Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
asomia
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en la pèrdua dels dos cromosomes d’una parella d’homòlegs.
aneusomia
Biologia
Aberració cromosòmica que presenten els organismes les cèl·lules dels quals tenen un nombre variable de cromosomes.
síndrome de Down
Cariotip d’una dona amb síndrome de Down
© fototeca.cat
Patologia humana
Aberració cromosòmica consistent en la trisomia del cromosoma 21 i les seves manifestacions en les persones afectades.
Els afectats per la síndrome de Down presenten un aspecte general i, sobretot, uns trets facials, característics cara rodona i plana, cap braquicèfal i ulls oblics i amb epicant Entre les anomalies físiques a les quals sol anar associada hi ha malformacions dels aparells cardiocirculatori, digestiu, renal i genital la discapacitat mental, que pot variar de moderada a profunda, sempre es manifesta No existeix cap tractament etiològic eficaç hi ha casos, però, en què hom pot corregir quirúrgicament algunes de les malformacions congènites L’educació especialitzada en centres adequats dona sovint…
inversió cromosòmica
Biologia
Aberració cromosòmica que consisteix en una inversió en l’ordre de col·locació de la seqüència d’un grup de gens.
mirall
Obtenció de la imatge O’ de l’objecte O en un mirall esfèric de radi r, traçant tres raigs auxiliars; el raig 1 (paral·lela l’eix, es refleteix seguint una recta procent del focus F), el raig 2 (alineat amb el centre de curvatura C, no és reflecteix paral·lelament a l’eix òptic)
© Fototeca.cat
Física
Superfície llisa i molt reflectora que, per reflexió dels raigs de llum, dóna imatges clares dels objectes.
Els tipus més corrents de miralls són els plans, els esfèrics i els parabòlics Els miralls plans donen una imatge que és virtual i simètrica amb l’objecte respecte al pla del mirall, i, a més de l’ús domèstic, són emprats en nombrosos aparells, com les cambres fotogràfiques reflex , el sextant, l’heliòstat, etc Els miralls esfèrics tenen la forma d’un casquet esfèric còncau o convex i donen, segons la posició de l’objecte, una imatge que pot ésser real o virtual, més gran o més petita que l’objecte Considerant només els raigs continguts en la zona de Gauss raigs paraxials, la fórmula 1/ s -…
càustica
Càustica principal (en vermell) d’un mirall esfèric concau
© Fototeca.cat
Física
Dit de la superfície envolupant de l’aberració d’esfericitat produïda per la reflexió o refracció d’un feix de raigs paral·lels en una superfície esfèrica.
coma
Física
Aberració geomètrica segons la qual la imatge d’un objecte puntual allunyat de l’eix òptic no és un punt, sinó una figura en forma de cometa.
És deguda al fet que, per als objectes puntuals situats fora de l’eix, l’augment lateral varia amb l’alçada de la zona de la lent travessada pels raigs La condició d'aplanetisme d’Abbe suprimeix la coma
acromàtic | acromàtica
Física
Dit del sistema òptic en el qual la correcció de l’aberració cromàtica permet de veure els objectes exempts de les coloracions estranyes que presenten a les vores amb els sistemes no corregits.
astronomia
El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…
cambra de Schmidt
cambra de Schimdt de l’European Southern Observatory
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Tipus de telescopi construït per B. V. Schmidt i proveït d’un mirall esfèric, amb el qual hom evita l’aberració esfèrica i alhora obté unes imatges intenses i clares en un camp relativament gran.
L’instrument ideat per Schmidt ha representat un gran avenç en el camp dels aparells astronòmics clàssics, i hom el fa servir per a la recerca d’astres poc lluminosos com, per exemple, els asteroides