Resultats de la cerca

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…

El terme, actualment en desús, fou posat en circulació amb el Romanticisme, quan la burguesia deixà d’ésser el moviment progressiu i renovador per excellència i l’artista, deixant d’identificar-s’hi, començà a rebutjar la societat constituïda i en fou alhora rebutjat Durant el Romanticisme foren en general els fills de famílies benestants els qui adoptaven la solució bohèmia, però amb la maduresa podien retornar a l’ordre dels pares i, així, el trencament era relatiu i poc compromès Amb el naturalisme i l’impressionisme el bohemi, reclutat entre capes socials més àmplies, passà a ésser sovint…

Estudià dret Del 1988 al 2005 fou jutge del Tribunal Constitucional del land del Rin del Nord-Westfàlia Ha estat professor de dret a les universitats Friedrich-Wilhelm de Bonn 1982-91, Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt del Main 1982-92 i imparteix filosofia del dret a la Universitat Humboldt de Berlín Com a escriptor, s’inicià en el gènere de la novella negra amb Selbs Justiz ‘La justícia de Selb’, 1987, escrita conjuntament amb Walter Popp, protagonitzada pel detectiu Gerhard Selb nom que es pot traduir per ‘mateix’, ‘auto-', ‘si mateix’, etc, posteriorment també personatge principal de…

Estudià a l’Acadèmia de Brera de Belles Arts de Milà S’inicià en la direcció artística i en el gènere documental, i a la dècada de 1960 començà a dirigir films de ficció, amb predomini del gènere d’intriga, acció i policíac sovint inspirats en la màfia, cosa que li comportà problemes amb la censura, com ara Il Rossetto 1960, Il giorno della civetta 1968, La moglie più bella 1970, Confessione di un commissario di polizia al procuratore della repubblica 1971, L'istruttoria è chiusa dimentichi 1972, Perché si uccide un magistrato 1975, Io ho paura 1977, L’avvertimento 1980, Pizza Connection 1985…

Comptable de professió, residí a París 1886 i a Madrid per motius de feina i mantingué una gran amistat amb Joan Maragalli Emili Vilanova Collaborà regularment a La Illustració Catalana , La Veu de Catalunya , “Els Quatre Gats”, “Pèl & Ploma” i “Joventut”, on publicava contes de marcat to costumista, que anà recollint, amb considerable èxit de públic i crítica, a Prosa 1897, Estudis 1899, Aplec 1902, Amors i amoretes 1903 i Fulls escampats 1908 És autor de tres novelles psicològiques de tema amorós Tristors 1904 segon premi de la Biblioteca Popular de l’Avenç, Illusions 1905 i Romàntics d…

Es formà a la preguerra en la premsa radical de Pich i Pon Després, convertit al catolicisme, es dedicà a la premsa i a la ràdio, bo i exaltant els valors tradicionals Des del 1957 fou secretari particular de JM de Porcioles Fou director del Diario de Barcelona 1969-72 i del Noticiero Universal 1977-82 i publicà, entre d’altres, Milà i Fontanals, periodista i poeta 1950, L’abat Marcet 1955, Unamuno y sus amigos catalanes i les memòries Vivir para contar Medio siglo entre la anécdota y el recuerdo Fou guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit del Treball i el premi Sant Jordi de periodisme El…

Estudià dret civil i exercí l’advocacia en un bufet de Barcelona fins que, amb la seva primera novella, La catedral del mar 2006, es convertí en un dels principals fenòmens de la literatura popular de la primera dècada del segle XXI, amb dos milions de còpies venudes només a Espanya i un èxit similar a Polònia, Itàlia, Alemanya i altres països europeus Ambientat a la Barcelona del segle XIV, durant la construcció de l’església de Santa Maria del Mar, aquest debut li valgué, a més, guardons com l’Euskadi de Plata, el Premio Qué Leer de los Lectores, el Fundación José Manuel Lara al títol més…

El 1942 es traslladà amb la seva família a Sevilla i el 1947 s’installà definitivament a Barcelona Treballà inicialment com a guionista radiofònic i posteriorment s’introduí en la indústria cinematogràfica com a ajudant de direcció, guionista i muntador per als estudis IFISA 1954-55, entre d’altres S'inicià en la realització amb Mañana 1957, de to poètic, al qual seguiren No dispares contra mí 1961, de gènere policíac, i La alternativa 1962, ambientada en el món de la tauromàquia Els tres films següents el refermaren en el seu accent personal i alhora com un dels representants…

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és collaborador…

Es llicencià en filosofia i ha exercit com a editor, professor de català i periodista És també dinamitzador cultural i fou guionista de l’espai gastronòmic de Canal 9  Menjar i viure La seva obra sovint és ambientada a la seva ciutat natal Ha publicat les novelles Finale 1990, premi dels Escriptors Valencians 1991, Les veus de la família 1992, Mela 1997, Maig 2006 i  Ulisses II 2008, premi Mallorca 2007 les narracions Les veus de la ciutat 1999 i Germà fanal 2015, de temàtica infantil i juvenil, i el dietari Un corrent interminable 2000 Entre d’altres, també és també autor de l’…