Resultats de la cerca

La llei priva o limita de capacitat d’obrar a certes persones físiques o jurídiques per a realitzar actes jurídics amb la finalitat d’adquirir drets i assumir deures als menors d’edat, segons siguin o no emancipats, incapacitats per defecte físic, malaltia mental, prodigalitat, etc De totes maneres els principis constitucionals d’igualtat de les persones i lliure desenvolupament de la personalitat obliguen el jutge en cada cas personalitzat a tenir en compte les condicions de maduresa del menor i de la incapacitat el límit de restricció és el de la seguretat del tràfic que…

La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris  exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes

Actualment, els fallers i les falleres duen, en els actes, vestits inspirats artificiosament en els que hom considera típics els homes, l’anomenat de torrentí negre, amb pantalons llargs, i les noies, el vuitcentista de gala de les dones de l’Horta

En dret comú, amb anterioritat a la modificació del Codi Civil espanyol, per llei de 2 de maig de 1975, la dona necessitava la llicència marital en certs casos, entre els quals es destaquen comparèixer en judici, adquirir béns a títol onerós o gratuït i per vendre’ls, contractar i també vendre, gravar i hipotecar els seus béns parafernals, així com exercir el comerç, d’acord amb el que disposava el codi de comerç Actualment, la llicència marital resta reduïda, en dret comú, als actes de l’esposa que es refereixen a obligar els béns propis de l’associació a guanys La compilació de…

No hi ha una periodicitat establerta així, la primera assemblea d’estudis tingué lloc el 1968 les actes foren publicades el 1972 per celebrar el desè aniversari de la creació dels Amics de Besalú Hi participaren estudiosos catalans i francesos, com ara els historiadors Santiago i Jaume Sobrequés o el lingüista Enric Guiter També hi collaborà Òmnium Cultural La segona assemblea 1973 se celebrà a Olot, la tercera, a Banyoles 1976 amb la collaboració especial del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, la quarta, a Camprodon 1980, i la cinquena, a Besalú 1983 per a commemorar el XXV…

Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…

Introduït en la legislació espanyola com una forma autònoma específicament tipificada i penalitzada de l’apologia del delicte, amb l’aprovació del codi penal del 1995 havia estat eliminat el delicte d’apologia del terrorisme com a tal, ja que l’article 18 tractava en general l’exaltació de qualsevol crim i només el considerava delicte com a forma de provocació si per la seva naturalesa i circumstàncies constituïa una incitació directa a cometre un delicte No obstant això, el tipus penal específic d’exaltació del terrorisme fou introduït altre cop a l’Estat espanyol a l’article 578 del codi…

S’identifica amb l' intermedio italià, tot i mostrar una major presència coreogràfica Aparegué a França al segle XVI, vinculat a la tradició de les mascherate italianes i dels espectacles musicals i coreogràfics que amenitzaven els convits a la cort anomenats entremets A la segona meitat del segle XVII s’interpretaren intermèdes entre els cinc actes de les obres llatines, sobretot a París, i a partir del 1687 arribaren a tenir l’abast d’una òpera sencera Entre els autors d' intermèdes destaquen MA Charpentier, A Capra i GB Lulli

Els actes de bandidatge constitueixen individualment delictes castigats penalment, i també hi ha legislacions penals que castiguen específicament el bandidatge com a actuació de conjunt Alguns ordenaments jurídics s’adrecen a tipificar com a tal certes actuacions amb motivacions polítiques o socials