seminaris de Barcelona i València, on es llicencià en teologia 1887 Fou catedràtic de llatí 1898 i de preceptiva literària 1913 al seminari de Barcelona Viatjà molt i estigué en contacte amb els principals erudits del seu temps Escriví manuals de gramàtica i filologia llatina i un Diccionari de la rima de la llengua catalana 1921, molt estimat en el seu temps És també autor d’obres poètiques de tema marià, compostes a imitació de Verdaguer Verger devot 1914, Flors místiques 1918, Flors de tardor 1919 i Flors i poncelles 1920

Doctora en filologia catalana, especialitzada en l’estudi de l’accés de les dones al món literari, ha publicat Dona i cultura a Terrassa entre 1923 i 1936 Maria Verger, terrassenca d’adopció amb I Graña, 1997, El Club Femení i d’Esports de Barcelona, plataforma d’acció cultural 1998, i Mercè Rodoreda l’obra de preguerra 2005 També és autora de dos estudis d’àmplia projecció per al coneixement de la literatura d’autora dels anys vint i trenta Les novellistes dels anys trenta obra narrativa i recepció crítica 2006 i Dona i literatura a la Catalunya de preguerra 2006, que ressenya i…

Assistí a la reunió d’arquitectes de Girona per a la continuació de l’obra de la catedral 1386 A Barcelona fou mestre major de la catedral 1397, on inicià la construcció del cimbori 1405, i mestre major de la ciutat 1399 Són obres seves la façana vella de la casa de la ciutat, la continuació de la muralla de la ciutat amb el pont del portal de Jonqueres i l’adob de la riera davant el portal del Ferro, la reparació del Rec Comtal, la mutació del curs del Besòs i del camí de Sant Boi i la construcció de la font de Santa Maria del Mar i de l’abeurador del verger de la Llotja Per…

Ocupa 14750 ha, repartides entre els municipis de Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga de Ter, Setcases i Molló, tots a la comarca del Ripollès Gran part de la superfície ja era inclosa, des del 1993, al Pla d’Espais d’Interès Natural  PEIN i, posteriorment, a la Xarxa Natura 2000 El 85% del territori del parc pertany a l’espai de les Capçaleres del Ter  i del Freser  85% i l’1% a la serra Cavallera El 14% restant comprèn zones no incloses en el PEIN L’espai té dos enclavaments, corresponents a les estacions de muntanya de Núria i de Vallter, que ja estaven exclosos del…

Estudià al Conservatori del Liceu, on fou condeixeble del tenor Rossend Dalmau i d’Eduard Canals Contemporani de Francesc Bonet i Napoleone Verger, fou considerat, juntament amb aquests, un dels hereus de l’escola de Manuel García desenvolupà l’escola de coloratura hispànica i gaudí de molta anomenada a Europa El 1869, "El Correo de los Teatros" recollia els nombrosos èxits de Vidal als teatres d’òpera d’Itàlia i França Feu una estada a Constantinoble, on triomfà amb les òperes Marta i La sonnambula Durant algun temps residí a l’Havana, on fou contractat com a cantant per Enrico…