Resultats de la cerca

El 1712 passà a Dinamarca, i el 1720, a Hannover

La meitat meridional del terme, on hi ha situada la vila, és formada per molasses vindobonianes, on hom explota pedreres de marès al N hi ha l’albufera d'Alcúdia a la qual aporten aigua el torrent de Muro S i el de Sant Miquel N El 1871 s’acabaren les obres de dessecació de l’albufera realitzades per la New Majorca Land Company, consistent en la canalització dels dos torrents que conflueixen al Canal Gran que desemboca a la badia d’Alcúdia per s’Oberta, i en la construcció de dos canals de drenatge parallels al Canal Gran canal de Siurana L’obra fracassà en els seus objectius de dessecar l’…

Formà municipi amb Bellestar unit al de Penelles al s XIX

Aspecte actual del portal dels Apòstols de la Seu Vella de Lleida, despullat quasi completament de les escultures que l’havia decorat ©Enciclopèdia Catalana – GSerra El portal dels Apòstols és un dels nuclis més interessants de l’activitat escultòrica de la Seu Vella de Lleida Des del punt de vista tipològic concorda amb el paradigma de les portalades monumentals en ús a l’època gòtica, desenvolupat a partir de models francesos que es van configurar a les façanes occidentals dels grans temples catedralicis per raons simbòliques i pastorals a saber, una portada central amb imatgeria a les…

El terme és drenat, a més, per petits barrancs barrancs de Calapatar i de Vallrovira La vegetació és molt degradada pins, carrascar, coscolls, argelagues, farigola La font de riquesa principal és el conreu d’oliveres és el primer productor d’oli de la comarca 2054 ha cada 9 o 10 anys hi ha una collita òptima, l’"oliada” fou especialment bona la de 1927-28, i hi ha 12 molins d’oli, amb 15 premses hidràuliques La comercialització de l’oli és feta a través d’Alcanyís i Reus, principalment A la restant agricultura de secà hom conrea 143 ha de cereals ordi, blat, civada i blat de moro, 511 ha de…

És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…

Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia…

El nom deriva de la possessió del castell d’Habsburg, construït prop del riu Aare Suïssa pel comte Radbot mort abans del 1045, net del comte Guntram el Ric que vivia l’any 950, considerat el genearca dels Habsburg El comte Werner I d’Habsburg mort el 1096 —fill de Radbot— fou el primer a portar aquest títol El seu besnet, el comte Albert III d’Habsburg el Ric mort el 1199/1200, fou també comte de Zuric i landgravi de l’Alta Alsàcia des del 1186 El comte Rodolf II d’Habsburg mort el 1232, fill d’aquest, adquirí Laufenburg, Schwyz, Uri, Unterwalden i Lucerna, territoris que es repartiren els…

Situació Vestigis de la torre del castell, gairebé l’únic element constructiu que ens ha pervingut d’aquesta fortalesa ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’un petit turó 884 m, a la punta d’un replà que hi ha a l’extrem oriental del vessant S del Montsec d’Ares, damunt de la Noguera Pallaresa i del castell de Sant Oïsme Hom pot veure, a més, altres fortificacions d’aquesta zona fronterera, com el castell d’Orenga o el lloc de Rúbies, on també hi ha les restes d’un castell La seva funció de talaia és evident Mapa 33-12290 Situació 31TCG225548 Des d’Àger hem d’agafar la pista que s’enfila…