Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
regió anatòmica
Anatomia animal
Cadascuna de les zones o parts en què hom pot considerar dividit, naturalment o arbitràriament, el cos humà.
Hom parla, així, de la regió abdominal abdomen, de la regió precordial al voltant del cor, de la regió lumbar lloms, etc
odonats
Entomologia
Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes que inclou espècies de talla mitjana o grossa (5-12 cm d’envergadura), amb el cap eixamplat pel gran desenvolupament dels ulls composts.
Les antenes són curtes i filiformes i l’aparell bucal és típicament mastegador El tòrax és parallelepipèdic, gairebé cuirassat, i molt curt respecte a l’abdomen té dos parells d’ales membranoses i gairebé iguals, així com tres parells de potes febles i dirigides cap endavant L’abdomen, molt estret i allargat, consta de 10 segments, i al final pot presentar una mena de cercs atrofiats El seu desenvolupament és hemimetàbol i les larves són aquàtiques, molt carnisseres i amb el llavi inferior hipertrofiat, formant una màscara Habiten vora l’aigua estanyada —tot i que…
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen…
aranya d’aigua

Aranya d’aigua
Daniele Seglie (cc-by-nc-4.0)
Aracnologia
Petita aranya que sota l’aigua construeix el niu, en forma de campana, fixat en alguna planta.
Omple el niu d’aire atmosfèric, l’únic que pot respirar, que transporta, bombolla a bombolla, des de la superfície gràcies a la pilositat del seu abdomen Viu en estanys i en bassals
perforació
Patologia humana
Obertura o orifici accidental en un òrgan o en una part del cos, produïda per un traumatisme extern o una lesió interna.
Hom parla especialment de les perforacions de certes vísceres abdominals d’estómac, d’apèndix, de budell, de vesícula, etc, les quals es manifesten per un quadre característic d’abdomen agut que requereix un tractament urgent
fil·locàrides
Carcinologia
Superordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis; en comprèn els individus més primitius.
Es caracteritzen pel fet de presentar els ulls pedunculats, els toracòpodes iguals, bífids i foliacis, l’abdomen format per vuit somites, i una furca articulada en el tèlson Comprèn un sol ordre, el dels leptostracis
edemèrids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir el cap prolongat i comprimit per la part posterior i formant una espècie de coll.
Tenen ulls grossos i antenes llargues i filiformes Els èlitres són d’igual longitud que l’abdomen, i les ales estan ben desenvolupades Tenen colors vistosos i brillantor metàllica Cosmopolites, hom els troba arreu dels Països Catalans
demodècids
Aracnologia
Família d’àcars que comprèn diverses espècies vermiformes.
Presenta quatre parells de potes reduïdes i l’abdomen llarg i anellat amb una falsa segmentació Viuen paràsits a les glàndules sebàcies i als follicles pilosos dels mamífers Un representant característic és l’àcar dels follicles sebacis
ortòpters
ortòpter gríl·lid: cadell
© Fototeca.cat
Entomologia
Ordre d’insectes pterigots hemimetàbols, de dimensions mitjanes o grans, que tenen el cos cilíndric, cap allargat, el primer parell d’ales elitroides i el segon membranoses, aparell bucal mastegador i tercer parell de potes més desenvolupades que els altres dos parells.
Les ales del segon parell són membranoses, tenen forma de ventall quan estan desplegades i es pleguen sota les del primer parell, que són allargades i quasi rectangulars En alguns grups les ales són molt reduïdes o falten Les potes són ben desenvolupades i sovint proveïdes d’espines, el tercer parell és molt enfortit i amb el fèmur i la tíbia formant un angle que permet el salt de l’animal L’abdomen té 11 segments, els últims dels quals són proveïts d’apòfisis diverses, com ara l’apèndix imparell de les femelles, que serveix per a pondre els ous El cap presenta un parell d’ulls…
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat