El poble de Natjà és a 748 m d’altitud, al vessant sud-oest de Montferrús. El castell fou conquerit, com els altres de la rodalia, per Guerau II Ponç de Cabrera vers el 1090, car aquest any, conjuntament amb la seva esposa Estefania, l’esmentat vescomte dotà l’abadia de Sant Pere d’Àger amb les esglésies dels castells de Tragó, Valldellou, Camporrells, Natjà i Baells. Guerau II Ponç de Cabrera, l’any 1092, cedí tell de Natjà per esponsalici a la seva muller Estefania. Un temps després, sembla que la senyoria de l’esmentada fortalesa era en poder del cavaller pallarès Bertran Calcavila, senyor de Castellnou del Montsec, ja que aquest va prometre el 1109 que, en cas de mort de la seva futura esposa Urraca sense fills, retornaria al vescomte Guerau II Ponç de Cabrera el castell de Natjà més 1 000 mancusos; d’aquest contracte d’esponsalici se’n desprèn que el vescomte Guerau II Ponç lliurà el castell de Natjà en dot de la susdita Urraca, tal vegada una fillola seva. Hom interpreta que aquest domini no tingué continuïtat, per tal com notícies retrospectives reporten que el vescomte Guerau II Ponç donà a Berenguer Mir i Pere d’Estopanyà el castell de Natjà, amb tot el seu terme, a canvi de 500 sous en espècie. L’esmentat vescomte deixà en testament l’any 1131 el castell de Natjà al seu fill Ponç II Guerau, disposant que el posseís pel bisbe de Roda, amb la meitat del seu domini senyorial; d’aquesta manera, l’altra meitat de la senyoria de Natjà fou confirmada en poder dels bisbes de Roda, i des de llavors integrà l’anomenada honor de Roda, ensems amb Castellonroi.
L’any 1174 el vescomte Ponç III Guerau de Cabrera reconegué a un altre membre del llinatge ribagorçà dels Estopanyà, Bernat d’Estopanyà, la possessió alodial del castell de Natjà, reservantse’n l’alt dominí, assegurant la castlania de Ramon Gombau, i disposant ensems que entre Berenguer d’Estopanyà, Guillem d’Estopanyà i Pelegrí havien de tenir guaita permanent al castell. Natjà formà part del modern comtat de Ribagorça com a domini baronial dels Anglesola, primer, i dels Espés, fins el 1625. (JBP)
En l’actualitat, de l’antic castell de Natjà, situat prop de l’església parroquial, s’aprecien alguns minsos testimonis del mur perimetral, realitzat amb encofrat. Al bell mig d’aquest mur perimetral hi ha un gran espai rectangular, buidat a la roca mare, que podria ser les restes d’una cisterna; l’espoli de les restes del castell ha estat total, i això n’ha modificat l’aspecte original. Per evitar l’acumulació d’aigua a la cisterna s’han obert sengles canals a l’est i a l’oest. La resta més clara de la fortalesa és el fossat existent a llevant, de 4 m d’ample, actualment mig colgat de runa. Evidentment, les restes indicades no permeten ser datades amb precisió, però sembla que es podrien relacionar amb les fases constructives més antigues del castell, probablement dels segles X-XI. (JRG)