Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
anhidrona
Química
Perclorat de magnesi anhidre utilitzat com a dessecant de gasos, per exemple en l’anàlisi orgànica elemental.
Continua actiu àdhuc després d’haver fixat tres molècules d’aigua
berzeliïta
Mineralogia i petrografia
Arsenat natural anhidre de calci i sodi amb magnesi o manganès, (MgMn)2Ca2Na(AsO4)3.
Mineral que cristallitza en el sistema regular, amb una estructura semblant a la del granat És de color groc brillant o taronja, i de lluïssor resinosa
àcid iodhídric
Química
Compost de fórmula HI que en estat anhidre és un gas d’olor irritant, format per molècules de iodur d’hidrogen.
És molt soluble en aigua, amb la qual forma una solució àcida d’un punt d’ebullició constant 127°C que conté un 57% d’HI L’àcid iodhídric és emprat per les seves propietats reductores
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
clorur de platí (II)
Química
Pólvores verdoses, solubles en l’àcid clorhídric i en hidròxid amònic i insolubles en l’aigua, que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.
És emprat en la preparació de sals dobles, dites platinits , amb els clorurs dels metalls alcalins
àcid bromhídric
Química
En estat anhidre, gas d’olor picant constituït per molècules covalents de bromur d’hidrogen, que és obtingut per unió directa dels seus elements en presència de catalitzadors de platí.
És molt soluble en aigua, amb la qual dóna solucions fortament àcides És emprat per a obtenir bromurs i derivats orgànics de brom
reacció de Friedel i Crafts
Química
Reacció d’alquilació o acilació d’un compost aromàtic per un halogenur d’alquil o d’acil que té lloc en un solvent apròtic per acció del clorur d’alumini anhidre: .
L’etapa inicial de la reacció és la formació d’un complex iònic de l’halogenur i del AlCl 3 el C unit a l’halogen esdevé aleshores positiu i dóna lloc a la substitució electrofílica Com més elevat és el caràcter nucleofílic del compost aromàtic, més fàcilment reacciona L’alquilació és reversible i dóna generalment productes polisubstituïts com que el AlCl 3 és regenerat, hom pot utilitzar-lo en quantitats catalítiques En l’acilació, per contra, el AlCl 3 complexa la cetona formada i cal utilitzar-lo en quantitats equimolars Aquesta reacció té molta relació amb les de Gattermann-Koch i de…
bromur d’acil
Química
Derivat d’un àcid carboxílic per substitució d’un grup —OH per un àtom de brom, aconseguida per reacció del tribromur de fòsfor sobre l’àcid anhidre o sobre el seu anhídrid.
brom
Química
Element no metàl·lic, de la família dels halògens, pertanyent al grup VII A de la taula periòdica, de nombre d’oxidació -1, 0, +1, +3, +5 i +7.
Propietats del brom Hom en coneix dos isòtops naturals de nombre màssic 79 i 81 Es presenta en forma de líquid roig fosc, i els seus vapors, d’olor semblant al clor, són fortament irritants Forma molècules diatòmiques Br 2 , molt estables, que només es dissocien apreciablement per damunt de 1000°C És relativament poc soluble en aigua la solució és anomenada aigua de brom , bé que la solubilitat canvia molt en presència de sals, sobretot de bromurs, amb els quals forma ions complexos, com Br 3 - i Br 5 - És molt soluble en alguns dissolvents orgànics sulfur de carboni, tetraclorur de carboni…
clor

Propietats físiques del clor
Química
Element pertanyent al grup VII de la taula periòdica (grup dels halògens), de valències 1,3,4,5 i 7.
L’element natural és una barreja dels núclids 35 75,4% i 37 24,6% hom li coneix set isòtops artificials 32,33,34,36,38,39 i 40 és un gas diatòmic de color verd, d’on li ve el nom del grec χλωρόϚ, ‘groc verdós’ Johann Rudolph Glauber 1646 en descriví la preparació, i Joseph Priestley 1772 fou el primer a obtenir-ne d’anhidre pocs anys després 1774, Karl Wilhem Schelee l’obtingué per oxidació de l’àcid clorhídric L’escorça terrestre en conté un 0,2%, i l’aigua de les mars i dels oceans, una mitjana de 18,2 g/l d’ió clor, és a dir, 0,513 ions-gram/l, que corresponen a una proporció…