Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
música d’Alacant
Música
Música desenvolupada a Alacant (Alacantí).
Al llarg de la història, per la seva situació geogràfica abocada al mar, la ciutat d’Alacant ha estat influïda per diverses cultures que han deixat la seva empremta en la personalitat de la gent, fet que s’ha reflectit en la peculiaritat del seu art Al segle XVI la vida musical alacantina es nodria dels músics provinents de la capella de la catedral d’Oriola i de l’església de Santa Maria d’Elx Cap al 1600 es creà la capella de l’església de Sant Nicolau, composta per cantors i instrumentistes que, a més d’atendre els serveis religiosos, influïren notablement en el gust i l’…
cora de Tudmir
Història
Territori autònom d’Al-Andalus sorgit el 713 com a resultat del pacte de capitulació (‘ahd) estipulat entre ‘Abd al-Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr i el comte duc Teodomir.
Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València
governació d’Alacant
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alacant Des del començament fou regida per corregidors militars L’any 1722 fou prevista l’annexió de la governació de Xixona, però, de fet, el 1762 la governació d’Alacant comprenia només l’antic terme de la ciutat l’actual comarca de l’Alacantí i el lloc de Montfort, al Vinalopó Mitjà, però no Xixona ni la Torre de les Maçanes Aquesta demarcació fou suprimida definitivament l’any 1833, amb la divisió provincial
meló
meló
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit de la melonera.
El conreu és practicat, aproximadament meitat i meitat, en secà i en regadiu Les regions més productores són les de València Almàssera, Meliana, el Puig de Santa Maria i l’Horta en general, Xàtiva Vall d’Albaida, Oriola Baix Segura, Castelló la Plana, Baix Maestrat, Alacant Baix Vinalopó, Alacantí, Lleida Segrià, Noguera, Barcelona Baix Llobregat, Baix Penedès, Tortosa Ribera d’Ebre i Perpinyà Rosselló, que produeix també meló dolç, estimat al mercat francès Els melons valencians gaudeixen d’un prestigi genèric als Països Catalans per la quantitat i la qualitat
Josep Belda i Domínguez
Arqueologia
Arqueòleg.
Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives
Antoni Montoro i Sanchis
Literatura
Escriptor i periodista.
Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo 1964
Jaume Bendicho
Historiografia catalana
Genealogista.
Treballà al servei del duc de Gandia i fou batlle de les baronies de Murla, Orba i Laguar Marina Alta Dedicà bona part de la seva vida a estudiar llinatges rellevants del País Valencià, especialment de la comarca de l’Alacantí Escriví Fragmentos nuevos de los linajes viejos y nuevos de la ciudad de Alicante , obra força documentada, el manuscrit de la qual es conserva a l’Arxiu Municipal d’Alacant Aquesta obra serví de base al seu germà, Vicent, per a la Crónica de la muy ilustre, noble y leal ciudad de Alicante 1640, editada el 1960
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En…