Resultats de la cerca
Es mostren 643 resultats
Tomàs Villanueva Garcia Arnalot
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Fill del periodista Santiago García Martínez i germà del jugador de hoquei patins Santi Garcia Arnalot, començà com a redactor de Ràdio Nacional d’Espanya El 1962 entrà a treballar a Televisió Espanyola, en què fou director administratiu i de personal del grup operacional d’Eurovisió per als Jocs Olímpics de Mèxic 1968, la Copa del Món de futbol 1970 i els Jocs Olímpics d’Hivern de Sapporo 1972 Va ser, entre altres càrrecs, creador i responsable del departament de programes esportius de TVE, secretari general de RTVE i cap de serveis de TVE a Catalunya 1974-78 El 1978 deixà TVE per treballar…
Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Cristianisme
Política
Eclesiàstic, escriptor i polític.
Vida i obra Després de cursar els estudis primaris a la seva ciutat natal, el 1769 es traslladà a València i ingressà en la universitat, on estudià a la Facultat d’Arts El 1771 obtingué el títol de batxiller en filosofia Tingué com a professors Joan Baptista Munyós i Josep Matamoros Respecte del primer sempre recordà el seu excellent magisteri, i el fet que li mostrà el millor de la filosofia moderna, no sols a la universitat, sinó també a l’acadèmia que regentava privadament El rebuig de l’escolasticisme, la seva tendència antisuarista i l’adhesió a la filosofia eclèctica foren algunes de…
, ,
Felipe de J. Villanueva Gutiérrez
Música
Pianista, director i compositor mexicà.
Fou un dels músics mexicans més notables en el conreu de la música de cambra, juntament amb E Elorduy i J Beristain Inicià la formació musical amb el seu germà Luis i més tard rebé lliçons d’H Pineda Quan només tenia sis anys tocava el violí i compongué la seva primera obra El 1873 es traslladà a la capital per perfeccionar els estudis de piano amb A Valle Aviat destacà també com a director i compositor És autor d’obres ballables -se li atribueix la popularització de la danza criolla - i d’algunes obres líriques, com Un día de asueto i Keofar , aquesta darrera amb influències italianes El…
Antoni Maria Ferrer de Plegamans i Villanueva
Història
Polític.
Propietari rural important a Requena, milità en els partits moderat i conservador i fou diputat a corts en diverses legislatures Pels seus serveis en la restauració de la monarquia borbònica 1874, Alfons XII li concedí el títol de comte de Plegamans 1877 El 1891 fou elegit senador per la província de València
A València Joan Baptista Anyes publica una Elegia a Tomàs de Villanueva
Joan Baptista Anyes publica a València una Elegia a Tomàs de Villanueva en metre dactílic
Vilanova
Llogaret
Llogaret del municipi de Benaixeve (Serrans), antic cap del vescomtat de Xelva, situat al NW del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques (Plana d’Utiel).
Vilanova de Sixena
Municipi
Municipi d’Aragó, dins la comarca dels Monegres a la província d’Osca, vora l’Alcanadre.
Pertangué a la diòcesi de Lleida, i posteriorment passà a la de Barbastre Lloc de naixement de Miguel Servet Dins el seu terme hi ha el monestir de Sixena
Vilanova de la Reina
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
És situat al límit amb l’Aragó, entre la serra de Pina, al S, i el riu de la Maimona afluent per la dreta del Millars, al N El terme és molt petit i muntanyenc El 50% de les terres són improductives Hi ha 100 ha de bosc, 170 ha de conreus de secà —especialment cereals— i 20 de regadiu El poble 122 h 1991 891 m alt és situat al vessant del Cerro de la Cruz, a 0,5 km de la ratlla d’Aragó L’església parroquial és dedicada a sant Francesc
Col·legi de la Presentació
Institució fundada (1550) a València per l’arquebisbe Tomàs de Villanueva per a la formació de sacerdots.
Les seves constitucions foren reformades per Martín de Ayala 1702 Afectat pels bombardeigs de la guerra del Francès, fou reconstruït el 1813 en estil neoclàssic, i la seva façana reformada el 1928 segons models castissistes L’edifici fou enderrocat el 1960 i substituït per un de més modern, en una part del qual subsisteix la institució