Resultats de la cerca

Construïda l’any 1952, amb una potència installada de 16000 kW, rep l’aigua canalitzada de la Garona des de la central de Viella pel canal de Benòs, del riu d’Et Joeu pel salt d’Et Joeu, amb 20400 kW de potència installada i del riu de Varradòs pel salt de Varradòs, amb 16000 kW de potència installada

Lluità al costat del baró d’Eroles durant el Trienni Constitucional Participà en la primera guerra Carlina amb el grau de general, i fou nomenat cap suprem de l’exèrcit carlí a Catalunya 1835 en substitució del general Guergué Per l’agost del 1835 entrà a la Vall d’Aran i ocupà Viella, però fou derrotat a la batalla del pont d’Aubert El mateix any fou substituït pel general Maroto

El conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Xavier Pomés, presideix a Viella l’acte de constitució del Consell General d’Aran elegit el 13 de juny Carles Barrera és escollit nou síndic del Consell gràcies als vots dels nou regidors de Convergència Democràtica Aranesa Queden a l’oposició la coalició PSC-Unitat d’Aran, amb dos consellers, i Unió Popular Aranesa i Partit Renovador d’Arties-Garòs, amb un conseller cadascuna

La geografia Cap de comarca, Viella Ocupa un sector dels Pirineus axials, on la vall de la Garona s’enfondeix d’E a W, dominada pel muntanyam Aran alt i mitjà, que acaba rebutjant-la cap al N, on la vall baix Aran s’obre per un trau a Occitània i a l’Atlàntic L’eix hidrogràfic entre les conques de la Garona i l’Ebre coincideix aproximadament amb els límits de l’Alta Ribagorça S i el Pallars Sobirà E El límit meridional forma part de la carena més sostinguda dels Pirineus, a llevant de la Maladeta, on el tuc de Molières culmina a 3 010 m alt, seguint per la cresta de Salanques, el tossal d’Es…

Membre dels Esquiadors i Escaladors de Viella, es formà com a esquiador a Suïssa Els anys setanta i vuitanta del segle XX, junt amb un grup d’esquiadors, recuperà les competicions de salt d’esquí a Catalunya Fou un dels primers a inaugurar el trampolí de la Molina, de 70 m de longitud, el 1979 Guanyador del Campionat de Catalunya de Salts d’Esquí 1981, participà en diverses competicions internacionals i formà part de la selecció espanyola

Situada al terme de Betren, funcionà entre el 1974 i el 1989 Tenia 28 km de pistes esquiables i dos telecadires

Al seu vessant nord-oriental hi ha l' estany de pica Palomèra , vora el qual dins el terme de Viella, hi ha els meners de pica Palomèra o mines de Liat de blenda, explotades fins el decenni 1941-50, però aturades d’aleshores ençà a causa de l’altitud 2300 m, que obligava a aturar el treball en una part de l’any Havia arribat a produir unes 5 000 tones a l’any, que eren dutes als rentadors de Pontaut, des d’on s’exportava a Bèlgica

Josep Calbetó, alcalde de Viella i dirigent d’Unió Democràtica Aranesa UDA, que fins ara era la filial d’UDC a la Vall d’Aran, tanca un pacte polític amb el PP per presentar-se plegats a les eleccions municipals del mes de juny sota el nom d’Unió Popular Aranesa L’acord provoca una escissió a l’UDA, mentre UDC anuncia la ruptura del pacte signat amb els democratacristians aranesos fa dotze anys i la voluntat de constituir una nova agrupació a la Vall d’Aran, democratacristiana, nacionalista i desvinculada del PP

Organitzada cada any pel Centre Excursionista de Catalunya en diferents indrets del territori català, forma part del calendari de la Copa Catalana d’Esquí de Muntanya És una cursa per equips de dues o tres persones i dos dies de competició Cada jornada es fa un itinerari diferent, un de curt, amb uns 2000 m de desnivell, i un de llarg, amb un desnivell d’uns 4000 m La primera edició se celebrà entre l’Hospital de Viella i Espot La dècada de 1970 esdevingué una cursa internacional amb la participació, sobretot, d’esquiadors francesos i italians

Situació i presentació Extensió i límits La Vall d’Aran -vall de capçalera de la Garona- és l’única vall pirinenca de vessant atlàntic de Catalunya i forma una de les comarques establertes en la Divisió Territorial del 1936 per la Generalitat de Catalunya Situada als Pirineus centrals, a l’extrem NW del país, l’orientació inicial de la vall és d’E a W, fins a les Bordes, on la canvia per la de S a N, i forma una vall molt tancada en la qual l’única obertura, al NW, té una gran incidència en el clima El fet de ser una vall atlàntica, és a dir, de trobar-se al N de la carena dels Pirineus…