Resultats de la cerca
Es mostren 144 resultats
metilcel·lulosa
Química
Èter metílic de la cel·lulosa.
Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador
xantat
Química
Denominació genèrica, no recomanada per la IUPAC, de les sals alcalines dels o
-esters de l’àcid ditiocarbònic, no conegut en estat lliure, que responen a la fórmula general
i que tenen la propietat d’originar un precipitat groc en ésser tractats amb sals de coure.
Els xantats tenen una gran aplicació industrial Així, el xantat de cellulosa , que hom obté per acció del disulfur de carboni sobre la cellulosa en presència d’hidròxid sòdic, és emprat en la fabricació de la seda artificial i la cellofana raió, viscosa Des d’un punt de vista general, els xantats són obtinguts per reacció del disulfur de carboni amb un alcòxid alcalí, i han d’ésser anomenats, sistemàticament, com a ditiocarbonats d' o -alquil i el metall corresponent
bicarbonat
Química
Designació no sistemàtica de l’ió hidrogenocarbonat
o carbonat àcid HCO 3 -
.
En particular es designa bicarbonat la sal sòdica NaHCO 3 És un sòlid cristallí o pulverulent blanc, inodor i de sabor lleugerament alcalí moderadament soluble en aigua i insoluble en alcohol S'utilitza en el tractament de l’aciditat gàstrica i la gastritis i per a lluitar contra l’acidosi També s’utilitza en la fabricació de composts de sodi, sals i begudes efervescents, com a extintor d’incendis, com a auxiliar en les indústries del cuir i el tèxtil, etc
estampació per remenjant
Indústria tèxtil
Procediment d’estampació per corrosió que consisteix a estampar, sobre un teixit prèviament tenyit amb colorants adequats, un remenjant que descompon el colorant de fons en subproductes incolors.
El dibuix estampat apareix, doncs, blanc sobre el fons tenyit Per exemple, un teixit de cotó tenyit amb anyil és remenjat estampant dicromat potàssic i una sal alcalina donant posteriorment un bany d’àcid sulfúric i oxàlic l’anyil resta remenjat en blanc Certs colorants directes azoics sobre cotó són remenjats perfectament amb hidrosulfit sòdic en medi alcalí Si hom afegeix a aquesta pasta d’estampació colorants bàsics o de tina, poden ésser obtinguts remenjaments acolorits També és factible el remenjament d’un gènere mordentat tenyit posteriorment
vermell Congo

fototeca.cat
©
Química
Colorant azoic preparat per Bottiger l’any 1885.
És la sal sòdica de l’àcid obtingut per copulació de la sal de diazoni de la benzidina amb l’àcid 4-aminonaftalensulfònic Presenta coloració vermella en medi alcalí i és capaç de tenyir el cotó Fou el primer colorant sintètic emprat per a tenyir directament aquesta fibra És soluble en alcohol i poc soluble en aigua Té també aplicació en anàlisi química com a indicador acidobàsic, amb un viratge de blau a vermell en l’interval de pH comprès entre 3,0 i 5,0
aigua de conductivitat
Farmàcia
Química
Aigua de conductivitat inferior a 0,5 x 10-6 ς-1 cm-1 de puresa ja prou elevada per a les mesures electroquímiques.
L’aigua de conductivitat és obtinguda redestillant en aparells de quars aigua bidestillada, prèviament tractada amb permanganat de potassi per oxidar la matèria orgànica, després amb alcalí càustic per eliminar el diòxid de carboni La destillació es fa en un corrent d’aire desproveït de diòxid de carboni i el cor del destillat és redestillat en presència d’hidrogenosulfat de potassi per retenir les traces d’amoníac Repetint suficientment l’operació amb les màximes precaucions, hom pot arribar a obtenir aigua ultrapura, de conductivitat 0,043 x 10 - 6 ς - 1 cm - 1 a 18°C
ferrocianur
Química
Nom genèric de les sals que deriven de l’acció hexacianoferrat(II) [Fe(CN)6]4 -
.
Hom obté els ferrocianurs tractant una sal de ferroII amb un excés de cianur alcalí, segons la reacció FeCl 2 + 6KCN →2KCl + K 4 FeCN 6 Tractant un ferrocianur soluble amb Fe 3 + hom obté el ferrocianur fèrric o blau de Prússia, segons la reacció 4Fe 3 + + 3FeCN 6 4 - →Fe 4 FeCN 6 3 ⇒ L’anàlisi estructural amb raigs X ha permès d’establir que l’ió ferrocianur es compon d’un àtom de ferro envoltat de 6 grups CN - disposats als vèrtexs d’un octàedre regular, del qual l’àtom de Fe ocupa el centre
Casimiro Gómez de Ortega
Botànica
Medicina
Botànic i metge.
Estudià a Madrid, a Toledo i a Barcelona i es doctorà en medicina i en filosofia a la Universitat de Bolonya Fou el primer catedràtic de botànica del Real Jardín Botánico de Madrid Completà l’edició de la Flora Española de Josep Quer i hi incorporà un Elogio histórico del botànic català 1784 Traduí al castellà les obres de Duhamel du Monceau S'interessà també per la química, principalment per l’anàlisi de les aigües minerals, i féu conèixer a Espanya les operacions de la química pneumàtica, la teoria dels gasos i les elaboracions de l’èter sulfúric i de l’àlcali volàtil
fosfat diamònic
Agronomia
Compost ampliament utilitzat com a fertilitzant, obtingut de la reacció de dos mols d’amoníac (NH4 +) amb un mol d’àcid fosfòric (H3PO4) i conté un 18% de nitrogen i un 20% de fòsfor.
Se sol comercialitzar en pols o en forma granulada És molt soluble, 588 grams per litre 20 ºC, per tant és pot utilitzar en fertirrigació En el sòl es pot dissociar d’acord amb la reacció següent NH 4 2 HPO 4 s NH 3 g + NH 4 H 2 PO 4 s La pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac NH 3 és més acusada a pH alcalí Aquest amoníac pot ser perjudicial per a les arrels si la concentració és elevada, especialment per a les llavors en germinació En el sòl dóna una reacció lleugerament alcalina, encara que després l’oxidació microbiana del nitrogen amoniacal compensa aquest fet
fosfatasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen la hidròlisi (hidrolasa) dels enllaços èster fosfòrics.
Constitueixen un gran grup d’enzims, molts dels quals són implicats en fases importants de la digestió i del metabolisme intermediari Han estat dividides en dos grups principals les fosfomonoesterases i les fosfodiesterases , segons que actuïn, respectivament, sobre monoèsters o sobre dièsters de l’àcid fosfòric Dintre les fosfomonoesterases són importants les fosfatases alcalines , de pH òptim alcalí, trobades en molts teixits animals i a la llet, i les fosfatases àcides pH òptim àcid Entre les fosfodiesterases són importants les desoxiribonucleases , que hidrolitzen l' ADN Les…