Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Felip Bauzà i Cañas
Cartografia
Història
Política
Cartògraf, capità de navili i polític.
De família obrera, després de participar en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca 1781, inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques Acompanyà l’almirall Alessandro Malaspina en el seu viatge al voltant del món 1789-94 i, com a resultat del viatge, es dedicà 1795 a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic, que després fou suspesa per raons polítiques Durant la guerra contra Napoleó estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a…
Nâzim Hikmet Ran
Literatura
Poeta turc.
Participà, de jove, en les lluites nacionalistes de Mustafà Kemal, i, atret per la revolució soviètica, anà a Moscou 1921, on prengué part en l’acció del grup futurista Havent retornat a Turquia, influí extraordinàriament els artistes joves i els militants d’esquerra La seva activitat li comportà successius empresonaments i deportacions durant 17 anys Després d’una llarga vaga de fam, aconseguí d’ésser amnistiat 1950, però, s’hagué d’exiliar Lluitador infatigable, sabé innovar la literatura del seu país i l’alliberà dels motlles orientals i occidentals als quals era sotmesa Pels…
Ángel de Saavedra Ramírez de Baquedano
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg i poeta en llengua castellana.
Duc de Rivas Polític actiu, hagué de fugir, per la seva ideologia liberal, a Londres 1823, Itàlia 1825 i Malta, on residí cinc anys i conegué el literat anglès J Hookham, que el posà en contacte amb l’escola romàntica anglesa Amnistiat 1834, es tornà conservador i hagué de fugir novament 1837 a Gibraltar i a Lisboa Fou ambaixador a Nàpols i a París i president del Consell d’Estat 1863 Les primeres obres, tant poètiques com dramàtiques, palesen influències encara neoclàssiques Però els contactes que mantingué durant els seus exilis, sobretot a Malta, el convertiren en romàntic…
Jaume Compte i Canelles
Història
Política
Polític.
Afiliat a Estat Català, collaborà amb el grup d’acció Bandera Negra i comandà un dels escamots que organitzà el complot de Garraf contra Alfons XIII maig del 1925 Condemnat a mort, li fou commutada la pena per la de cadena perpètua Amnistiat a la caiguda de la Dictadura, en proclamar-se la Segona República 1931 es posà al capdavant dels escamots en defensa de la República Catalana No acceptà la conselleria de treball de la Generalitat Uns quants mesos després convocà una assemblea d’Estat Català a l’Ateneu Empordanès Barcelona, que presidí amb Ventura Gassol, Jaume Aiguader i…
Jorge Rafael Videla
Militar
Militar argentí.
Oficial d’infanteria a 19 anys, fou director de l’escola militar 1960-62 Ascendit a general 1973 i a comandant en cap de l’exèrcit 1975, derrocà María Estela Martínez de Perón 1976 i assumí, com a cap de la junta militar, la presidència de la república Instaurà una dictadura i dissolgué el parlament, els partits i els sindicats obrers, i inicià una duríssima repressió contra els opositors El 1978 deixà el càrrec de comandant en cap de l’exèrcit, i el 1981 fou rellevat del de president de la república pel general Roberto Eduardo Viola Restaurada la democràcia a l’Argentina, fou jutjat 1984-85…
Francisco Largo Caballero
Història
Política
Polític i sindicalista.
Obrer estucador, ingressà a la UGT el 1890 i al PSOE el 1894, de les direccions dels quals formà part des del 1914 i el 1915, respectivament Membre del comitè de vaga del 1917, fou condemnat a trenta anys de presó però, en ésser elegit diputat per Barcelona el 1918, fou amnistiat Collaborà com a conseller d’estat amb la Dictadura de Primo de Rivera Representant de la UGT en el comitè revolucionari 1930, fou ministre de treball de la República 1931-33 i fou elegit president del PSOE 1932-35 A causa dels problemes plantejats en la collaboració governamental i dels fets d’octubre…
Joan Tutau i Vergés
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Dirigent republicà i escriptor.
Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial…
György Lukács
Filosofia
Literatura
Filòsof marxista i crític literari hongarès.
Estudià a Berlín i a Heidelberg, on conegué EBloch i fou alumne de Max Weber Participà en la revolució hongaresa del 1919 i fou comissari d’instrucció pública del govern de Béla Kun Caigut aquest, s’exilià a Viena, on fou redactor en cap de la revista “Kommunismus”, publicà Geschichte und Klassenbewusstsein ‘Història i consciència de classe’, 1923, intent d’aproximació a l’autèntic pensament de Marx, amb un cert antileninisme, del qual es retractà a Lenin , l’any següent, i manifestà un idealisme elitista, barrejat amb idees anarcosindicalistes i afegits materialistes, criticant la burocràcia…
Ollanta Moisés Humala Tasso
© Presidencia de la República del Ecuador
Política
Militar i polític peruà.
Fill d’Isaac Humala, dirigent del moviment indigenista i nacionalista conegut com a etnocacerisme, l’any 1982 s’incorporà a l’acadèmia militar de los Chorrillos, i l’any següent a l’Escola Militar Americana, patrocinada pels EUA L’any 1991, amb el grau de capità, fou destinat a la lluita contra la guerrilla de Sendero Luminoso i la seva actuació en aquest conflicte fou qüestionada Juntament amb el seu germà Antauro, l’octubre del 2000 fou un dels caps militars que es revoltà contra el president Alberto Fujimori , bé que posteriorment fou amnistiat Després d’uns mesos com a…
José de Espronceda y Delgado
Literatura
Poeta en llengua castellana.
Deixeble d’Alberto Lista, aviat mostrà afeccions literàries i inquietuds polítiques Després de l’execució de Riego 1823, fundà, amb Patricio de la Escosura i altres, la societat secreta Los Numantinos, cosa que li valgué el confinament en un convent de Guadalajara 1825 Recobrada la llibertat, fugí a Lisboa i després a Londres, on participà en les activitats polítiques dels exiliats i s’enamorà de Teresa Mancha, la qual, després d’un quant temps de relació intensa i accidentada amb el poeta, es casà amb un comerciant El 1830 visqué les jornades de juliol a París i passà els Pirineus amb la…