Resultats de la cerca

Gendre del primer comte d’Oliva Batlle de Xàtiva Traduí al català, a partir de la versió italiana de Pier Candido Decembrio, la Història d’Alexandre , impresa a Barcelona el 1481

Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia

Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta De família emparentada amb els senyors de Bèlgida Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669 Prengué part en diversos certàmens literaris valencians 1667, 1668, 1669, sempre amb poesies en castellà 

Deixeble d’A Amorós i d’E López-Chavarri al Conservatori de València, gràcies a una beca pogué ampliar els seus estudis al Conservatori de Madrid Fou professor de piano al Conservatori de València, ciutat on formà una orquestra de cambra És autor de Panorama de la música simfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda , entre altres obres Fundà la revista "Musicografía" 1933-36, dedicada especialment a la música valenciana culta i popular Pianista notable, oferí gires per tot l’Estat espanyol en qualitat de solista i com a membre de grups de cambra El 1958 fou nomenat director del…

Sostingué, durant més de vint-i-cinc anys, una relació espiritual molt intensa amb l’arquebisbe de València Juan de Ribera, per encàrrec del qual escriví, en castellà, alguns tractats ascètics basats en la seva experiència personal, que foren incorporats, el 1607, pel seu antic confessor Jaume Sanxis en la Relación breve de la vida, virtudes y milagros de Sor Margarita Agulló

Es doctorà a la Universitat de València Exercí a Oriola, on escriví la Disceptatio unica de signis propriis veneni sumpti 1661, en què mantenia l’especificitat simptomatològica de cada metzina en particular

Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, on desenvolupà activitat científica relacionada, sobretot, amb la limnologia És autor, entre altres poesies en castellà que s’han conservat manuscrites, d’ Oda al arte de escribir 1799, Silva en elogio a las nobles artes 1802, Oda a la paz 1802 i Oda al patriotismo 1803

Vida i obra Ordenat de sacerdot 1906, tot el seu ministeri sacerdotal transcorregué a la collegiata de Xàtiva, al principi com a vicari, després com a beneficiat i, finalment, com a canonge arxiver i cronista 1917 De personalitat polifacètica, participà en diversos certàmens literaris, on guanyà alguns guardons, entre els quals el primer accèssit a la flor natural També fou director durant molts anys del setmanari El Obrero Setabense , on publicà la majoria de les seves investigacions i articles sobre dades per a la història de Xàtiva i poesies tant en castellà com…

Professor d’humanitats a Xàtiva, és autor de nombroses poesies, publicades en edicions de l’època, i d’epigrames, en llatí, dedicats a esdeveniments polítics, un dels quals a la coronació de Felip V 1705 Tot i això, fou mort per l’exèrcit filipista

Deixeble de Pérez-Corredor i d’ELópez-Chávarri, amplià estudis al conservatori de Madrid Fou professor de piano al conservatori de València, ciutat on fundà una orquestra de cambra És autor, entre altres obres, de Panorama de la música sinfónica valenciana i Apuntes para la historia de la banda Fundà la revista Musicografía 1933-36, especialment dedicada a la música valenciana culta i popular