Resultats de la cerca

Al capbreu de censos i drets pertanyents a Santa Maria d’Urgell, redactat tres dies després de l’acta de dedicació de l’església, tot i que ha arribat mitjançant una còpia feta probablement el segle XI, consta l’església de Pampe Les primeres notícies sobre l’església de Pampe consten en tres documents datats els anys 1037, 1069 i 1090 Es tracta de documents de vendes i donacions de terres i vinyes que limiten amb Santa Margarida, que a la vegada obté una vinya donada per Ermessén en el seu testament del 22 d’agost de 1094 El 19 de juliol de 1097 el comte d’Urgell Ermengol donà, a més dels…

A vint anys era ja agremiat i tenia taller propi feu imatgeria per al convent de dominicans de Santa Caterina de Barcelona Afecte al director de l’Escola de Nobles Arts, l’escultor Jaume Folc i Costa, anà amb ell a Mallorca el 1809, per no sotmetre’s a la tutela francesa, i hi assolí un gran prestigi Obrí, a Palma Mallorca, un obrador d’estatuària i mobiliari tallà crucifixs, imatges i ornats per a les catedrals de Palma i d’Eivissa, per a diverses parròquies mallorquines i per a l’església de la cartoixa de Valldemossa creà per a aquesta el Sant Bru que ara figura a la seu mallorquina, un…

Prop de la costa, damunt d’un tossal, s’aixecava l’antiga quadra de Clarà, avui nucli agregat a Torredembarra L’origen medieval de la quadra de Clarà fou conseqüència de la donació que en van fer els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Almodis, el 29 de març de l’any 1057, a favor de Guitard, Prolionisc, i Ollomar El document donava la situació exacta de la quadra, un territori extens dins el terme del castell de Tamarit, i apuntava el fet que la meitat de la donació es feia en alou i l’altra meitat en feu A banda de conrear els erms i edificar cases, s’obligava a bastir-hi…

Se situa al contacte del Miocè amb el Nummulític de les serres prebètiques valencianes, allargat des de l’Ull del Moro 1051 m alt, a l’W fins a l’alt de la Creueta 800 m, a l’E, formant part dels vessants septentrionals dels contraforts de la serra d’Aitana el Castell, 913 m alt de la Moleta, 1010 m i obert cap a la fossa d’Alcoi Recorre el terme longitudinalment el riu de Frainos o riu de Penàguila , que aflueix al riu de Seta, que rep el barranc d’Ares i un ventall de set barrancs del SW, alguns d’ells molt encaixats és notable la Plaça del Salt al barranc de la Font Els terrenys incultes…

Situació Base d’aquesta torre circular que s’aixecava sobre un esperó rocós de la vall del Ravinagre ECSA-JI Rodríguez Les restes de la torre són a mig vessant E de la petita vall del Ravinagre, sobre un esperó rocós Era a la partida de Muntdessó, damunt de l’antic camí que comunicava Guimerà amb la Pobla de Ferran Mapa 34-15 390 Situació 31TCG492014 Si venim de la carretera de Tàrrega, un cop a Guimerà, havent passat el pont del Riu Corb, hem d’agafar una pista de terra que s’enfila cap a la serra direcció SE Havent fet 1, 5 km, arribarem a un encreuament, on hem de girar cap a…

El poble de Maisons és situat en un pendent orientat al sud, prop de la confluència entre el Rec de Canal i el de la Valèta El lloc és documentat des de l’any 842, en què el rei Carles el Calb en féu donació a un dels seus vassalls, dit Miló en aquesta escriptura el topònim és grafiat com a Mansiones Pocs anys més tard, el 876, la villa Mansiones passà a ésser possessió del monestir de Santa Maria de la Grassa Al segle XII, amb l’emergència de la senyoria dels Termes, es qüestionaren els drets que l’esmentada abadia tenia a l’indret de Maisons, car aquella nissaga usurpà en aquest lloc molts…

A Grècia, els primers teatres foren construïts de fusta, d’una forma molt rudimentària A partir del s IV aC hom començà a construir-ne de pedra, tot excavant un semicercle en un pujol Les tres parts principals del teatre eren les grades κοίλα, reservades al públic, que envoltaven en uns dos terços l’orquestra ορχ`ηστρα, en forma circular, reservada a les evolucions del cor Tangent a ella s’aixecava l’escena, la part més avançada de la qual, una plataforma rectangular anomenada λογεῖον o prosceni, era reservada a la representació El fons d’aquest prosceni era limitat per un mur σκηνh amb…

Situat en unes afraus del Sistema Prebètic intern valencià tancades a llevant per l’esquerpa serra del Ferrer 859 m alt, orientada de N a S i amb abundoses pedrisses al flanc interior, al peu del qual es desplega una xarxa de barrancs longitudinals, que aflueixen i formen la capçalera del riu d’Algar vall de Tàrbena Al N el terme arriba als vessants meridionals de la serra del Carrascar de Parcent 994 m alt, anomenats la Solana de Parelles, a ponent del costerut coll de Rates d’Oligocè carstificat, que travessa la carretera de Pego a Callosa d’en Sarrià Al sector occidental, el coll de…

La primera referència escrita que tenim del castell de Seròs data de l’any 1120, concretament en el document de convinença feta entre l’alcaid de Lleida ibn Hilgl i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III La seva conquesta s’ha d’associar amb l’inici del setge feudal sobre les ciutats de Lleida i Fraga l’any 1149 A l’agost d’aquest mateix any, un mes abans de la caiguda de les ciutats de Lleida i Fraga, el comte Ramon Berenguer IV fa esment d’una possible conquesta anterior “ quod si ego recuperavero ipsum castrum de Seros… ” Més endavant, i segons un document del 1154, el lloc de Seròs…

Aquesta església inicialment, segons Roig i Jalpí, tingué funcions parroquials, segurament concentrades en l’antic terme del castell de Vallfarines, després conegut com a castell de Sant Esteve del Montsec, i avui com a Vallfarines però aviat les degué perdre i quedà com a simple capella Deixà de tenir culte i s’enrunà, fins al punt que no es coneix la seva localització exacta Les primeres notícies del terme corresponen a les més antigues de la zona, ja que l’any 1001 el comte Ermengol I d’Urgell i la seva muller Tedberga vengueren, segurament a Guillem de Meià o a un avantpassat seu, el…