Resultats de la cerca

Membre del Reial Club de Golf El Prat, aconseguí dos Campionats de Catalunya d’individual 1976, 1978 i cinc de dobles 1977, 1978, 1981, 1982, 1995 com a amateur En categoria sènior, guanyà un Campionat de Catalunya d’individual 2007 i dos d’Espanya de dobles femenins 2009, 2010

Entrà al Futbol Club Barcelona juvenil i, el 1960, debutà a la divisió d’honor amb el Club Tennis Barcino Jugà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1961-64, 1969-71, al Club Patí Voltregà 1964-67 i al Reial Club Deportiu Espanyol 1967-69 Guanyà una Copa d’Europa 1966, una Lliga 1965, una Copa d’Espanya 1965 i dos Campionats de Catalunya 1965, 1969 Fou setanta-tres vegades internacional entre la selecció espanyola júnior i l’absoluta Fou subcampió d’Europa júnior 1960, i amb la selecció absoluta guanyà la Copa Llatina 1963, dos títols mundials 1964, 1966 i dues Copes de les Nacions de Montreux 1964,…

El 1936 s’inicià a la pista del Turó de Barcelona, després anà al Club Patín i el 1942 fitxà pel Futbol Club Barcelona, i del qual es convertí en el capità quan el club creà la secció d’hoquei sobre patins El 1943 fou subcampió de Catalunya amb el Barça, però la secció desaparegué i passà al Reial Club Deportiu Espanyol, amb el qual el 1944 es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya Es retira el 1945 i entrenà el RCD Espanyol 1947-51, amb el qual guanyà quatre Campionats d’Espanya 1947, 1948, 1949, 1951 i cinc de Catalunya 1947-51 Al final dels anys cinquanta també fou membre de la junta…

Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…

Fill de Josep Esteve i Bonet Format a Sant Carles, fou deixeble de Manuel Monfort Fou acadèmic de mèrit de Sant Carles 1796 i gravador de cambra de Carles IV 1802 i de Ferran VII 1818 Presentà a l’exposició de París del 1839 una còpia de Les aigües de Moisès de Murillo —que havia fet directament a Sevilla el 1822—, que li valgué la medalla d’or Retratà, entre altres, José Palafox

Es formà en dibuix artístic a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona, al principi de la dècada de 1940 El 1945 feu la seva primera exposició individual a la Sala Rovira de Barcelona —encara feia servir un figurativisme que progressivament abandonà— i l’any següent s’encarregà de l’escenografia de Bodas de sangre , de García Lorca, al Teatre de Barcelona Aquest inici de carrera està marcat també per la participació en el primer Saló d’Octubre, el 1948, que afavorí la collaboració amb Dau al Set en el darrer número de la publicació, el pas pel II Cicle Experimental d’Art Nou de la galeria El…

Estudiant de lletres, ingressà a l’exèrcit republicà i s’exilià el 1939 Publicà El desgavell 1970, memòries personals, mig novellades, sobre la guerra civil de 1936-39, l’exili, l’ocupació alemanya de França i la primera postguerra, i el llibre de viatges en castellà Caminos 1976

Reclutat pel servei militar, participà en la guerra del Rif 1919-21 Fou membre de l’Orfeó Berguedà i de l’Ateneu Catalanista Republicà de Berga Membre d’ERC des dels inicis de la creació del partit 1931, es presentà dins de la candidatura del Front Únic d’Esquerres a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934, en les quals fou escollit segon alcalde de Berga, càrrec que ocupà durant poc temps arran dels anomenats fets d’Octubre La seva activitat política l’obligà a exiliar-se a França, el febrer del 1939, on visqué durant quasi deu anys Fou durant els anys a l’exili quan escriví una…

Formada a l’Escola de Belles Arts, féu la seva primera exposició individual a Barcelona Sala Rovira el 1949 Anà a París el 1951, i hi tornà sovint Ha exposat particularment a Reus 1953, Barcelona 1954, 1957 i 1960 i París 1955 i 1957 Ha conreat la pintura mural capella del Cottolengo de Barcelona, 1952 i el figurinisme Després d’una etapa inicial naturalista, arribà a un expressionisme sempre constructivista i de formes esquemàtiques i geometritzants

Enriquí el gabinet d’història natural de Madrid amb diverses donacions Féu quadres amb representacions d’animals, alguns dels quals són conservats a l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la qual fou membre Deixà curiosos manuscrits sobre història natural de Mallorca