Resultats de la cerca

Fill del secretari de l’Ajuntament de Caseres, el 1939 fugí amb la seva família a França, on formà part de la Resistència contra els nazis en esclatar la Segona Guerra Mundial Capturat el 1943, després d’ésser empresonat a Tolosa, Biarritz i Bordeus, del gener del 1944 a l’abril del 1945 fou successivament internat als camps de concentració de Buchenwald, Mittelbau-Dora i Bergen-Belsen Després de recuperar-se a Perpinyà, estudià geografia a la Universitat de Montpeller El 1952 tornà a Catalunya, on treballà en una editorial El seu pare, que també sobrevisqué, fou represaliat per la dictadura…

Fill d’un impressor anarcosindicalista mort al camp d’Argelers, milità a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya  des dels disset anys i participà en activitats antifranquistes El 1949 fou detingut i empresonat a la Presó Model de Barcelona, i el 1954 passà al penal de Burgos, d’on no sortí fins el 1959 Posteriorment es reincorporà al Partit Socialista Unificat de Catalunya  i es dedicà a tasques de solidaritat i, posteriorment, de propaganda clandestina Poc abans de la fi del franquisme 1975, fou un dels impulsors de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics, de la…

L’agost del 2014, militants de l’autoanomenat Estat Islàmic  mataren 600 persones, la majoria homes, de la seva comunitat yazidita , a la qual qualificaven d’herètica per les seves creences, i sotmeteren a captivitat unes 6000 dones Sotmesa a esclavatge, tortures i violacions, el novembre del mateix any aconseguí fugir del captiveri i finalment arribar a Alemanya El desembre del 2015 s’adreçà en una carta al Consell de Seguretat de l’ONU per alertar sobre el tràfic de persones El setembre del 2016, en representació de Murad, la fiscal Amal Clooney impulsà davant les Nacions Unides una acció…

Filla del doctor Josep Trueta , passà la infantesa a l’exili d’Itàlia i Anglaterra Interrompé els estudis de biologia a la Universitat d’Oxford en establir-se a Barcelona amb Ramon Trias i Fargas , amb qui es casà el 1954 El naixement d’un fill amb la síndrome de Down portà el matrimoni a crear la Fundació Catalana Síndrome de Down 1984, organització pionera a Catalunya en el seu gènere i de la qual fou presidenta Rebé la Creu de Sant Jordi 1992, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2004 i la Creu d’Or de l’orde civil de la Solidaritat Social 2008

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després del franquisme 1979-83,…

Començà a treballar als catorze anys en una foneria i taller de màquines de Girona Soci de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, el 1938 fugí a França dels incontrolats de la FAI, però poc després fou enviat novament a l’Estat espanyol, on s’uní al Terç de la Mare de Déu de Montserrat, i participà en les batalles d’Extremadura i de l’Ebre Després de la Guerra Civil, el 1941 acabà els estudis de disseny i construcció de màquines i el 1943 fundà l’empresa STEIN, dedicada al grafisme industrial que, un cop retirat, passà a ser dirigida per un dels seus fills El 1963 fundà la llibreria…

Escultor i arquitecte de professió, exercí la docència a l’escola d’arquitectura de la Universitat de Buenos Aires fins el 1974, any que fou elegit coordinador general del Servicio Paz y Justicia, organisme cristià creat a mitjan anys seixanta, amb seu a Buenos Aires, que coordina els grups no violents de l’Amèrica Llatina Des de llavors ha dedicat la seva activitat a la defensa i promoció dels drets humans bàsics Denuncià públicament els crims perpetrats pel règim dictatorial argentí instaurat el 1976, motiu pel qual fou empresonat en 1977-78 El 1977 rebé el Memorial Joan XXIII de la Pau,…

Llicenciada en magisteri, participà en nombroses iniciatives cíviques al barri de Sant Andreu de Palomar, a Barcelona, com ara, la fundació de l’Associació de Veïns 1970, la primera junta del Club Natació Sant Andreu 1971 i el Grup Drets Humans Sant Andreu 1969-79 Regidora a l’Ajuntament de Barcelona pel PSUC i posteriorment pel PSC 1979-95, fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona 1998-2004 i presidenta de Cáritas espanyola 2002-04 Fou membre d’institucions i organitzacions diverses Fundació Pere Tarrés 2002, Fundació Olof Palme 2002, Consell Deontològic de la Premsa de Madrid 2004 i…

El 1947 fundà el Museu i Arxiu Arbocenc, i el 1948 fou un dels impulsors de la revista clandestina Fe i Vida , una de les primeres publicacions en català del primer franquisme, que dirigí amb Esteve Cruañes fins el 1966, any que deixà de publicar-se Amb l’editor Joan Ballester i Canals, els anys cinquanta promogué una de les primeres campanyes comarcals en favor del català Impulsor d’Òmnium Cultural a les comarques penedesenques 1972, fou cofundador de l’Institut d’Estudis Penedesencs 1977 i del Centre d’Estudis Colombins 1989 Entre els anys 1956 i 1960 promogué les dues primeres…

Dependent de comerç i empleat del metro barceloní milità al Partit Comunista de Catalunya i fou un dels fundadors dels setmanaris Joventut Proletària i Octubre i membre de la redacció de Treball El 1936 ingressà al Partit Socialista Unificat de Catalunya i durant la Guerra Civil Espanyola ocupà càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit republicà En acabar el conflicte, se n’anà a l’exili i s’installà a Mèxic L’any 1941 abandonà el PSUC i s’incorporà al Moviment Social d’Emancipació Catalana Participà en la Conferència Nacional Catalana 1953 i collaborà a les revistes de l’exili mexicà Pont Blau…