Resultats de la cerca

Fou posat sota l’advocació de la Puríssima Concepció i aprovat pel papa el 1772

L’església parroquial era dedicada a sant Fruitós, la mateixa advocació del desaparegut monestir de Balestui

L’única menció que tenim d’aquesta església data de l’any 1391, en el llibre de la dècima del bisbat d’Urgell, on, dins del deganat de Cardós, a més de relacionar el capellà de Santa Coloma de Surri, hi figura el capellà de Sant Julià de Surri amb la quantitat de 20 sous Tanmateix, no hi ha constància de cap capella o església amb aquesta advocació al terme de Surri en la visita pastoral del 1575 figura la capella de Sant Miquel, i en la del 1758 consten les capelles de la Verge del Roser i de Sant Joan Baptista en l’actualitat resten encara la capella de Sant Miquel i la de Sant Joan…

D’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dD’origen medieval, amb un arc apuntat i atri frontal, es trobava sota el patrocini de Santa Bàrbara El 1559 s’hi feren unes obres d’ampliació que comportaren, en bastir-s’hi l’altar de Sant Antoni de Pàdua, el canvi d’advocació, la qual ha prevalgut L’altar és presidit pels dos sants Al segle XVI fou lloc d’habitatge de l…

L’església de Codonyet era dedicada primerament a Sant Cugat formava part de les moltes possessions del monestir de Santa Maria de Ripoll a la Vall de Lord, especialment als llocs de Sorba i Gargallà L’any 993 el comte Borrell de Barcelona feia testament i cedia al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet amb els seus termes, la seva església, i els delmes i primícies íntegrament ataudes de Codoniero cum suos terminos et cum ipsa Ecclesia et decimis et primitiis ad integrum L’any 999 el comte Miró confirmava i ratificava al monestir de Ripoll l’alou de Codonyet i l’església de Sant Cugat que…

Sota l’advocació de sant Jeroni, l’orde perseguia una finalitat penitencial i d’assitència a malalts i necessitosos Fou suprimit per Climent IX el 1668

D’origen incert, fou dotat d’estatuts per Jaume II d’Anglaterra VII d’Escòcia, el 1687, i posat sota l’advocació de sant Andreu, patró d’Escòcia

A Barcelona els ballesters eren agrupats en gremi des del 1257, amb una confraria sota l’advocació de sant Eloi A Palma els ballesters formaren una sola confraria amb els ferrers

Aquesta església es trobava inicialment fora de les muralles de vila, però més tard, en una ampliació, quedà dins del clos murallat, tot canviant l’advocació primitiva per la de la Mare de Déu del Portal Sempre ha estat una incògnita l’origen de l’actual església de la Mare de Déu del Portal Una possible procedència seria que inicialment fou una capelleta sobre un portal de la vila i que la gran devoció que adquirí motivà l’erecció d’una gran església entre els anys 1756 i 1787 Un altre possible origen podria ser que inicialment fos una església dedicada a sant Sadurní que s’alçava al costat…

L’ermita de Santa Cristina, situada vora el riu Fluvià, fou enderrocada per un aiguat l’any 1790, sense que n’hagin quedat rastres Sembla probable, per la seva advocació, que fos anterior al 1300