Resultats de la cerca

El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran Calcavila, senyor de…

La Vall Ferrera apareix com una zona de feudalització tardana, on les comunitats vilatanes lliures, aliades amb l’església d’Urgell, resisteixen als intents d’imposició de la senyoria protagonitzats per la família de feudataris del comte, els descendents de Guitard de Vallferrera Ficapal, Tedball… Aquest intent d’imposició de lligams feudals té un símbol el castell de Tírvia —conegut significativament amb el nom de Trencavies—, alçat contra la voluntat popular en un nus de comunicació de primera magnitud i en un centre d’intercanvis que uneix tres valls Entre el 1095 i el 1122 els homes de…

Situació Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós ECSA - J Bolós Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 54” N - Long 2° 41’ 6,6” E Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 el poble és a 4,5 km de la cruïlla PP Història La major part del territori de CamelesCameles , 878, era, des de la primera meitat del segle X, una possessió…

Hom no coneix quin d’aquests dos donà primer nom al feu Al segle XI són esmentats ja tots dos a les mans de Guillem I de Castellvell a 1011 — d 1041, fill d’Amat i prohom de la cort dels comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda fou anomenat també Guillem Amat de Montserrat , per tal com posseïa la Guàrdia de Montserrat, prop de l’aleshores recentment fundat monestir de Montserrat, que havia protegit 1027 Es casà amb Adelaida, filla d’Ermemir El 1044, el patrimoni s’estenia des dels límits dels comtats d’Osona i de Girona, passant per Montserrat i per Sant Llorenç del Munt,…

El primer personatge documentat 1076-89 és un Hug I de Mataplana , que sembla que fou casat amb Adelaida Probablement és l’Hug Dalmau 1086 que jurà fidelitat als comtes de Cerdanya, però també podria ésser identificat amb un vescomte Hug mort després del 1098 fill del vescomte Dalmau I de Berga Entre el 1112 i el 1130 consta un altre Hug II de Mataplana , casat amb Ermessenda d’Empúries El 1125 apareix un Bernat de Mataplana , casat amb Estefania, pare d’una gran fillada —nou fills mascles—, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet Entre l’any 1173 i el 1177 la família Mataplana era…

Situació Torre de planta circular feta amb carreus força regulars, única resta del castell, aprofitada com a suport del dipòsit d’aigua de la població ECSA - J Bolòs És situat en una petita elevació, en un extrem del poble, que resta dalt d’un turó, damunt la plana de la Pobla de Segur Mapa 33-11252 Situació 31TCG342792 Hem d’anar fins al poble de Claverol Hi ha una pista asfaltada que hi porta des de la Pobla de Segur JBM Història El castell de Claverol és esmentat per primera vegada l’any 973 en la donació que el comte Ramon III de Pallars féu al monestir de Sant Pere de les Maleses del…

Potser és del mateix llinatge un Ermengol Senesterra en realitat un fadristern dels Calders, mort en 1221/45, el qual, casat amb Elisenda de Fals, senyora inferior dels castells de Fals, Calaf, Grevalosa, Miralles, Riquer i Coaner i fundadora del monestir de Santa Maria de Caselles, fou pare d’un fill, Ponç, mort abans del 1246, i de dues filles, Romia, que heretà els dits castells, i Elisenda Emparentats amb els Santaeugènia, senyors de Torroella de Montgrí, afegiren sovint aquell cognom al propi Bernat I Senesterra de Santaeugènia , cavaller, comprà el castell de Palau-sator vers el 1302 i…

Situació i presentació Limita amb els termes de Vilanova del Vallès NE, Montornès del Vallès NW i Santa Maria de Martorelles SW per la part meridional confronta amb els municipis de Vilassar de Dalt SE, Premià de Dalt, Teià i Alella S, pertanyents a la comarca del Maresme El terme és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Sant Mateu turó de Lledó 496 m d’altitud, al SE, al termenal amb Premià de Dalt i Teià turó del castell de Sant Miquel de Montornès 413 m, a ponent, al límit amb Montornès del Vallès coll de la Font de Cera, a migdia, per on passa la carretera del Masnou…

Situació Parròquia rural al sector muntanyós del Pla de l’Estany, amb el nucli format per l’església, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Pujarnol F Tur L’església de Pujarnol és situada a l’origen de la vall de Matamors, entre les serres de Sant Patllari Mapa L38-12295 Situació 31TDG764613 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Just a la sortida de la població, després del paratge de la Fontpudosa cal agafar a l’esquerra una carretera asfaltada i senyalitzada que en uns 5 km mena al peu de l’església i que continua fins a Rocacorba JMC-…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental F Junyent-A Mazcuñan La capella s’alça propera al camí que mena a Sant Andreu de Castellnou, en un extrem de la moderna urbanització estesa dalt el Serrat de Castellnou i sobre la vila de Santpedor, a la banda sud-oriental del terme Long 1°50’09” — Lat 41°48’17” Per a anar-hi cal anar a Santpedor, des d’on s’agafa la carretera que mena a Castellnou, la qual passa per entremig de la urbanització on s’alça la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al…